Dijous, 28 de Març de 2024

L'endemà

07 d'Octubre de 2015, per Xavier Guarque i Morelló

En aquestes eleccions, d'entre totes les possibilitats que hi havia, s'havia de contemplar molt seriosament la possibilitat que les guanyés una coalició de llistes independentistes i que això representava l'inici del camí cap a una declaració d’independència de Catalunya. Acceptat i obert aquest panorama, alerta, perquè declarar la independència no és implementar-la, de fet diuen que podria tardar 18 mesos. Que passarà fins llavors? Però, primer, que passarà el dia després?

Una cop utilitzat matusserament tot el que han pogut per evitar-ho, la reacció de l'Estat -Madrid-, tant amb uns resultats majoritàriament definitius com si no ho fossin, serà descaradament de rebuig, d’impugnació, de recurs, de més lleis, de més querelles, de descrèdit, de seguir volent fer comptar la gent que, pel que sigui, no haurà votat com del “no”. Serà de no acceptació del joc de la democràcia perquè, segons ells, hi ha per damunt alguna cosa, alguna excepció a les regles.

Vist racionalment, no cal massa imaginació per veure que el dia després, Catalunya, seguirà on és, i els catalans també, i les botigues que no hagin hagut de tancar abans seguiran obrint les persianes. Les dificultats -que no ens estalviaríem quedant-nos sense fer res- no es fondran, tot i que, per altra banda, molt més preocupats han d'estar els que només han sabut amenaçar perquè, sense el que fan aportar any rere any a Catalunya, hauran de fer quadrar els seus números.

El que fa por de veritat és com reaccionarà la gent contraria que vivint aquí poden saber de primera mà el que passa i perquè passa. No nego que n'hi ha que ho afrontaran civilitzadament, de la mateixa manera que qui no està a gust ha demostrat encaixar-ho amb escreix però, molt em temo que no renunciaran a cap forma de fer-ho visible. Això es pot veure ara amb l'escenari a favor, i es seguirà veient exactament igual, o incrementat, en les circumstàncies legals en contra.

Però, la millor noticia per a mi el dia després seria que es deixés de correspondre la nostra tolerància, integració i tarannà pacífic amb l'agressivitat, menyspreu i aversió que es mastega en l'ambient i que al govern espanyol li passes l'atac d'histèria i ràbia pàtria, deixés d'aixoplugar-se baix la legalitat i la Constitució Espanyola per mantenir-se en la seva ideologia més rància, i es decidís a fer el que ja fa cinc anys hauria hagut de fer, o sigui, asseure's a negociar i, pel seu mal cap tot aquest temps, aprendre a tractar com a bons socis per tot el que convingui mútuament a qui no han sabut tractar com a familiars més o menys propers i amb qui s'hagués pogut compartir taula... O, com diu Suso del Toro a Eldiario.és referint-se a Catalunya: “Ara és tard per reconèixer la seva singularitat, per no haver-ho reconegut a temps hi ha el que hi ha. El problema no és Catalunya. El problema és España... o Madrid”

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Xavier Guarque  09 d'Octubre de 2015

a Alferez Provisional de Reus

Els seus comentaris sembla que surtin de les entranyes, de temps ja passats, mes enfocats a discutir que a dialogar, però, en nom de la llibertat d'expressió, que vostè la te, com tothom, el seu sinònim, per molt rimbombant que vulgui ser, no li dona cap dret a menysprear qui no pensa igual, mal que li pesi a vostè. Ningú pot coartar la il·lusió de mes de dos milions de catalans que senzillament han decidit que ja ni ha prou, que no volen acatar ordres injustes, que no volen seguir mes amb el guio que altres han escrit per nosaltres, o de la gran majoria que manifesta que no es pot seguir igual. Ja se que vostè, i els que pensen com vostè, hi seguiran sent, faltaria més, però podríem seguir convivint, com fins ara, sense sentir-se més ferits en l'amor propi del que hi poden estar els que estan a la força ?. Depèn de vostès. Gràcies.

Alferez Provisional de Reus  08 d'Octubre de 2015

Dos no riñen si uno no quiere. Bendito refrán.

Quisiera decir que España (Madrid), tiene la culpa. Y Cataluña, no la tiene??? Qué hacen en Cataluña para políticas de empleo, que son de su competencia? Es mejor abrir embajadas. Pues las oficinas las tienen en las de España por todo el mundo.
La reflexión es fácil, hay que colocar a los adlátres del partido para que vivan bien. El despilfarro es brutal. Pero el sentimiento es fuerte cuando se tiene odio para todo lo que huela a español... Sr. Guarque y otros, no hay mas sordo que el que no quiere oir, y ciego que no quiere ver. Así termino, pues cuando uno quiere lo que no puede, hay que ser dialogante, y dialogar es saber respetar unas leyes, que Uds., las han tenido en la mano para poder tener iniciativas como es el respeto de todos, y para todos. Nosotros no quemanos banderas, Uds. sí...

josep  07 d'Octubre de 2015

Sr. Guarque sabe lo que dice

Sr. Guarque sabe lo que dice en su escrito ? no quiero contestarle no merece la pena, ,pero todo esto podría yo decirlo de los que piensan como Vds.esta perdiendo el norte en sus reflexiones,todo sale mal,o es lo que querían, y lo malo no ven ni salida ni foturo.y viene el desaliento,buscar culpas,culpables,excusas ect.ect.cuando la realidad es que todos los que tienen su ideas fallaron,y soy cortes

ep  07 d'Octubre de 2015

Lérida y Gerona

L'endema de que? Ya sabemos que l'endema no va a suceder y usted lo sabe. Es más , ya tiene preparada la estrategia para cuando no suceda la culpa de Madrit y de la constitución. Hombre no es muy original pero hay que reconocer que rentable y efectiva lo es un rato. Seguramente si esto fuese en serio la cataluña independiente se quedaría en Lérida y Gerona , es decir , una broma. Pero si ustedes están empeñados en seguir con la broma 18 meses mas, pues nada, los demás a lo nuestro.