Dijous, 28 de Març de 2024

Majories silencioses

14 de Setembre de 2015, per Jordi Mulé

Els fets succeïts a les celebracions de les últimes Diades de Catalunya són per tots sobradament coneguts i penso que no cal descriure'ls; hem pogut veure grans demostracions populars, perfectament organitzades i exemplarment executades, que volen ser el reflex de la voluntat, l'anhel i el desig d'una gran proporció de la població catalana i en elles també s'ha pogut observar la força de l'opció soberanista dintre de la nostra societat. Aquesta és una de les opcions, la sobiranista, ara bé, llavors, quina podria ser la força real de l'opció unionista?

En cadascuna de les ocasions en que hi ha hagut una gran mobilització sobiranista tot coincidint amb la Diada, i en la última això no ha sigut pas diferent, apareixen veus discordants, aquelles veus i aquells mitjans que afirmen que, si bé és cert que hi ha moltíssimes persones que han acudit a alguna de les grans manifestacions ocorregudes en els últims quatre anys, certament hi ha una gran "majoria silenciosa" que no hi ha anat. Aquesta afirmació ha arribat sovint a defensar que tots els qui no eren a la manifestació de la Diada, simplement era perquè estaven en contra de la idea que la mateixa defensava. Vaja, que tothom qui defensa el soberanisme, sigui com sigui, i visqui on visqui, no té res més a fer el dia 11S que acudir a les grans manifestacions sobiranistes; la resta, simplement, es queda a casa, va a la platja, o on sigui en un dia de festa. Reconec que aquest argument pot tenir el seu pes en certs ambients, i que pot ser una bona figura retòrica davant les masses però, el cert és que, si es coneix una mica com funciona la ciència de l'estadística, no se sosté per enlloc.

La millor manera de poder conèixer l'opinió de la població sobre un o un altre tema seria poder preguntar l'opinió persona per persona, enquestar o fer un referendum a tota la població; en aquest cas, evidentment, els resultats finals serien els correctes però aquest mètode, a part de que seria caríssim, és també inviable, sobretot quan parlem de poblacions de milers o milions d'individus. No obstant això, l'estadística ens ha brindat unes eines molt útils i relativament barates per poder efectuar un estudi sobre una població gran que ens doni uns resultats fiables sobre com és realment o quin és el suport a una o d'altra opció. Com és impossible poder arribar a preguntar sobre aquest tema a tota la població, podem intentar arribar a una part de la mateixa, podem escollir una mostra, i del resultat de l'estudi mostral es pot deduir, amb un marge de fiabilitat més que acceptable, com actuarà la població en el seu conjunt, quina serà l'opinió o el suport a una o altra opció davant tal o qual tema estudiat.

Els motius pels quals pot ser necessari un estudi estadístic poblacional concret poden ser molts i molt variats; per exemple, poder predir el resultat electoral abans que les eleccions se celebrin, conèixer els gustos o les preferències dels consumidors per així poder llançar un nou producte amb garanties d'èxit, conèixer l'opinió de la societat enfront d'una o una altra qüestió i, també, poder conèixer amb una alta fiabilitat quina seria la resposta de la població catalana davant una pregunta directa en un hipotètic referendum vinculant sobre el futur polític de Catalunya. Això és així perquè quantes més observacions fem, quant més elements té la mostra escollida, com més gran sigui la mostra, més s'assemblarà a la població total a estudiar.

No obstant, cal anar amb compte que, en escollir una mostra, el tamany de la mateixa és molt important, però el criteri de selecció també ho és; per exemple, si enquestessim sobre la sobirania de Catalunya als manifestants de 11S a la Meridiana, el resultat seria un 100% a favor del SÍ. Voldria dir això que un possible referendum sobre aquesta qüestió  a tota la població catalana donaria un SÍ amb els 100% dels vots? Evidentment, no. Una mostra de més d'un milió d'individus sobre una població de vuit és molt gran, però aquesta mostra en concret no és independent, no és representativa, però sí que és un símptoma clar, inequívoc, que alguna cosa important succeix, que hi ha moltíssima gent a favor d'una de les opcions i que, amés, està disposada a desplaçar-se un dia festiu a Barcelona, o on sigui, any rere any, a defensar el seu anhel. Si hi ha tanta gent partidària del SÍ i disposada a desplaçar-se, quanta gent hi haurà, també partidaris del SÍ, i que no s'han desplaçat?

