Divendres, 29 de Març de 2024

L’skyline reusenc des del Casal de les Dones

11 de Maig de 2016, per Isabel Martínez

A diferència d’altres sostres més insignes de la ciutat (el Palau Municipal, el Campanar, el Museu del Raval Santa Anna,…), qui hagi tingut el petit  -i innocent- plaer d’observar la ciutat des del terrat del Casal de les Dones s’haurà adonat que la ciutat que es contempla des d’aquesta alçada és diferent: més perifèrica, més diversa,… potser - fins i tot- més real. Des d’aquest quart pis que s’alça sobre els darrers rentadors de la ciutat, el visitant observa els punts de referència més clàssics de l’skyline reusenc (l’Ajuntament i la Prioral) però se sent físicament més a prop del Vapor Nou (avui facultat de Medecina) on ara fa 100 anys unes dones van protagonitzar una important vaga del tèxtil, el refugi de la Patacada i de les grans torres que conformen els eixamplaments més moderns de la ciutat.

Des d’aquesta posició privilegiada, el barri del Carme també es contempla amb tota la seva complexitat: decadent segons on l’espectador fixi la seva mirada però, alhora, prou endreçat  si l’observador mira cap a alguns terrats ben propers a l’equipament. És curiós que sempre que he pujat fins a aquest racó desconegut del Casal de les Dones, s’ha repetit el següent comentari: “aquest terrat està desaprofitat”.  Però en 5 anys de presència del Casal als antics safarejos del segle XVIII, el somni de tirar endavant alguna acció a aquest espai ha quedat sempre pendent. Penso –de manera matussera- que potser fa por conquerir l’espai més a prop del cel quan encara cal atendre amb cura  les arrels situades als antics rentadors. 

Precisament, la mirada dual que es percep des d’aquest bonic terrat explica de manera convincent la difícil tasca d’un equipament d’aquestes característiques que en una societat –em permetré la llicència d’emprar la paraula normal- no faria falta.  Lamentablement, aquesta definició es troba encara lluny de la realitat i el que una vegada va ser espai de treball de dones té encara molta feina pendent. Hem viscut –estem vivint- temps difícils i en aquest context gens favorable, la supervivència d’un projecte com el del Casal de les Dones no és un mèrit menyspreable. Sense prescindir de l’autocrítica, és bon moment per fer balanç de la dècada  d’aquest projecte únic a les nostres comarques i plantejar noves propostes.

Remor d’aigua, converses femenines, colors de roba… Ja fa vint-i-tres anys que els visitants dels antics rentadors del barri del Carme no tenen aquestes experiències sensorials i, contràriament, un lustre que s’evoquen al modern Casal on tothom queda bocabadat per l’espai que un dia va acollir a les dones que feien bugada. La rehabilitació del Casal ens mostra que els somnis no són únicament necessaris sinó també possibles.

Isabel Martínez és periodista de Reusdigital.cat i El Punt Avui.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics