Cookie control
Dissabte, 18 de Gener de 2020

Macbeth.cat

12 de Gener de 2016, per Biel Ferrer

Macbeth vol matar Duncan. Per què? Doncs perquè unes bruixes li han burxat l'orella. Unes bruixes que li han dit que serà rei i li han inoculat el virus de l'ambició a ultrança, i la muller, Lady Macbeth, tot seguit, s'hi afegeix. Qui és Duncan a l'obra? Doncs el rei dels escocesos. I Macbeth? Un noble que vol ser rei. Ja sé que la trama és més complexa, però convé ser breu (com va suggerir Italo Calvino). Potser fins i tot esquemàtic, però n'hi ha prou per proposar una analogia entre la tragèdia shakespeariana i la tragèdia que hauria pogut esdevenir el procés català si el 10 de gener no hi hagués hagut investidura. (Un al·leluia tan anhelat i necessari (minut 1:39:37 de https://www.youtube.com/watch?v=iTMJVvld9ok), però imperfecte, fruit de l'odi, del xantatge i de l'exclusió.)

Vegem-ho. Tot això passa al drama de Shakespeare, vers 1606, que es va inspirar en fets esdevinguts a Escòcia uns quants segles abans. N'hi ha bones traduccions al català a cura de Josep Maria de Sagarra, de Miquel Desclot i de Salvador Oliva. Vull dir que em serveixo d'aquestes traduccions per tal de formular la meva hipòtesi (ep!, en anglès, una versió a l'abast és la de Penguin, que em vaig firar a Edimburg fa uns quants anys). De Macbeth.co.uk a Macbeth.cat... Bé, doncs: qui seria Duncan al drama del procés català? Fàcil. I Macbeth? També prou obvi. I les bruixes? Doncs revisin vostès les declaracions, que han corregut pels media i per la xarxa, de l'eurodiputat Ernest Maragall, del diputat al Congrés Joan Tardà i de la diputada al Parlament Anna Gabriel (però compte amb aquesta senyora: en sec, diu una cosa i, en sec, en diu una altra, com l'exdiputat senyor Antonio Baños, que ha plegat per haver estat víctima de les seves pròpies contradiccions). I la cruel i perversa Lady Macbeth? S'accepta més d'una resposta en aquest cas. Doncs ja està. Ara, a rumiar.

Per cert, qui en vulgui continuar parlant, que sàpiga que dijous, 21 de gener, a les 8 del vespre, ens trobarem al bar de Bravium Teatre de Reus (al carrer de la Presó, 13) a la sessió tercera del Club de Lectura en Català 2015/2016, coorganitzat per Òmnium Baix Camp i Bravium Teatre, conduïda pel filòleg i estudiós i practicant del teatre, Antoni Veciana, del grup La Gata Borda (gràcies per bordar tant i tan bé!). Mentrestant, els convido, a tots vostès, a llegir Macbeth (poesia dramàtica de la bona, com la d'Espriu) i els suggereixo d'anar a veure'n l'adaptació prou correcta al cinema que n'ha fet el director Justin Kurzel, amb Michael Fassbender fent de Macbeth i Marion Cotillard fent de Lady Macbeth. I a visitar-ne els indrets esmentats de les Highlands: http://www.undiscoveredscotland.co.uk/usmapindexes/northern.html

Finalment, ja saben vostès tot allò dels clans escocesos, no? I com acaba Macbeth: vull dir el personatge i l'obra? I a benefici de qui fa l'obra Shakespeare? Llegeixin, llegeixin... però llegeixin bé, si us plau. Amb atenció. I infereixin quins personatges en són lògicament els culpables, del que s'ha esdevingut, del que s'esdevé i del que s'hauria esdevingut. Del meu parer, només els en diré que a mi el Duncan d'aquí ja m'estava prou bé que continués fent de Duncan divuit mesos més: és tan raonable el que diu que no hi ha rèplica raonable possible. Però també m'està bé que Duncan hagi delegat en Malcolm. Duncan reneixerà i Malcolm farà un bon paper. "I tanmateix, encara que les bones lectures no ens puguin fer prendre una decisió moral, les qüestions sobre com hem de llegir i per què són més que essencials per ajudar-nos a decidir la feina que durem a terme", escriu Harold Bloom a propòsit del d'Stratford. Doncs això. Bona lectura!

Biel Ferrer Puig és filòleg.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics