Fa anys que justifico l'ús habitual que faig de la corbata dient que es tracta d'una maniobra de distracció. Quan s'arriba a una certa edat s'ha de procurar que els teus interlocutors i els observadors en general s'entretinguin en coses que no siguin la cara o altres punts del cos desprotegits del tèxtil on crien les pelleringues. Em vaig canviar les ulleres, com ja els vaig informar, perquè l'òptic em va dir que no podia anar de cap manera amb les velles i ara em trobo que són tan rutilants i feia tant temps que duia les altres que tothom s'hi fixa i em projecta mirades sobre el rostre. Malament. Hauré de proveir-me de corbates fosforescents.
En Tian Riba explica en el llibre Mas i Junqueras, dos capitans i un sol timó que en David Fernàndez de la CUP ha alterat la moda del Parlament. Des del primer dia que l'home va aparèixer en aquella casa amb samarreta, molts altres diputats, també els més conservadors, han relaxat la indumentària i han optat per assistir als plens amb les americanes menys encarcarades de l'armari, amb sabates sense cordons o amb els texans que reservaven per als mítings o les executives del cap de setmana. En David Fernàndez no en té tota la responsabilitat perquè abans ja s'havien observat alguns canvis, però eren uns canvis tímids, limitats a la corbata, que sempre és la primera a tocar-li el rebre. El diputat de la CUP ha fet precipitar-los i radicalitzar-los. Si l'operació d'escurçar les faldilles de les dones s'hagués produït de mica en mica, avui encara aniríem pels genolls. Va haver de venir la Mary Quant amb la mini dalt de tot de la cuixa perquè el procés s'accelerés. La moda audaç de les desfilades crea tendències, i després cadascú se l'adapta. Els polítics, els tertulians de les televisions i també molts empresaris “informals” potser no ho saben, però en David Fernàndez és l'alta costura que acaba impregnant el prêt à porter.
Ara han irromput els de Podemos. Vénen de Madrid i van amb mànigues de camisa. Camises de mercadillo a tant la peça que no superen la primera rentada i que sempre sembla que hagin de fer suar. Els que vivim en ciutats de tradició de gènere de punt sabem que les samarretes d'en David Fernàndez repel·leixen la suor. A Espanya, que des de Felip II van molt endarrere en qüestions de moda, potser les camises arremangades impressionen, però aquí les veiem demodées i com d'aceituneros altivos.
I jo amb corbata. Ara que ho penso. Unes samarretes amb frases i consignes estampades com les de la moda CUP també deuen desviar moltes mirades de la cara.
Manuel Cuyàs és periodista i llicenciat en Història de l'Art.
