Dimecres, 18 de Juliol de 2018

Negociació entre iguals

22 de Desembre de 2017, per Marc Busquets

Hores després de la celebració (imposada) de les eleccions del 21-D, uns i altres fan la seva anàlisi dels resultats. La victòria de C's, que s'ha reproduït a la nostra ciutat, és estèril. De fet, i des del PP, García Albiol ja ha advertit que l'alegria del triomf "els durarà poc" i que amb tota probabilitat populars i taronges es trobaran plegats a l'oposició. La premsa de Madrid, per part seva, carrega amb duresa contra el triomf republicà i contra Rajoy, perquè es considera que l'estratègia de l'article 155 ha fallat. L'unionisme ha perdut a les urnes, quelcom que no tots saben ni volen entendre. 

De passada, la derrota els desmunta diversos dels seus arguments. No, no hi havia una majoria silenciosa. Malgrat tractar-se d'un dia feiner, malgrat el context i l'excepcionalitat de la convocatòria, tothom ha anat a votar. I, ara per ara, agradi més o menys, els vots republicans són més que els que té el bloc autoanomenat constitucionalista. En el seu moment es va menystenir el referèndum de l'1-O i es va dir que no va tenir prou garanties. Cap ni una, de fet. S'ha assegurat que el procés ha estat fruit del deliri d'uns pocs líders, la majoria dels quals burgesos. Més de dos milions de vots a favor d'aquesta suposada utopia, amb tot, no s'haurien de qüestionar. I més ara que les eleccions han estat convocades per Rajoy i, per extensió, per l'Estat. 

Des del 9-N, l'independentisme ha anat ampliant lentament la seva base. L'ha feta més transversal. El 27-S de 2015 va ser el primer triomf d'una majoria de catalans que plantejaven un camí sense l'Estat. Actualment, el suport a la república és encara més gran i la resposta unionista no pot ser altre cop la repressió ni menys encara la judicialització del conflicte, perquè si s'opta per aquesta via tot plegat s'eternitzarà. Les campanyes de C's i PP han estat impregnades per la voluntat de revenja contra aquells considerats colpistes. Els republicans no poden actuar de la mateixa manera, quan es constitueixi el nou Parlament. S'ha de negociar. 

Al bloc republicà, la figura de Puigdemont ha atret més suports dels que molts creien que obtindria. Esquerra ho tenia tot a favor per ser la força més votada i no se n'ha sortit, potser en part pel nul magnetisme de Marta Rovira. La CUP, alerta, haurà de replantejar-se el seu full de ruta. Castigats pel que han qualificat com el "vot útil" republicà, de ben segur que als cupaires els ha passat factura l'actitud crítica cap a Junts pel Sí durant la passada legislatura. En tot cas, i si tot passa per un govern de concentració, per fi se sabrà si prenen la responsabilitat corrresponent. La proposta dels comuns, per cert, no ha obtingut els resultats esperats. Ni DUI ni 155, sí, però a l'hora de la veritat potser no han sabut exposar què volien per al país. Iceta, finalment, haurà d'avaluar si el matrimoni de conveniència amb Espadaler ha estat útil. A banda, els vots que ha obtingut no el fan determinant. 

Després de la proclamació de la república, Junts pel Sí i CUP van haver de fer autocrítica. L'unionisme faria bé si imités l'exercici. Els més de dos milions de persones que han optat per donar suport a una causa política que va més enllà de la pertinença a l'Estat no poden ser altre cop insultades. No, no se'ls pot dir que estan abduïdes, ni adoctrinades, ni que no són normals, ni que no saben votar. L'afer català ha estat usat pel PP de Rajoy per cobrir incòmodes realitats. L'hivern serà llarg i fred, per al govern estatal, si no es treu d'un cop la bena dels ulls i admet una negociació entre iguals amb Catalunya. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Donpollo  29 de Desembre de 2017

¡ Ojo al dato!

Un article per llegir-lo detingudament i treure les següents conclusions:
1. Els partits NO independentistes 2.262.078 vots i els independentistes 2.063.361 vots, amb el 80% aproximadament de votants.
2. Això s'ha convertit en què són 63 vots NO independentistes, i 72 vots independentistes. Amb una diferència aproximadament de 200.000 vots a favor dels NO independentistes.
3. Els vots independentistes 4 de la CUP, són anti sistema, és a dir, que els importa un rave tot el que és política associativa, millores per al poble i tot el sistema que té actual. Amb aquests números si algú creu que es poden prendre a la lleugera una república que ho pensi bé.
4. En reunions anti sistemes / anticapitalistes, en què he estat, he sortit tan decebut que només puc dir que Déu ens agafi confessats. Ni chicha ni peix, ni fan ni deixen fer, això sí, el carrer són d'ells ...
5. Els resultats personalment conviden a negociar primer a Catalunya entre tots els partits polítics (no entraré en més detalls), i una vegada que sàpiguen negociar, cal fer política per a tot Catalunya ... Els vots majoritaris no són a la INDEPENDÈNCIA / REPUBLICA, encara que tinguin més representants, aquest és l'error que no s'ha d'obviar. La llei de representació demostra que no està bé, i cal corregir-la, o amb el temps tindrem més problemes de convivència ...
6. A partir d'aquestes conclusions i d'aquestes reflexions ve tota la resta. Perquè en DEMOCRÀCIA cal pactar, i més quan no es té una majoria de vots, ja que en cas contrari, es passa a una dictadura, i cau la DEMOCRÀCIA. No caiguem en el mateix error.

És hora de refredar tot aquest odi (difícil), però cal fer-ho. Catalunya està fortament dividida, i és hora de convivència.

Ramon Salvat Guarque - Reus  26 de Desembre de 2017

Senyor.

Resulta que també, els mes de dos milions de catalans que no hem optat pel separatisme, no mereixen ni un gram menys de respecte que els dos milions que si que ho han fet. Desde el "govern" de la Generalitat, i darrerament del meu propi ajuntament, molts anys també s'ens ha faltat al respecte i a la dignitat. Jo no sere mai menys català que qualsevol separatita, i, de fet, tinc el dret d'estar-ne fins els mateixos "nassos" de tant de "nou patriota" , de tanta tonteria groga i de tant de "relat" ple de falsedats.

ep  25 de Desembre de 2017

Resumiendo

Que menos de la mitad de catalanes tienen el derecho divino de negociar por igual con 44 millones de españoles. Venga, suerte, prefiero perder el tiempo contando moscas.

J.A.C.O.  23 de Desembre de 2017

En política tot és possible!

I si es fes una entesa amb Arrimadas? Pot ser un escàndol però és possible. Veurem que ens porten els propers dies. A canvi de què? Una incògnita!

Reportatges