Dijous, 01 de Juny de 2017

Motor de la cultura

03 de Maig de 2017, per Xavier Filella

A vegades per desconeixement o per motius inexplicables tenim tendència a menysvalorar el paper que juguen les entitats culturals centenàries com si fossin coses del passat. Oblidem que tota acció necessita consolidar-se, desenvolupar-se i ampliar serveis de cara el futur. Un clar exemple d’això és el Centre de Lectura, un dels principals motors de la cultura reusenca. Quan es va fundar amb voluntat d’instruir i alfabetitzar la població obrera l’any 1859 segur que no es podien imaginar que 158 anys després l’entitat hagués eixamplat els seus objectius fins als que ara ofereix amb total contemporaneïtat. I no tan sols això, en el camí recorregut el Centre ha generat moltíssimes activitats complementàries i algunes d’elles en el seu moment pioneres, capdavanteres. 

Una mostra la tenim a l’exposició que es pot veure al Museu Salvador Vilaseca de Reus (i que es complementa a la sala Fortuny del Centre amb una mostra d’art del segle XX): 'Un segle i mig de Cultura a Reus i Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura'.

L’evolució de l’entitat ha superat les expectatives inicials, en podem fer una antologia cronològica de fets rellevants:

- Es va crear la primera biblioteca patrimonial a Catalunya (1859). 

- Continua editant-se la Revista del Centre, actualment en format digital, continuadora en deu etapes posteriors a les revistes El Porvenir (1860), Arts (1906), Atheneum (1911) l’Eco del Centre de Lectura (1859 a 1898, durant cinc èpoques).

- El 1901 es va fundar la Secció Excursionista, amb voluntat científica i que ha aportat coneixement del nostre entorn natural. 

- Es va construir un teatre als jardins de l’entitat el 1905, anomenat com a Teatre Bartrina el 1918 i renovat i ampliat el 1997. 

-La massa coral va gaudir de molt de protagonisme des de 1869 fins a 1918, donant peu a l’Orfeó Reusenc. 

-La Secció Científica va realitzar la primera emissió de ràdio a Reus des del teatre l’any 1923.

-Es va celebrar al Centre el I Congrés d’Ateneus de Catalunya l’any 1911 amb setanta dues ponències. Posteriorment l’any 1983 s’hi celebrarà el III Congrés d’Ateneus. 

-El 1921 s’estrenaren les noves instal·lacions després que Evarist Fàbregas comprés el 1916 el Palau del Marquesos de Tamarit, la seu actual del Centre.

-Dels anys 1921 a 1936 la sala Fortuny acollí exposicions dels principals artistes catalans de l’època: Joaquim Mir, Ramon Casas, Rusiñol, ...

-El 1934 el Centre va contribuir a crear el Museu de Reus amb la cessió de moltes peces, com la galeria de 'Fills Il·lustres'. Posteriorment la interrelació entre el Museu i el Centre ha estat constant. 

- Els anys vint i trenta van començar les exposicions de crisantems i roses que van donar  peu a l’actual Concurs Exposició Nacional de Roses que es celebra ininterrompudament des de 1948. 

- Amb motiu del centenari l’any 1959 es van convocar diferents certàmens literaris amb lliurament de premis i de la flor natural.

- Els anys seixanta a partir la iniciativa de Bonaventura Vallespinosa es van crear els Amics del Teatre, el Teatre de Cambra i els que serien els Premis Reus de Teatre.

- El 1963 s’inaugurà el Refugi Musté-Recasens a Mont-ral que dóna aixopluc al món excursionista.

- A finals dels seixanta es recuperà el català com a llengua de comunicació al Centre.

- El 1969 van començar les programacions del Cineclub, sempre en versió original i que els últims anys programa diferents cicles al Teatre Bartrina i a la sala d’actes. L’any 2019 celebrarà el cinquantenari.

- La col·lecció d’assaig «Edicions del Centre de Lectura» va iniciar-se el 1979 arribant el mes d’abril d’enguany al número 141. 

- La programació d’art contemporani ha estat una constant des del anys vuitanta i noranta i ha contribuït a donar sortida als artistes emergents. 

- Les escoles del Centre han agafat el relleu a la voluntat d’instrucció que va inspirar el Centre l’any 1859. L’Escola de Dansa (des de 1948), de Música, Teatre, Idiomes (actualment Italià i Anglès), Art o Escriptura són avui espais de formació que apleguen centenars d’alumnes. 

Intel·lectuals del país i de l'estat, els artistes, els literats, els traductors hi han impartit els seus coneixements durant aquest segle i mig. La llista de personalitats del Centre d’abast nacional és molt llarga: Güell i Mercader, Pere Mata, Joaquim  Bartrina, Eduard Toda, Tomàs Lletget, Martí Folguera, Pere Cavallé, Josep Recasens i Mercadé, Pau  Font, Josep Iglésies, Salvador Vilaseca, Joaquim Santasusagna, Bonaventura Vallespinosa, Xavier Amorós, Ramon Amigó, Pere Anguera, Josep Murgades, Joaquim Mallafrè,...

Actualment el Centre continua desenvolupant noves propostes contemporànies com la Biblioteca Digital  que aplega els nous formats d’àudio, fotografia, cinema i la digitalització de fons (art, goigs). Les seccions excursionista, d’història, de llengua i literatura, de ciències socials polítiques i econòmiques, d’art, de música i d’educació, de tecnologia i de comunicació estan més actives que mai. El Centre proposa quatre-centes activitats cada l’any, organitza congressos i jornades, simposis, és seu del Campus Extens de la URV, manté uns 800 alumnes matriculats a les escoles, la biblioteca compta amb 260.000 llibres catalogats i el fons d’art integra 800 obres digitalitzades.

La cultura que ha generat el Centre ha augmentat de manera exponencial al llarg d’un segle i mig, compendiar-ho tot seria inabastable. Ens suggereix una idea central: la de que cal construir i defensar estructures culturals com aquesta que provenen del món civil i associatiu.

L’exposició del Museu i de la sala Fortuny és un recorregut pel que ha estat i ha generat el Centre. La llavor ens permet pensar en un futur encara més ric i fructífer. 

Xavier Filella és president del Centre de Lectura.

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)