D'igual manera, pretendre que els sis milions i escaig que s'han quedat a casa estan tots en contra de l'ideal de la manifestació anterior és estadísticament tan erroni com pretendre el contrari segons el paràgraf anterior. En aquest cas també tindriem una mostra de més de sis milions de persones versus una població de vuit, una mostra molt gran en quantitat, però tampoc representativa per no ser prou independent, per haver eliminat de la mateixa a moltíssima gent favorable al sobiranisme. Amés, segurament en aquests sis milions "silenciosos" hi haurà moltíssima gent d'acord amb les idees dels que van anar a manifestar-se, però que no hi van ser a la manifestació per diversos motius, per desídia, per distància, o el que fos.

Negar un fet que és innegable, que no és altre que el gran suport sobiranista que actualment hi ha a Catalunya, amb arguments del tipos de la "majoria silenciosa" i sense proposar-hi res de constructiu són realment puerils i no tenen cap rigor científic. Les últimes enquestes del CIS potser donin una imatge més correcta de, realment, quina és la força de les diferent opcions polítiques existents a Catalunya i, segurament, el proper 27S es pugui copsar manera més real quina és la resposta a aquesta qüestió; fins llavors, ens haurem d'anar acostumant a arguments d'un i altre signe. Espero poder escoltar arguments sòlids d'una i altra opció, arguments que, almenys, poguin fer reflexionar i que no sonin a arguments de barra de bar, i més encara en la época actual, on les notícies viatgen de manera tan vertiginosa per les xarxes socials i on hi ha molta més gent formada i amb criteri, gent que necessita d'arguments més sól·lids; siguem seriosos, si us plau.

Jordi Mulé és economista.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (8)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Jordi  16 de Setembre de 2015

Josep

Josep:
Una salida "inmediata" de un territorio de la UE también implica un reconocimiento "de facto" e "inmediato" de la nueva situación. ¿Seguro que quiere eso?

Muchas gracias por sus opiniones, que son libres. Precisamente, mi artículo va de argumentos, opiniones, pero no por criticar unos argumentos me debe usted presuponer una u otra opinión política por ello; por favor, cíñase a lo escrito y piense que mi opinión, como la suya, es libre.

Saludos

josep  15 de Setembre de 2015

Sr. Jordi

Vds. sabe tan bien como yo que la salida de UE y del euro es inmediata.No hablo miedo,pues esta palabra quien la utiliza constantemente son Vds.con la de que España nos roba,ahora ven donde están los ladrones y cambian de tema, jo le hablo de realidades.Uvds. sabe bien que acuerdo no habrá, como no habrá secesión.Siguiendo su razonamiento todos los mayores que cobran el retiroi como cotizaron en España, debe ser esta quien los pague o sea todos,y los que cada año se juvilaran igual,realmente Vds.cree estoCataluña actualmente tiene un déficit de unos 6000 millones de euros de los que cobra para pagar la vejez y lo que cobra

Jordi  15 de Setembre de 2015

Apreciat Josep:

Apreciat Josep:

Precisament, l'article anava de la utilització d'arguments banals per defensar una de les postures existents en un tema tan cabdal. Està clar que d'arguments estèrils i sense contingut n'hi ha en totes les opinions, però és possible que l'unionisme, alts càrrecs inclosos, sovint faci servir arguments buits repetits de manera repetitiva i més basats en la por que en les ganes de superar de manera intel·ligent una crisi tan crucial, és com si no anés amb ells.

Un exemple d'argument senzill seria l'exposat, però també n'hi ha d'altres, com la por a l'expulsió de la UE, o el de les pensions que vostè esmentava. Personalment crec que això és un error, perquè gran part de la nostra societat preferiria i es mereix un altre tipus d'arguments, més de pes i, per tant, sòlids i creïbles. Arguments que invitin a la reflexió, no que invoquin la por.

No són polític i no puc contestar-li totes les preguntes que fa, doncs algunes són clarament polítiques, tot i que en el cas d'una hipotètica secessió, si aquesta es fes amb acord, evidentment, totes quedarien contestades pel mateix acord. Dit això, li donaré la meva opinió a algunes de les qüestions que planteja:

-Pensions: Pel que sé, el dret a cobrar una pensió és personal, no d'un territori, i prové del fet d'haver treballat durant un temps a un país determinat, haver-hi cotitzat. Per exemple, un treballador que ha cotitzat durant una sèrie d'anys a França, percep una pensió francesa, encara que visqui aquí, com tants i tants francesos residents a les nostres contrades. Si tenim en compte que existeix el principi de no-retroactivitat de les normes, i el treballador ha cotitzat a Espanya durant una sèrie d'anys, el fet de que una part del territori canviï, l'ha d'afectar? entenc que no, a menys que hi hagués un acord que ho regulés.

-Exportacions: Cal tenir en compte on estem situats. en cas que la hipotètica secessió es produís, vull pensar que a ningú li interessarà tenir un "tap" a les mercaderies que passen d'un costat a l'altre dels Pirineus. Pensi que un bloqueig comercial ho és en els dos sentits i que, de moment, no existeix cap infraestructura digna de tal nom que connecti Aragó amb França evitant Catalunya. És a dir, que un embargament comercial és un escenari en que tothom perd, i que segur que ningú vol.

-la UE; pel que sé, no hi ha cap legislació al respecte que reguli la possible escissió d'un territori d'un país de la UE. dit això amb respecte el finançament, quedaria per veure com quedaria, però de ben segur no quedaria pitjor que el d'una Espanya disminuïda.

Altres qüestions són més jurídiques o polítiques. Dit això, crec que convindrà amb mi que un tema tan important bé mereixeria de la màxima atenció i qualitat en les argumentacions emprades. Espero haver contestat, al menys en part, a algunes de les seves qüestions.

J. A. Carricondo  15 de Setembre de 2015

I l'anonimat què?

En tant no conegui la seva identitat, que fins i tot pot amagar el cognom real, no 'se nada de nada'

josep  15 de Setembre de 2015

Y vds. que se cree tan

Y vds. que se cree tan intelidente dando lecciones ,porque no me contesta a las preguntas que le hago al Sr.Mule,esto si es que las tiene.

josep  15 de Setembre de 2015

Carricondo

es vez de ser maestro de todo y no serlo de nada,diga lo que desea decir,refiriendose al articulo, yo cuento nada en esta historia Sr. Carricondo,la democracia que Vds. tiene le da el derecho a pensar decir y escribir,en libertad, esta democracia no es heredada del Franquismo es de todos los españoles,y le dieron vida hombres a los cueles el franquismo perseguia y algunos tenian una condena de muerte,de que habla hombre

J. A. Carricondo  14 de Setembre de 2015

Parole, parole..!

'Don creique i don penseque, hermanos de don ton...' No es pot escriure amb correcció per mostrar als més petits que sabem fer-ho? No és millor identificar-se i donar el nom? Es té por d'aquesta democràcia heretada del franquisme?

josep  14 de Setembre de 2015

Sr. Mulle

Voste com economista me vol dir de que viurem?com pagarem al retiro als vells,?com as podrá finansiar Catalunya fora de la Unio?les exportasion com se faran am fronteres?com aturaren aquesta part de catalans contraris i que se senten españols¿,per la forsa de la llei que ara no volen acepta?con pagaren la deuta¿