Dijous, 28 de Març de 2024

Millor que no ens hi trobem

30 de Març de 2016, per Xavier Guarque

L'any 2006, el govern del senyor Rodríguez Zapatero va presentar la ‘Ley de la dependencia’. Va ser aprovada pel Consell de ministres i ratificada en el Ple del Congrés amb una ampla majoria. Finalment, fou publicada, com tot el que s'hi publica a tall de “santa paraula” a complir si o si, en el BOE el 15 de desembre de 2006.

La llei dictaminava que el seu finançament seria al 50% entre l'Administració General de l'Estat i les Comunitats Autònomes, però, el cert és que s'ha anat desvirtuant fins al punt que, amb el PP al govern, l'aportació de la part de l'Estat ha hagut de ser absorbida, en bona part, per les comunitats que van aplicar la llei des del primer moment, com és el cas de Catalunya.

Ha sortit un informe de la ‘Asociación de Directores y Gerentes de Servicios Sociales’, a partir de les dades oficials del ‘Sistema de Autonomia personal y Atención a la Dependencia’, que denuncia que un terç, 384.326 persones, de la gent que té reconegut algun nivell de dependència no rep cap mena de prestació o servei i que, fins i tot, en aquests darrers quatre anys 125.000 han mort en l'espera.

L'informe no sembla ser gens sospitós, ni per qui el fa, ni per les dades -totes oficials- que presenta, i posa els pèls de punta perquè si no es corregeix qui més i qui menys es pot trobar en alguna situació que necessiti el que comprèn aquesta llei.

A més, s'hauria de començar a pensar en com exigir responsabilitats a qui es permet incomplir lleis, a qui signa pressupostos sense reflectir ni deixar atesos tots els compromisos de govern adquirits, i més en aquest cas que atempta directament a la vida de les persones necessitades.

No pot ser que, acabat el seu mandat, se'n vagin tranquil·lament a casa deixant els calaixos plens de feina compromesa per fer, per acabar o, el que és pitjor, feta malament, de forma sectària, amb les conseqüències que això pot comportar. No ens podem conformar amb “millor que no ens hi trobem”.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  01 d'Abril de 2016

la veritad Sr Guarque, la

la veritad Sr Guarque, la veritad i no es la meva es la de mols,sols uns quans no volen veureula.

Xavier Guarque  31 de Març de 2016

a josep

Li agrairia que, si pot, tracti d'entendre el sentit del meu article i no repeteixi una i altre vegada la lletania que escampa qui no li interessa que es mogui res... principalment pel molt que si juga.

josep  31 de Març de 2016

Bravo Sr. Guarque,com van

Bravo Sr. Guarque,com van deixa al calais al tripartit? la miseria es vei a les cares de la gent,i Avans del tripartit,am companys compnyesi amiguetes tots dintre l·olla.i despres al Sr. Mas al iluminac,aqui va se la total,la miseria implantad a Catalunya,es que sa axigit responsabilitat algu ? NO, tots segos, sort i tontos,no van senti res no van veure res i no sabien res. seguim am als mateixos politits,i les mateixes politiques

J. A. Carricondo  30 de Març de 2016

És la política del 'Estado'

És una pena i és la realitat. Caldria fer una norma amb caràcter obligatori que no fes possible deixar les lleis sense compliment. És molt bonic, per als polítics, fer figueretes per al públic, plegar, deixar tot i qui vingui darrere que espavili. Això és la política i els polítics? És així amb els vividors que no volen treballar per als veïns i tenen poca moral.