Cookie control
Dimarts, 17 de Setembre de 2019

Maridatge

02 de Desembre de 2015, per Manuel Cuyàs

Maridatge, segons el diccionari que consulto, havia estat l'impost que els reis exigien als súbdits per poder pagar el casament dels prínceps i princeses. No és segur que el gravamen hagi estat abolit en les actuals monarquies i repúbliques. Els sobirans d'un i altre sistema de govern segueixen casant els fills, i d'algun lloc deuen sortir les misses. Dels súbdits, com sempre. El vigent maridatge és més pervers perquè no és circumstancial ni passatger, sinó continu. Amb els nostres impostos ordinaris els mandataris fan guardiola per sufragar els grans fastos, quan es presenten. No sabria precisar si l'antic impost va ser suprimit a causa d'alguna revolta popular. El que sé segur és que per impedir aldarulls indesitjats els governants sorgits de la Revolució Burgesa han sabut dissimular la destinació de les recaptacions. El capítol d'“ajudes socials” o el d'“altres” amaga molts convits.

Ara maridatge vol dir també una altra cosa. Vol dir, encara que el diccionari no ho hagi de moment previst, combinar el vi amb algun altre element, en principi de menjar. Maridar un vi amb ostres, maridar el vi amb un arròs, maridar el vi amb una tapa. Des que Noè va descobrir les prestacions del fruit de les vinyes la gent que ha pres vi a l'hora de dinar o de sopar ha practicat l'acció de “maridar”, només que no ho sabia. Fins ara bevíem vi per ajudar a deglutir el companatge i prou. “Deglutir” i “companatge” ja es veu que són paraules vulgars que no es poden dir en segons quins ambients i per això ara maridem. ¿Mariden els que prenen un menú del migdia de dotze euros amb dret a un vas de vi? Ells ho ignoren, però mariden. O potser no, potser per maridar has de ser conscient que marides.

L'altre dia em van convidar a una sessió de maridatge en la qual el vi era vi però el sòlid era de consistència no material sinó espiritual. “Vine, que maridarem tres classes de vins amb la poesia.” Vaig escoltar el recital poètic, però com que em conec i sé que el vi en dejú m'enterboleix, vaig declinar l'oferta alcohòlica. Vaig detectar que les poesies que se'ns oferien, alguna molt bona, eren de mena revolucionària o que cridaven a sortir al carrer amb ànim dissolvent. Vaig mirar al meu voltant i em va semblar que els practicants del maridatge, la majoria de bona posició, rebien la recitació com si fos de poesies d'amor o, ja que no es parla de res més, com si els sonets i sextines convidessin a fer president Artur Mas. O els organitzadors van cometre un error barrejant el vi amb les coses transcendentals, o jo vaig fer mal fet i per estar a to hauria d'haver acceptat el narcòtic.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  03 de Desembre de 2015

Senzillament un impost.

També podem parlar de la cigarreta i l'encenedor, del ruc i el carro o de l'aspirina i el mal de cap. De totes maneres: et felicito pels teus articles variats i saberuts.