A mesura que un va sumant més anys, s'adona del verdader significat d'allò que ara es fa servir per intentar esborronar el pla d'immersió lingüística a les escoles, exitós des de fa més de tres dècades: l'adoctrinament.
Si parlar de casa teva, amb la mateixa atenció que s'hi dedica a la resta és adoctrinar. Què seria l'ensenyament que reberen els avis actuals, en què aquella "Historia de España" era l'únic que calia saber i memoritzar quan, després, el temps ha anat acumulant fets i personatges directament relacionats més, entroncats amb la més propera, dels que no en sabíem ni un borrall.
Com és que, d'aquella època col·legial, em va quedar gravat el nom d'un tal Wifredo el Belloso, sense la referència al Guifré I el Pilós que va crear els Comtats Catalans, llinatge establert fins que Ramon Berenguer IV (el que va constituir la base geogràfica de Catalunya), es casà amb Peronella d'Aragó, fet que comportà la unió dinàstica del Comtat de Barcelona amb el regne d'Aragó. Llavors, haguera volgut saber per què Catalunya (per desig del mateix Comte) es va mantenir com a Principat, en el moment en què s'establia la Corona d'Aragó. Com que no es va explicar en el seu moment, després ha donat peu al relat de la creació d'una, més que lògica, "Corona catalana-aragonesa".
També, llavors, haguera volgut saber que la fi del llinatge (que es mantingué amb la unió) es deu al fet que Martí I l'Humà va morir sense descendència de la seva segona muller, Margarida de Prades, donant així entrada a la dinastia dels Trastàmara, que culminaria amb l'absorció de la Corona d'Aragó per la de Castella.
O, també, per exemple, se'ns podia haver explicat com, el què era Catalunya, el 1659, va quedar modificat pel Tractat dels Pirineus, amb Felip IV. O el que va comportar per a tot plegat el regnat de Felip V.
O perquè, el 1359, es constituí la Generalitat, configurada durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i com quedà suprimida per la Guerra Civil.
Per explicar tota la veritat de la història no s'atempta a la història. De fet, això, com tot, depèn del vidre amb què es vulgui veure. Tot i que, una cosa és mirar-ho (que cadascú és lliure de fer-ho com vulgui) i una altra, ben diferent, transmetre-ho.
