Dissabte, 23 de Juny de 2018

Ni República ni concòrdia

02 de Juny de 2018, per Biel Ferrer

Probablement, vosaltres (plural de tu i de vós) no sabeu què és guardar fusta al moll ni tampoc que el vaig conèixer al col·legi electoral Cèlia Artiga de Reus el Primer d'Octubre de l'any passat, el Josep Sierra. Vam coincidir-hi casualment perquè hi érem encarregats de coses diverses. Ens vam avenir de seguida i vam suportar-hi plegats les càrregues dels Mossos d'Esquadra: em consta que aquell va ser l'únic col·legi de la ciutat en què la policia catalana, condicionada per l'Estat Espanyol, va gosar emprar la força contra els votants empenyent els resistents no-violents al davant de la porta de l'edifici.

Divendres passat, primer de juny de dos mil divuit, es va presentar el manifest "República i Concòrdia" a Reus (vegeu-ne el text i altres aspectes aquí: http://www.republicaiconcordia.cat/), del qual ell n'ha estat el principal impulsor, perquè ja sabeu que, a hores d'ara, no tenim ni República ni concòrdia. No tenim República Catalana perquè els líders polítics suposadament independentistes ens van trair el 3 d'octubre en no proclamar-la amb tots els ets i uts en aplicació del resultat del referèndum vinculant del Primer d'Octubre de 2017 i també ens han traït en no haver aplicat el resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017. I tampoc no tenim concòrdia perquè no pot haver-hi harmonia amb persones que no respecten els nostres drets humans fonamentals i són incapaces de defensar les seves posicions amb arguments i sense insults, porres i violències de tota mena.

Segurament, vosaltres ja ho sabeu, però deixeu-me recordar-vos que tindrem República i concòrdia quan el mandat del poble expressat majoritàriament a les urnes el Primer d'octubre i el 21 de desembre sigui respectat i aplicat pels polítics i aquests n'implementin la deguda acceptació democràtica a la societat. La responsabilitat del que ens ha passat i del que pugui esdevenir-nos és únicament nostra i només nostra. Ni un pas enrere, doncs. Prou excuses i prou planys, prou covardies i prou renúncies. Prou ucronies (llegiu-ne aquesta, excel·lent: "Jo soc aquell que va matar Franco", de Joan-Lluís Lluís). I prou Tot-esperant-Godots (cerqueu la ressenya de Narcís-Jordi Aragó sobre l'estrena de l'obra de Samuel Beckett al Teatre Bartrina de Reus, a cura de Lluís Pasqual, al diari El Punt del dia 19 d'abril de 199). Respecta't, poble català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i et respectaran a Reus i arreu, ençà i enllà del riu Cinca i de la Pica d'Estats.

Dit això, també us diré que exigeixo la llibertat dels presoners polítics catalans i el lliure retorn dels polítics exiliats catalans. Per cert, de tots ells, només n'hi ha, a tot estirar, un parell o tres, si no vaig errat, que no s'han desdit del que van dir i fer: el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí... No penso participar, doncs, en el xantatge emocional de la utilització que s'està fent d'ells per a fer claudicar tot un país. Doncs això. I que consti a l'acta del dia d'avui.

Biel Ferrer Puig és filòleg

 

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (11)

Comentaris

Biel Ferrer Puig  08 de Juny de 2018

Xantatge emocional, no!

Rellegeix-te l'avantpenúltima frase del meu article, Anton Baiges Gras: "No penso participar, doncs, en el xantatge emocional de la utilització que s'està fent d'ells [en referència als presos polítics catalans] per a fer claudicar tot un país". Doncs, cordialment, això.

ep1  05 de Juny de 2018

Examen de recuperación

Visto lo visto, suspender y recuperar no es del todo malo. LLevamos mas de 6 años con el cuento del "`pruces", suspendéis y volvéis a recuperar la silla del cuento cada año. Cada uno en su sitio, los políticos en la poltrona, los periodistas el el sofá , las televisiones en el plató y los ciudadanos con los disfraces. Cada año tirando el curso por la borda para volverlo a suspender en la recuperación . Ni existen exiliados (son fugados) , ni presos políticos (son políticos presos). Y sino recuerda las advertencias de los tribunales y las carcajadas de Puigdemont y Junqueras dándose un baño de masas creyéndose que pueden hacer lo que quieran por el simple hecho de tener una mayoría en un parlamento autonómico. No me hable de recuperaciones , a mí no, que yo no me creo ni media palabra de vuestro cuento.

Ganxet  05 de Juny de 2018

Biel

He respost bufonada, però el Sr Moderador, creu convenient censurar la, VISCA LA LLIBERTAT D EXPRESIO, o sols es per alguns,?cachis

Anton Baiges Gras  05 de Juny de 2018

Endavant, malgrat tot...

Lluís Maria Xirinacs parlava de la 'traïció dels líders' en el context de la primera transició espanyola, on l'independentisme català era substancialment minoritari, malgrat l'abnegada tasca d'alguns partits i associacions. Cert és que la Constitució espanyola es va aprovar àmpliament al nostre país: era triar entre les molles o el 'no res'. Ara, que d'ençà d'aleshores hem avançat molt en tots sentits és quan hi ha el perill de la trencadissa interna del país que es vol sobirà... L'Estat sap molt bé quines són les nostres febleses, senzillament perquè 'només' fa cinc-cents anys que ostenten el poder. Certament, caldrà fer una reflexió de la 'gestió política' entre el Primer d'Octubre i el darrer trimestre del 2017: por? Poc i mal càlcul de les forces pròpies? Subestimació de l''adversari'? Encotillament per unes dates autoimposades sense tenir en compte qui teníem davant?... Jo crec que una mica de tot, francament. Però evitaria dos qualificatius, sobretot quan tenim compatriotes a la presó i a l'exili: 'engany' i 'traïció'... Bàsicament perquè no ho crec, amb el cor a la mà, i perquè em sembla profundament injust... I perquè ens mereixem un altre horitzó, com a poble i com a col·lectiu humà. La consellera Clara Ponsatí afirmava l'altre dia que confia amb el nou Govern 'interior', que sabrà donar els passos intel·ligents, en paral·lel amb el Consell republicà exterior. Confio que aprendrem de l'experiència i sabrem fer-ho molt millor que entre els passats octubre i desembre, tal volta massa empesos per 'hiperventilats' irreflexius, sobretot quan no tens cap ressort de poder important i no arribes, encara, al 50% parlamentari... Per cert, les ressenyes literàries, excel·lents.

Biel Ferrer Puig  04 de Juny de 2018

Que què?

Nois, Ganxet i ep1, si no us expliqueu més bé, no us puc entendre. Gràcies pels elogis (em sembla haver entès, si més no, això) i molts ànims: al setembre, que us vagi bé l'examen de recuperació.

Ganxet  04 de Juny de 2018

Per

cert Ferrer, el dia que,vulguis donc la cara, això si tu i jo, els CDR, no fa falta que vinguin, ja diràs on vols que es veiem.

Ganxet  04 de Juny de 2018

A Biel

t'ens la pell mol fina, fe pena o llastimos, no es insultar, però el que insulte volguen que la seva idea del pensament únic, s imposi ets tu, tu dons la teva opinió, d acord,, jo la meva. En cuant al pseudònim, creus que tel diré perquè enviïs al CDR, això si sense violència? i tu et dius com firmes?, o també es un pseudònim. Saps que pasa que cuan es diuen las veritats s ofeneu, pobrets, demostracions de cocient mental que segur supere el 0,5 % Einstein, ¿o no?

ep1  03 de Juny de 2018

Pseudonimos

No entiendo para que quieres saber mi identidad, y por que razón me tengo que creer la tuya, que por otro lado ni me importa ni me preocupa. Por otro lado no veo ningún insulto en mis palabras. El único insulto (camuflado) , que veo por aquí, es esta redacción de primer curso de adoctrinamiento de este ciudadano. Pero es un insulto a vosotros, a los que os creéis las trolas de esta gente que vive a costa de todos nosotros . Amen.

Biel Ferrer Puig  03 de Juny de 2018

Moltes gràcies...

... pels elogis, ep1 i Ganxet! I a veure quin dia deixeu d'amagar-vos al darrere de pseudònims i doneu la cara. I aporteu algun argument al debat, si us plau, que només sabeu insultar... Amén.

ep1  03 de Juny de 2018

mentiras

No he leído mas mentiras por centímetro cuadrado en mi vida. Confundís el odio, el deseo y la obsesión con la realidad. A la vista está.

Reportatges