Seré breu i em referiré solament a un aspecte concret dels debats --intensos i històrics debats-- d’aquests dos dies en el Parlament de Catalunya. Els mitjans de comunicació cobreixen abastament totes les seqüències que s’han viscut durant aquestes dues sessions transcendentals, alhora que nombrosos opinants i politicòlegs hi diuen la seva, cadascú des del seu posicionament, a voltes més objectiu, a voltes més subjectiu. Per això, millor deixar en mans expertes la crònica dels fets.
Garcia Albiol >>> Rabell >>> Baños
Solament em vull referir a la coincidència de García Albiol i Rabell en la votació de la resolució d’independència, del dia 9, i també a la coincidència dels anteriors i Antonio Baños en la votació d’investidura, d’ahir, dia 10. Sí, la història parlarà d’aquests dos dies en què “l’esquerra trencadora” ha votat el mateix, ha votat al costat al cap i a la fi, del PP, probablement el PP més escorat a posicions ràncies, intolerants, demagògiques i de democràcia absolutament destenyida.
Esmentaré només un sol punt de la intervenció de García Albiol en el debat d’investidura: els 50.000 milions que, segons ell, el govern de l’Estat ha invertit a Catalunya a través del FLA. Cal una manca d’escrúpols esfereïdora per a fer una afirmació com aquesta. Com li va respondre el candidat Mas, el FLA és un mecanisme mitjançant el qual l’estat espanyol ens presta els diners que prèviament ens ha cisat, i en alguns casos ho fa amb interessos que fan mal als ulls. I a la cartera.
Sabem que el FLA és una enganyifa, un instrument més per tal que el govern central pugui tenir el peu al coll de les comunitats autònomes, però que el representant d’aquest govern a Catalunya ho vulgui vendre com una inversió depassa tots els límits de la decència. Ja sé que en moltes ocasions des del govern de Madrid s’han fet afirmacions en aquest sentit, però que ahir les repetís García Albiol en el debat d’investidura em sembla molt greu, encara més greu que en les ocasions precedents, que ja és dir.
Doncs bé: a l’hora de la votació de dilluns, el senyor Rabell va votar el mateix que el senyor García Albiol, i el propi senyor Rabell i el senyor Baños van votar com el senyor García Albiol en la votació d’ahir.
Ni que només sigui per estètica, un polític català seriós, responsable, demòcrata i d’esquerres no pot votar el mateix que García Albiol. Saben perfectament, Rabell i Baños, que el Partit Popular no pensa mai, però mai, en clau catalana. Dintre d’un temps, com he esmentat més amunt, segurament la història parlarà del moment esperpèntic en què aquests tres polítics es van “posar d’acord” a l’hora de votar. Lamentable.
No he esmentat el senyor Iceta. No calia. Des de fa temps el PSC no té cap rubor a l’hora de sortir a la mateixa foto amb el Partit Popular, com ara la del brindis del dia de la Constitució de Pere Navarro amb Llanos de Luna i Albert Rivera, les de nombroses votacions al nostre Parlament o a Madrid, i la més recent d’Iceta amb García Albiol i Arrimadas anant junts al TC per intentar evitar el debat de la resolució d’independència, en una actitud absolutament antidemocràtica (voler furtar la possibilitat d’un debat parlamentari) i contrària als interessos i aspiracions dels catalans. Manca de democràcia i posicions contràries als nostres legítims interessos, un punt d’acord habitual entre PP, C’s i PSC.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics