Dimecres, 12 de Desembre de 2018

Moltes preguntes i cap resposta

Estic convençut que discutir sobre la conveniència o no d'investir Jordi Turull com a president de la Generalitat és el que en el fons acaba volent l'Estat i els partits del 155. Entrar en la mirada curta, en l'últim moviment polític o en astúcies amb poc futur no ens acaba d'ajudar. Com tampoc aporta res de positiu dir disbarats contra la CUP. Dir que al sobiranisme li cal fer autocrítica és un tòpic amb el que no hi ha acabo d'estar d'acord. No entenc quina mena d'autocrítica ha de fer un govern que ha intentat complir amb el seu programa electoral i que si no se n'ha sortit és perquè tenia l'amenaça real dels cossos repressius d'un Estat que et "nega el pa i la sal". Policies i Guàrdia Civil per reprimir la població i un cos judicial per reprimir a polítics i líders associatius.

Davant d'això, quina és la manera d'actuar? Hem d'acceptar que sense respondre a la seva violència no hi ha victòria possible? O hem de tornar a la política del 'peix al cove'? Són moltes les preguntes que ens podem fer i poques les respostes que podem tenir ara per ara. En definitiva, que fer davant d'un Estat que ja ni tan sols actua com un mur de pedra, sinó, que ara ho fa com una piconadora disposada a aixafar tot allò que li molesta. Ens hem de conformar en fer de 'mosca collonera' intentant investir Turull per posar davant del mirall un Estat que clarament ens menysté i que alhora se sent còmode en aquest menyspreu?

Està clar que la CUP no està en aquesta línia que ens torna a abocar un autonomisme claudicant. Però quina és l'alternativa i com s'articula el seu projecte republicà? Els cupaires només tenen com a resposta la desobediència, però amb això no n'hi ha prou. Els nostres polítics han de ser polítics, i no pas màrtirs. Davant d'aquest panorama, pren força la possibilitat d'anar a noves eleccions en ple estiu. Seria trist desaprofitar la victòria aconseguida el 21-D i anar a uns comicis de resultat incert i perillós. Unes noves eleccions a les quals els partits sobiranistes arribarien dividits i acusant-se mútuament de la falta d'acord. Unes circumstàncies que podrien fer que part del seu electorat decidís no anar a les urnes.

A l'altra banda, difícilment tornarien a trobar un electorat tant hiperventilat com el del desembre. Es fa difícil pensar que la gent repetiria de manera tant massiva el 'vot útil' a Cs i més tenint en compte que els comicis serien en plenes vacances d'estiu. Crec que els únics beneficiats podrien ser el PSC i el PP. En tot cas, em preocupa la possibilitat que la Generalitat acabés en mans d'un govern aliè a la ideosincràsia de Catalunya. Un govern capaç d'aconseguir fer obres faraòniques amb els diners que se’ns han negat fins ara, amb l'únic objectiu de desprestigiar el sobiranisme, i alhora, tancar l'aixeta a tot allò que ens fa sentir nació. En definitiva, un govern capaç d'engreixar la gallineta perquè no pugui ni dir que 'no', just abans de matar-la.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)

Comentaris

Anton Joan Carricondo  26 de Març de 2018

2 més 2 no son 4!

Sembla mentida que no es pugui entendre que segons el jutge de torn i pugui haver interpretacions molt diverses! no hi ha cap consideració immutable! Totes les opinions són discutibles i, ningú, té la veritat absoluta a les mans o escrits. Cal pensar-hi.

Jaume I  25 de Març de 2018

El que costa entendre alguns

El que costa entendre alguns és que tot això es fa per millorar el nivell de vida dels catalans el que costa entendre és que gent que viu aquí tingui aquesta mentalitat tan colonialista que en el fons els acaba perjudicant en ells mateixos el que costa d'entendre és que hi hagi gent que no vegi que davant de la injustícia s'ha d'actuar d'alguna manera

Ganxet  25 de Març de 2018

Quina

mala memòria, no son presos policitcs, son polítics presos, per saltar se totes las lleis, per mol que el costi d entendre.

Anton Baiges Gras  24 de Març de 2018

Panorama complex, però no irresoluble...

La metàfora final és bona... Com tot l'article. Com sempre, haurà de ser la combinació del pragmatisme amb l'ideal. També és cert que som més que mai, que no s'havia arribat mai tan lluny; això sí, amb la 'noves formes' repressives de l'Estat, ara més directes i contundents. Serà sostenible per l'Estat, però, tindre presos polítics pacífics, com en les pitjors èpoques dels presos bascos amb delictes de sang? De moment, sí, però comencem a tindre un 'exèrcit' desplegat pel món. Temps al temps.    

Ganxet  24 de Març de 2018

Voste

recode qui es el que es va salta totes las Lleis, tant estatals, com autonòmiques ?, i qui vol imposar el seu pensament minoritari a una majoria?

Xavier Guarque  24 de Març de 2018

Bon article

Excel·lent i atinat, Jordi. Malauradament és així, i jo encara espero més coses, que em callo per no donar pistes.

Reportatges