Cookie control
Diumenge, 22 de Setembre de 2019

Les meves primàries obertes (tres de tres)

21 de Febrer de 2019, per Biel Ferrer

En aquest enllaç ja hi vaig enunciar els tres eixos principals del meu programa electoral per a Primàries Reus i també vaig anunciar que els desenvoluparia durant la campanya, que es clourà divendres, 22 de febrer de 2019, la vigília de la votació, que es desenvoluparà mitjançant primàries obertes, en relació amb els candidats i per part de tots els veïns empadronats a la ciutat, i que tindrà lloc a la seu d'Òmnium Baix Camp (raval de Santa Anna, 2, principal 43201 Reus), de les 10 del matí a les 8 del vespre. De fet, això ja ho he fet al primer lliurament i al segon lliurament d'aquesta sèrie breu d'articles intitulada 'Les meves primàries obertes'.

Doncs vet aquí el tercer i darrer text a propòsit:

Primer. L'alcalde-president de l'Ajuntament i tot el govern municipal sencer han de liderar l'acompliment del mandat de la ciutadania de Reus, tant pel que fa a la materialització nacional del resultat del Primer d'Octubre com pel que fa a la voluntat de la ciutadania en aquells afers locals inclosos als programes electorals municipals. Hi estan obligats pel compromís adquirit amb els electors. I aquest compromís, que pot haver-se de modular amb altres partits, segons la força obtinguda a les urnes, és sagrat.

Desviar-se'n gaire, pot provocar desafecció de l'elector vers el governant. Que és el que està passant al PDeCAT i a ERC (i també, de fet, a la CUP). Talment l'EuroMaidan d'Ucraïna (quan el poble ucraïnès es va rebelar contra la traïció del seu govern en no signar l'acord d'adhesió a la UE), però mitjançant la no-violència: l'apoderament de la ciutadania contra l'engany i la manca de determinació dels polítics.

Segon. L'Ajuntament ha de procurar que el teixit productiu de la ciutat tingui un equilibri entre els sectors industrials, comercials i de serveis a fi de garantir treball, benestar i progrés a tots els ciutadans, tot procurant l'atenció social als més desafavorits. En aquest sentit, hem vist com, gràcies al PERI (Pla Especial de Reforma Interior de la ciutat), que, tanmateix, encara resta inacabat, l'auge de l'oferta gastronòmica, de restauració i d'oci ha esdevingut un excel·lent complement per al petit comerç al centre històric, però hi ha problemes, com, per exemple, el tancament de botigues històriques que atorgaven caràcter singular a la ciutat, que és un valor que cal protegir.

Hi ha molts factors que hi influeixen, però el fet que l'horari comercial aprovat per Catalunya, que afavoria el comerç autòcton petit i mitjà, fos impugnat, anul·lat i menyspreat pel govern espanyol, partidari d'una perversa llibertat horària que va contra el nostre teixit comercial propi, és rellevant i és també un argument més per a demostrar la necessitat de la independència política de Catalunya per a poder legislar adequadament, sense el llast de la dependència de l'Estat espanyol. I, alhora, no diré res que no sigui prou sabut si afirmo que la indústria ha de ser ben present a Reus.

N'hi ha, sí, tot i que els nostres polígons industrials són mig buits o mig plens, segons com es miri. Perquè no pot ser que, per manca de prou indústria, l'atur a la ciutat i a la demarcació de Tarragona sigui més alt que la mitjana de Catalunya. D'iniciatives públiques i privades a favor del progrés material (i, també, espiritual, supraestructural) dels reusencs, en tenim: l'impuls de l'emprenedoria des de Redessa o la pràctica dels valors més eficients i nobles de negocis com, per exemple, Òptica Salas, que tenen les arrels a la ciutat i que s'expandeixen ciutat enllà mentre mantenen un compromís de col·laboració amb entitats de la ciutat com l'Institut Pere Mata, amb activitats per a fer visibles, comprensibles i inclusives les persones amb discapacitats mentals, o també amb institucions culturals emblemàtiques com el Teatre Fortuny mitjançant el patrocini d'activitats musicals a fi de posar-les a l'abast d'un públic més ampli. I n'hi ha molts més, que cal ajudar perquè tinguin continuïtat i perquè creixin.

Tercer. L'Ajuntament ha de treballar perquè la llengua catalana, la cultura i l'art estiguin a l'abast de tothom i perquè esdevinguin vehicles crítics per a la transformació de la societat i, alhora, factors de cohesió social entre ciutadans de generacions, procedències i interessos diversos. No negaré pas que el Centre de Normalització Lingüística de Reus faci una excel·lent tasca d'ensenyament, d'assessorament i de dinamització lingüística, però on és que no arriba perquè el català no sigui prou viu a la ciutat, perquè el català no hi estigui encara plenament normalitzat? Doncs, a banda de les llistes d'espera que pugui haver-hi per tal de poder assistir a les aules d'aprenentage de català del Centre, és obvi que la minsa programació de cinema en català, l'escassa presència de la nostra llengua als jutjats o la gairebé nul·la existència de prospectes normalitzats de medicaments farmacèutics requereixen una acció política que només un Estat propi independent pot abordar.

La regidoria de Dolors Sardà ha fet esforços lloables en aquest sentit, però sempre seran, tal com deia el professor Xavier Lamuela, els màxims de l'insuficient (i a l'entrevista al professor Josep Murgades em remeto. D'altra banda, cal explicar la ciutat i el país de manera certa i crítica, no pas fent hagiografies dels nostres prohoms; ens convé molt proposar una reflexió participada per tots els agents culturals i artístics de la ciutat per tal de saber cap a on vol anar per tal de satisfer les necessitats reals dels veïns de Reus i apostar pel talent creatiu local, que n'hi ha i cal potenciar-lo, la qual cosa s'ha intentat, amb voluntat de fer-ho bé, des de la regidoria de Montserrat Caelles, però sense reeixir-hi del tot. Una idea de ciutat i de país en què tot està per fer i tot és possible seria una fal·làcia. Ni tot està per fer ni tampoc tot és possible.

Però qui en té la paraula és la ciutadania, proposant i debatent sobre aquests tres eixos que em semblen fonamentals: la bona praxi política, el progrés material sostenible i la lectura crítica de la realitat des del coneixement, que s'ha de poder expressar i executar amb llibertat, justícia i solidaritat. Per un Reus, un Principat de Catalunya i uns Països Catalans en què els vots dels ciutadans esdevinguin capital republicà i configurin una majoria democràtica favorable a la independència nacional, voteu Primàries Reus, voteu aquest ciutadà independent, independentista i d'esquerres heterodoxes (perquè, com va dir Gabriel Ferrater, que detestava les cases on feia fred i les ideologies, sempre cal pensar més). I, com que enguany és l'Any Brossa, hi afegirem aquesta dita brossiana que comple(men)ta la ferrateriana: "Em plau escriure una cosa, dir-la, després llegir-la i fer-la". Doncs això.

 

Biel Ferrer Puig és filòleg i candidat de Primàries Reus. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics