Dilluns, 16 de Juliol de 2018

Mai no s'hauria d'haver obert

11 de Juliol de 2018, per Xavier Guarque

La frase 'un debat que mai no s'hauria d'haver obert', emprada per un determinat polític i en un context concret, bé es podria estendre a molts altres panorames de l'actualitat. La diferència de sentiments sempre han estat presents en la ciutadania i societat catalanes, però s'ha de recalcar que sempre, sempre, han conviscut amb la més absoluta normalitat.

Mai ningú havia tingut motius o raons per fer-los traspuar a flor de pell. Des del curs 1983/84, tothom a Catalunya ha conviscut amb la immersió lingüística, utilitzant el català com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge, com exposició intensiva d'una segona llengua, per tal de garantir el bilingüisme constitucional, i s'ha seguit aprenent el castellà, i s'ha parlat en qualsevol de les dues llengües amb tota normalitat, amb simultaneïtat i, fins i tot, canviant el català pel castellà si l'ocasió ho requeria.

S'ha fet tot sense que mai ningú hagi tingut les 'necessitats' que atres, com argument polític diferenciador, es van inventar i han anat inculcant en l'ambient fins que l'ha arribat a fer del tot irrespirable. El que és fastigós i reprotxable per un costat deu tenir la seva contrapartida a alguna altra banda, encara que es fa difícil comprendre que confrontar i radicalitzar les maneres de ser i de pensar pugui ser positiu per algú.

És més, és prou evident que no. A algú, en algun moment,  haurà d'agrair haver arribat fins aquí. La gran majoria de ciutadans catalans estàvem molt tranquils, pensant cadascú com volia pensar a Catalunya, lliurement, sense més que algun altercat puntual (que sempre n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà) com a conseqüència, generalment, d'alguna copa de més.

Ara, l'enfrontament no es promou per cap excés. Ara, l'origen és molt pitjor, i se'n podrien posar una infinitat d'adjectius, a quin menys bonic... A quin menys pacificador. Ara, no és per defensar o anar a favor de Catalunya, és precisament per combatre les seves identitats i uniformar-les a una altra, igual de legítima i respectable, però que, en molts casos, no és la pròpia què, dut cívicament i pacíficament, no hauria de representar cap problema per a ningú i molt menys ser cap delicte.

D'ençà que jo recordi, sempre he conviscut amb familiars, amics o coneguts que se senten més espanyols, més catalans, o que els és igual, i això mai, mai, ha representat cap tipus d'enfrontament, ni mai hi ha hagut cap raó perquè pogués esdevenir motiu de discussió.

Qui vol normalitzar aquesta mala maror ha de quedar aïllat.

Xavier Guarque i Morelló 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges