Les amenaces són tres: que la independència de Catalunya transgrediria de la legalitat (“Saltarse la legalidad es saltarse la democracia”); que la sobirania de Catalunya la té el “conjunto del pueblo español”; i que el “Estado español está preparado para impedir esta barbaridad”. Mirem-ho: quan el 1976 s'inicia la llei de reforma política, hom va infringir la legalitat vigent (els Principios del Movimiento Nacional), per exemple legalitzant els partits polítics, restablint la Generalitat o acceptant els sindicats horitzontals tot derogant el vertical. Per a què? Per arribar a la democràcia. Així doncs, l'afirmació que si hom fa cas omís de la llei està atacant la democràcia és objectivament falsa.
Si la sobirania de Catalunya és del conjunto del pueblo español, em pregunto per què no contraataquen convocant un referèndum a tot l'Estat sobre la independència. Em pregunto també per què quan votem l'Estatut el conjunto del pueblo español no vota; i encara em pregunto si això vol dir que els catalans no formen part del conjunto del pueblo español; i encara: les lleis sorgides del Parlament català, o de qualsevol altre Parlament autonòmic, són il·legals?; potser per això tantes lleis han estat esmicolades pel braç legal del govern, el Tribunal Constitucional.
Pel que fa a això d'estar preparats, ho diré sense embuts: no ho estan. Primer, perquè som ciutadans europeus i no poden atacar-nos; segon, perquè l'article 155 és inaplicable; i tercer, perquè a l'Estat espanyol li interessa tenir bones relacions amb Catalunya per sobreviure econòmicament, perquè el maquillatge comptable per fer veure que Madrid contribueix més que ningú queda bé per inflar el pit però no s'ho creu ningú. Ara revisaran mot per mot la convocatòria d'eleccions. Però no hi trobaran res. Ni saben, ni poden. Només volen. Perquè se senten propietaris de Catalunya. Com se sentien els seus antecessors propietaris de Cuba. Sí, Rajoy: sí que serem independents.
Isabel-Clara Simó és escriptora i periodista.
