L'anomenada propietat commutativa, de les matemàtiques, indica que "l'ordre dels factors no altera el producte", quan s'aplica a la suma i la multiplicació. Però a la societat i en política no sempre es compleix, ni quan es parla d'unitat (de sumar, vaja).
Vagi per davant la complexitat d'una pandèmia com la que vivim i que ningú estàvem preparats per a la Covid-19, però els polítics ho han de fer i les administracions públiques executar-ho. Mirem algunes coses que trontollen.
Tot arrenca d'un palet. No és el mateix el segle XXI, en el qual estem en termes reals i històrics, que el XIX (i només hem canviat de lloc un palet), que és on sembla trobar-se el Gobierno. Per exemple, no és el mateix anunciar divendres dia 10 que dilluns 13 es tornarà a treballar, quan la reunió de la comissió d'experts es feia el dissabte 11, igual que la de presidents autonòmics. Per tant, els tics del "mando y ordeno" són els que van funcionar.
Perquè Espanya és així, poder central i centralitzat. L'ordre de factors sí que altera el producte. Ni es creu la mateixa Constitució, que ens tenalla com a dictadura (per l'herència directa de l'Estat imposat pel dictador Franco i que l'anomenada democràcia espanyola encara no ha referendat).
Un altre factor a analitzar: hi ha una "llei mordassa" (que per cert havia de ser derogada pels partits de l'actual Gobierno). Per caragolar encara més, el CIS va i fa una pregunta que, en resum, diu que si els ciutadans estarien d'acord en la censura informativa i que la font només fos oficial, i el resultat diu que un 65% creu això.
Un atemptat contra la democràcia en tota regla i a la línia de flotació. I el corol·lari (fins ara) d'aquesta cadena de factors, és la "relliscada" (n'hi van dir, quan en realitat llegia els papers del faristol), del general José Manuel Santiago, cap de l'Estat Major de la Guàrdia Civil, que va dir en roda de premsa diumenge 19: "Treballem amb els nostres especialistes en dues direccions. Una amb l'objectiu d'evitar la tensió social que originen tot aquest seguit de rumors falsos. L'altra línia de treball és minimitzar aquest clima contrari a la gestió de crisi per part del govern. Tots aquests rumors falsos, mirem de desmentir-los en les nostres xarxes socials".
No deixa de ser un símptoma més de qui voldrà aprofitar l'excusa de la pandèmica per instaurar noves mesures de control social i retallar drets i llibertats. Lluitar contra les fake news és també una qüestió de salut pública, però d'aquí a la censura de mitjans que semblava suggerir el CIS...
I mentre, l'Administració Pública segueix ancorada al segle XIX. Per exemple, el Tribunal Constitucional (que a més s'hauria de renovar fa anys, incomplint la mateixa normativa) no es reuneix, i no es pronuncia respecte a les peticions d'empara urgent dels presos polítics per la COVID, per exemple. Per què no se'ls aplica un ERO, si no treballen?
O es treballa a ritme de segle XIX, com al registre civil de Barcelona en què tres funcionaris només poden inscriure a 35 nadons al dia, tot un exemple de servei i modernitat. Potser és que el segle XXI amenaça els privilegis del segle XIX; per què mentre, Europa es pregunta què se n'ha fet dels diners per a modernitzar estructures..., i paguem sancions de 150 milions anuals, de moment, per incompliment de directives.
Veurem en el procés de "desescalada" si es creu en l'estat de les autonomies, que predica la Constitució, o millor en els poders locals com als més pròxims als ciutadans, per fer el desconfinament; o a Madriz decidiran si podem anar al "parque" o no, i a quines hores. Acabo amb una frase per a la reflexió del pensador Yuval Hoanh, autor de "21 lliçons per al segle XXI", on diu que "l'estupidesa humana és una de les forces més importants de la història, però sovint tendim a no comptar-hi (...) Un remei potencial per a aquesta idiotesa humana és una dosi d'humilitat". Doncs això.
Tomàs Carot és periodista.
