Cookie control
Dilluns, 13 de Juliol de 2020

L'ètica i les formes en política

Acabem de sortir de l'estat de confinament i l'escenari polític (on s'ha d'incloure part de l'estament judicial, donada la seva capacitat d'incidir directament en la política i les eleccions) s'està movent amb molta pressa, posant sobre la taula comissions d'investigació, revisió de pactes de governabilitat, recursos o intentant fer caure el govern uns i forçant eleccions pròximament d'altres. L'objectiu és recuperar les seves posicions que varen quedar aturades o potser tan sols soterrades a conseqüència de la pandèmia. Novament, es veuen els partits polítics intentant guanyar posicions mitjançant declaracions, moviments o posades en escena que els permetin tornar a estar al centre del focus mediàtic, objectiu que comparteixen totes les formacions polítiques.  

Segons sembla, aquestes presses per recuperar un temps perdut fan, a vegades, perdre les formes i la conseqüència d'això és el risc de trencament de vincles i de pèrdua de confiança. La manca, cada vegada més evident d'unes pautes d'actuació correctes es veu clarament en les declaracions dels representants polítics al Congrés dels Diputats, però també ho és la pseudocensura que està aplicant la presidenta Meritxell Batet, en donar instruccions d'esborrar del diari de sessions, declaracions o manifestacions fetes al faristol, ja siguin referències als mateixos diputats, grups polítics o familiars, en lloc d'actuar, si així fos el cas, aplicant el reglament a qui l'incompleixi i aprofitar-ho per suprimir les declaracions al rei o a la monarquia que no li agradin... 

En la mateixa línia de no respectar les formes i els procediments, es troba el Tribunal Suprem, quan a través de les xarxes socials comunica la data de revisió pel 17 de Setembre del recurs de cassació interposat pel president Torra, sense que encara ni tan sols hi hagi un magistral ponent que pugui estudiar el cas. També quan dóna la raó a la resolució de la JEC. en relació amb no tenir accés a l'acta de diputat europeu de Puigdemont i Comín (tot i que són eurodiputats). És un altre exemple, un dictamen totalment contrari a la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que fa recordar temps passats en què tan sols imperaven els criteris propis i no comptava res més enllà de les fronteres, amb una autarquia auto imposada. La sensació de pressa en el primer cas sembla evident i la voluntat d'incidència en la política és sospitosa.

Ha transcorregut el temps, però la frase "Montesquieu ha mort" que va dir Alfonso Guerra el 1985, aleshores vicepresident del govern espanyol, sembla que està en ple vigor quan llegim que sis membres del TC. volen debatre un recurs presentat per Vox (se li va avançar al PP) contra l'acatament de la Constitució feta per part de 29 diputats que pertanyen a JxCat, ERC, UP i Bildu, que varen aplicar formules diferents en les que s'incloïa referències a la independència, a la república o a l'ecologia. Ja s'havien presentat abans d'altres de semblants i varen estar rebutjades, però ara donat que qui hauria de decidir en la sala 1ª i que va arxivar els anteriors recursos, el volen presentar directament al ple, on creuen que tindran més opcions de poder assolir el seu objectiu, i no donar per vàlids els acataments dels 29 diputats, amb l'alteració política que això podria representar al Congrés dels Diputats.

I el govern català, també sembla haver perdut les formes, com una parella que ha arribat al final del seu temps. Diuen clarament que no s'entenen i que no hi ha recorregut i quan poden els llencen els plats pel cap.  Això si, JxCat volen mantenir el govern sense convocar eleccions, a pesar de les manifestacions fetes pel President Torra, conscients que necessiten temps que els hi donaria marge per resoldre la seva situació interna, donat que ara no estan en condicions de poder assolir cap acord amb PxCat ni tan sols disposen d'un candidat a la presidència. Qui sap, pot ser la quasi segura inhabilitació del president, creuen que els hi pot portar un cert rèdit electoral. Per altra banda hi ha ERC, en una situació contrària (el que sembla bo per uns és dolent per d'altres). El temps els va en contra, volen eleccions aviat abans no s'espatlli el contingut del seu discurs. A mesura que passa el temps, la seva estratègia se'ls va desfilant. Havien apostat, com argument electoral, pel diàleg amb el PSOE-UP i per la Taula de Negociació i a hores d'ara el primer no existeix, ja que el president Sánchez segueix amb la seva geometria variable amb Cs i la taula, si finalment se celebra, no hi ha confiança en cap resultat.

Caldria recordar a Aristòtil, quan va dir que de la investigació sobre l'ètica es dedueix necessàriament la política i que el lligam entre ambdós és molt estret. La pèrdua de les formes és quelcom més que l'absència d'accions, l'excés de verbalització, l'incompliment o interpretació lliure de certes normes. És el camí que porta a la pèrdua d'un principi bàsic: l'ètica. Sense ella, difícilment es podrà assolir l'objectiu principal de la política que és el benestar dels ciutadans, a hores d'ara situat en darrer terme després dels interessos personals i grupals.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics