Divendres, 02 de Juny de 2017

'L'estiueig', el capital i la capitalitat teatral

05 de Desembre de 2016, per Biel Ferrer

Quan, dissabte passat, 3 de desembre, Giacinta i Guglielmo es besaven, sols, a dalt de l'escenari del Teatre Bartrina, a la fi de 'L'estiueig', culminaven les dues hores trepidants de la representació del clàssic de Goldoni, a càrrec de La Gata Borda i el TEBAC (Teatre Estable del Baix Camp). El miracle del teatre atenyia una nova fita: dues companyies teatrals de la ciutat s'havien conjurat per assolir el repte de treballar plegades amb la sàvia direcció d'Ester Cort i, gràcies al suport municipal, a complicitats personals i a sacrificis familiars, ens obsequiaven amb l'esplèndid resultat obtingut després de moltes hores d'assaigs i de desigs.

Que Giacinta i Guglielmo es besessin, sols, a dalt de l'escenari, al final, no ho havia previst pas Carlo Goldoni, el dramaturg venecià del set-cents, sinó que ho havia decidit algú que sap rellegir un clàssic i gosa presentar-lo, rebel, "hic et nunc". Aqueix petó és una besada amarga, un adéu entre els dos enamorats que no són prou valents per desempallegar-se de les convencions socials, compromesos, cadascun, a bodes convingudes amb altri per raons socioeconòmiques. La proposta escènica poua, doncs, el bes del sentit tràgic de la comèdia i remarca el trist desenllaç d'un dels dos temes que planteja l'obra, una qüestió ben actual, malgrat tot: tant que la darrera pel·lícula de Woody Allen, 'Cafe Society', el planteja encara en bona mesura i el resol també així. "La vida és una comèdia escrita por un còmic sàdic", afirma el director de cinema. I el final factual en acabat de tanta comèdia verbal ho suggereix.L'altre tema és l'excés i com les opulentes aparences amaguen misèries materials i humanes: els deutes de Leonardo i de sa germana Vittoria desencadenen el seguit d'actuacions miserables que, tot i la comicitat, no poden ser percebudes sinó com a sortides desesperades a la insatisfacció, a la pèrdua i a la incapacitat de governar les pròpies vides amb honestedat i amor cert.

El canvi de sexe de dos dels personatges, que passen a ser femenins a la proposta escènica en comptes de ser masculins com al text original de l'obra (Filippo serà Filippa, ciutadana, vella i jovial, mare de Giacinta; Fulgenzio serà Fulgenzia, assenyada amiga de Filippa i Leonardo), no afecta gens el sentit del text original (el qual, de vegades, no s'entenia prou bé a causa de la dicció una mica massa accelerada d'alguns actors: potser l'única cosa que caldria millorar-ne). Tampoc no perjudica en res l'omissió del personatge de l'oncle de Leonardo, Bernardino, a la representació. En total, 15 actors, una gentada a dalt de l'escenari! I tots magníficament coordinats, tant en les paraules com en els moviments. Bravo! Excel·lent és la interpretació del cambrer Paolo (Edu Mejías-TEBAC) i la de la cambrera Brígida (Carme Merlo-La Gata Borda), que actuen com a contrast dels respectius amos; molt divertidament desinhibit i esplèndidament histriònic, el vividor Ferdinando (Josué Andreu-La Gata Borda); enèrgica i alhora sensible la interpretació de Giacinta (Mercè Bonet-La Gata Borda) que sap trobar el to i el ritme davant dels seus dos pretendents, ben representats pels actors respectius. Tots plegats, actors i actrius, correctíssims. I tot plegat (l'escenografia i la sastreria adequadament sòbries...), digníssim. Un espectacle ben travat i apte per a públics exigents.

El programa de mà contenia, per cert, una nota interessant: "Podreu comentar l'obra a la tercera sessió del Club de Lectura que organitzen conjuntament Bravium Teatre i Òmnium Baix Camp. Això serà el dijous 15 de desembre a les 8 h del vespre al cafè del teatre Bravium". Doncs sí, una altra activitat, complementària, de franc i conduïda per Antoni Veciana, que és fruit d'una múltiple col·laboració entre entitats diverses i que haurà comptat amb l'ajuda del Servei Municipal de Biblioteques de Reus (gràcies, Marta Mallafrè i Cristina Garreta!), que, mitjançant el préstec interbibliotecari, ha posat a disposició dels interessats els exemplars de l'edició exhaurida de l'obra, traduïda de l'italià al català per Jordi Galceran i publicada arran de la seva representació al Teatre Nacional de Catalunya l'any 1999 amb la direcció de Sergi Belbel.

Un darrer apunt sobre 'L'estiueig' em porta a parlar de la música barroca, ben triada, que va sonar, enregistrada, entre els tres actes. Perquè bé l'haurien poguda interpretar els bons músics de l'orquestra Camerata XXI, després que ens van oferir unes exquisides Quatre Estacions de Vivaldi al concert amb motiu dels seus primers vint-i-cinc anys de vida, però no tot és possible i factible alhora: segur que l'any vinent, durant la capitalitat de la Cultura Catalana que exercirà Reus, es materialitzarà, per fi, la temporada estable al Bartrina (o al Fortuny) d'aquest important conjunt instrumental i que el suport institucional (començant pel municipal) al bon teatre que es fa a la ciutat es concretarà en bones produccions com la que han estat capaços de dur a terme La Gata Borda i el TEBAC, que són dos excel·lents exemples del capital humà, associatiu, teatral i cultural de la ciutat per fer realitat i a benefici públic la capitalitat esmentada. Aplaudiments sincers i esperances sonores.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)

Comentaris

Anton Baiges Gras  05 de Desembre de 2016

Enhorabona, amics!

Aquest cap de setmana hem gaudit de molt bon teatre 'amateur', o no tant... Gràcies a La Gata Borda i el Tebac. Des de la constància perseverant, podem afirmar, sens dubte, que han fet un salt endavant. Tot un exemple de bona feina, des de la base associativa de la Ciutat, que cal continuar estimulant des d'Òmnium i des de moltes altres entitats ciutadanes. I que caldria considerar molt seriosament amb un suport explícit -l'any vinent i més enllà- des de les institucions culturals locals i nacionals.