Dimecres, 20 de Març de 2019

Llebrers o podencs, aquesta no és la qüestió

Vaig tenir l'oportunitat, en un altre moment, de comentar la sensació que vaig tenir tot passejant per Reus i veure els edificis del centre, molts dels quals havien estat, anys enrere, un referent de l'arquitectura local, i que s'han anat deteriorant de mica en mica. Certament aquest és un problema que s’ha estès a moltes altres ciutats del nostre entorn, que han apostat, almenys així ho sembla, per un creixement perifèric de les mateixes deixant els centre quasi sense habitants.

En això ens podríem semblar a grans capitals com ara Paris, Londres (tornant a fer bona la frase de 'Reus, Paris, Londres', encara que ara per altres motius), i també d’altres tant llunyanes com ara Buenos Aires, per exemple. Però aquesta coincidència en els resultats, no ens hauria de donar cap sensació de conformitat, o que aquest sigui el millor camí. El fet d’un error, per molt que sigui multiplicat per d’altres, no deixa de ser-ho.

Properament estem convocats a unes eleccions generals, que s’anticipen a les que ja per calendari corresponien, com són les municipals i europees. Si bé és cert que les eleccions generals s'han anticipat, vulguem o no acabaran tenint alguna incidència en el desenvolupament de les següents, donat que en menys d’un mes estem convocats a votar dues vegades i, malauradament, això, almenys fins ara, ha comportat que les segones sempre es ressentin tenint un menor nivell de participació, fet que no ajuda a la definició dels votants del tipus de ciutat que voldrien. Pensem-hi en això quan arribi el moment. 

Cada vegada que hi ha eleccions municipals es posa damunt la taula, per una banda, les mancances que els mateixos ciutadans considerin que existeixen i, al mateix temps, les ofertes dels diferents grups polítics que si presenten amb aportacions de solucions per cada una d’elles. Malauradament, els programes electorals no són documents que obliguin als partits polítics que li donen suport, tal com ja es va definir en la demanda de Lluís Llach per incompliment del programa electoral del PSOE a l'any 1986, fet que de vegades fa que tant sols siguin propostes mes o menys agradables que intenten il·lusionar a la ciutadania per qui siguin uns o d’altres els que rebin el seu vot.

Però aquest fet, que és conegut i, de vegades, acceptat, tan sols es així perquè el ciutadà, el propietari del vot i, en definitiva, qui finalment hauria de dir qui ha de governar la seva ciutat, ho accepta. És cert que tan sols (tret d'actuacions excepcionals) es pot votar un canvi de consistori cada quatre anys, però és el moment en el qual s’ha de renovar quan, permetin-me que ho digui així, s’ha de retre comptes amb què han pogut fer o deixat de fer.

La situació actual de Reus no es pot atribuir a un mandat concret, perquè la situació ha necessitat molt de temps, i per tant molts consistoris de diferents colors per arribar on és ara. Però aquesta no és raó per no demanar que aixequin una mica la mirada i que es passegin de veritat i presentin propostes reals i efectives per retornar la vida a la ciutat.

Hi ha grups que tenen les idees molt clares, encara que no sigui pensant a favor de la ciutat i sí en contra de.... D’altres potser sí pensen més en clau de ciutat, però actuen més en funció de partit i això fa perdre forces. Potser caldria recordar el conte de Tomas de Iriarte “de llebrers i podencs”, ja que mentre les llebres discutien van ser atrapades pel caçador. 

Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges