Cookie control
Diumenge, 23 de Febrer de 2020

Ni Mas, ni març

13 de Gener de 2016, per Jesús Gellida

In extremis, al toc de la campana, quan tot semblava que abocava a Catalunya a unes noves eleccions l’acord parlamentari entre Junts pel Si i la CUP ha estat possible. Mas ha fet un pas al costat i la CUP garanteix l’estabilitat parlamentaria per salvaguardar el full de ruta del Procés.

Més de tres mesos de dures negociacions i la por a posar les urnes han comportat que el nou president de Catalunya sigui el convergent Carles Puigdemont amb el suport del seu grup parlamentari (Junts pel Si) i el de la CUP. L’interrogant del qui ja s’ha resolt i el full de ruta i el pla de xoc és el de Junts pel Sí. Caldrà veure si el procés constituent s’articula des de d’alt i s’imposa la lògica neoliberal o si hi ha suficient correlació de forces a través de la mobilització social per a que aquest sigui popular i participatiu. 

Una Convergència en declivi, assetjada pels casos de corrupció i les seves polítiques antisocials, continua al cap davant del govern i guanya temps per refundar-se des del poder. Un mal menor pels convergents apartar (de moment) a Artur Mas quan la seva formació es trobava entre la espasa i la paret si afrontava unes noves eleccions sense la formula de Junts pel Sí, on podia veure’s superada per ERC i on ja  planejava i s’apropava el fantasma d’En Comú Podem. Candidatura que té un relat sobiranista alternatiu i que podia fer bascular el Procés cap a l’esquerra i ampliar la seva base social a través d’un procés constituent des de baix no subordinat que culminés amb un  referèndum sobre el futur polític de Catalunya.   

En quant a la CUP, aquesta formació ha estat mediàticament molt pressionada i atacada - sobretot les seves dirigents - i es troba dividida i tensionada internament per tot el desgast de les negociacions i el seu desenllaç final. Una CUP que va quedar atrapada per la lògica plebiscitària del 27S i els seus resultats, ara queda subjecta al full de ruta i a les polítiques de Junts pel Sí. Els i les cupaires han aconseguit que Mas se’n vagi però han pagat un preu molt alt. “Hem corregit allò que les urnes no havien decidit” va dir Mas en roda de premsa, lo que es concreta en cessió i cessament de diputats i restricció del marge de maniobra de la CUP ja que tota l’activitat parlamentaria es supeditarà a l’estabilitat del Procés, és a dir, del govern de Junts pel Sí. 

Un acord parlamentari català que tot apunta que facilitarà l’entesa entre el PPSOE en defensa de la unitat d’Espanya. Al respecte el PP continua instaurat en el discurs de la por, l’immobilisme i l’amenaça i el PSOE s’atrinxera en el no al dret a decidir i sembla abocat a acceptar o la gran coalició o un pacte de govern que doni estabilitat a la legislatura. Continua, per tant, el xoc de trens institucionals i de legitimitats i, més aviat que tard, una nova ronda de retallades que la Troika ja insta a aplicar deixaran clara, altre cop, la poca sensibilitat social dels governs català i espanyol i a favor de quins interessos treballen.  

En aquest punt, pilota cap a endavant del Procés i a veure fins quan i on arriba la tragicomèdia catalana amb una majoria d’escons però no de vots i amb una suposada desconnexió unilateral sense desobeir a l’Estat espanyol. Cal superar aquest atzucac i per això és més necessària que mai una nova majoria sobiranista i per la justícia social que no estigui subordinada a Convergència i els seus interessos, ni al seu relat i els seus postulats neoliberals. Cal un full de ruta independent al de la dreta catalana i aquest passa per construir una alternativa real de país a partir de les ciutats del canvi i dels temps constituents oberts el 20 de desembre.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Biel Ferrer Puig  15 de Gener de 2016

Dues correccions al meu comentari "Sumem"

On hi diu "Si no, reeixen" hi ha de dir "Si no, no reïxen".

J. A. Carricondo  14 de Gener de 2016

Despullar un sant per...

No es pot tractar, només, de posar un altre 'sant' amb tot nou. Cal explicar millor les coses i no fer volar coloms. Serà molt difícil realitzar la feina i per no deixar pel camí a molts habitants cal i val la pena ser més clars que l'aigua d'un riu de muntanya.

Biel Ferrer Puig  14 de Gener de 2016

Sumem

Tots els processos d'alliberament nacional són necessàriament interclassistes. Si no, reeixen. No es tracta de discutir el model social ara. Es tracta de fer la independència. Fem-ho plegats i obviem fins on puguem les diferències ideològiques. Sumem, si us plau.