L'encant d'allò abandonat, l'oportunitat de canviar la tendència

24 de Març de 2017, per Ferran Civit

És un bon moment per als paisatges romàntics. Formats per camps abandonats i edificis en ruïnes. Ideal per a pintors i per a fotògrafs, encara més si hi ha una posta de sol. Però a banda de l'estètica, el que tenim és un continu despoblament de gran part de la nostra geografia des de fa 150 anys. Una evasió constant de gent de l'interior cap a la modernitat i cap a la costa. I això no és ni romàntic ni bucòlic, és lamentable i trist.
Com la força de la gravetat, sembla que el pendent dels rius s'emporta de manera inexorable la població cap a les zones planes i de major aglomeració urbana amb més oportunitats. Però si estem al segle XXI a on tot està connectat i globalitzat i a on la ubicació és irrellevant (almenys teòricament), per què l'interior i la muntanya continuen perdent població?

Hi ha molts factors que expliquen això i que es retroalimenten: envelliment, destrucció del sector primari, menys oportunitats laborals i de formació, ... Això significa que no hi ha una solució màgica, però sí elements que puguin revertir almenys en part aquesta tendència.

El nostre paisatge ha d'estar rehabilitat, habitat i gestionat. Si no considerem aquests factors interrelacionats i amb l'ordre que vulguem, no el revitalitzarem.

Com a primer element, caldria tenir en compte el patrimoni rural i, òbviament, de pedra seca. Això significa la seva inventariació, protecció i dinamització. Com a inventari, grans exemples els que fa en Manel Martínez a casa nostra o accions com la Wikipedra o les cartes del paisatge arreu del país. Com a protecció, seria la seva inclusió als plantejaments urbanístics i considerar aquests elements dins la llei de Patrimoni Cultura, com ho haurien de ser molins, xemeneies industrials, forns de calç, fargues, jaciments arqueològics,... I, sobretot el més important, la dinamització. Convertir les pallisses, masies, pobles abandonats, barraques de pedra seca o altres elements en allotjaments turístics podria ser una bona solució.
Com a segon element, seria garantir que esdevinguin espais habitables i habitats. I una manera seria no promoure noves promocions habitacionals que tinguin impacte. Mentre tenim un desenes de milers d'habitatges buits, tenim milers de masies i cases de poble buides. Una reorientació de la planificació urbanística podria ajudar. Per exemple, reduir l'impacte de les noves ampliacions urbanístiques fent que hagin de ser autosuficients energèticament i hídricament i penalitzar-ho fiscalment, com a compensació hauria de servir per a ajudes i bonificacions a recuperar construccions ja preexistents i que no generen nous impactes al territori. Només construir de més el necessari, recuperar allò imprescindible. Potser en lloc de construir més, reconstruirem i recuperarem més.

Per què ocupar més territori amb construcció nova quan tenim tants edificis ja construïts que cauen?

I com a tercer element, potser el més important per a garantir la sostenibilitat del projecte seria la implicació directa de les persones per a donar-hi vida: un espai per a viure i treballar, sinó no té sentit habitar. Dissenyar una nova masoveria global en propietat o de lloguer que tingui una gran cobertura legal i fiscal i que permeti generar llocs de treball, especialment al sector primari i al sector serveis. No podrem posar una fàbrica en llocs mal comunicats, però sí que podem recuperar gent per al sector agrícola, ramader i forestal. Si es fa una actuació concreta per a promoure la rehabilitació de patrimoni rural com masies i similars, que es fomenti la seva habitació per a evitar la despoblació del territori i que, alhora, es faci restauració/gestió de l'entorn forestal. Per entendre'ns, podràs rehabilitar amb el màxim de bonificacions tot el patrimoni rural, sempre que gestionis el territori del voltant per a poder evitar incendis i garantir la població al territori tot generant llocs de treball amb l'explotació de la terra i del bosc.
Podem començar a reorientar les polítiques territorials i econòmiques per a què tot el país torni a estar rehabilitat, habitat i gestionat. Rehabilitació, habitació, gestió pot ser una via de repoblació, recuperació i potenciació. Passem a l'acció?

Ferran Civit, president d'ERC Camp de Tarragona i diputat al Parlament.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

Escriviu el vostre comentari

Regles de participació

Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.