Dissabte, 09 de Setembre de 2017

No és això el que vull

04 de Setembre de 2017, per Clara Rivas

Aquest escrit en un principi havia de sortir a finals de juliol, però a vegades les coses no passen com una havia pensat. Durant aquest mes d’agost han succeït uns fets molt lamentables que han fet que em reafirmés en el que ja havia escrit.

Fa temps que m’estic preguntant què és ser d’esquerres per a la majoria de la gent, ja que per a mi ser d’esquerres és una forma de vida. Tanmateix, veig que la meva forma de veure-ho s’allunya cada vegada més del que se m’ofereix. No vull dir que la meva manera de veure-ho sigui la correcta, però és la meva manera.

Per aquest motiu, cada vegada m’estic allunyant més dels partits oficialistes que es diuen d’esquerres, ja que no m’ofereixen el que jo n’espero. Sé que des de fa temps defensar idees d’esquerres és cada vegada més complex, però no fer-ho ha provocat que s’hagi cedit tot el camí a la postura política contrària, o sigui, al neoliberalisme.

Per desgràcia, cada vegada hi ha més exemples d’això, fins al punt que molta gent, per no dir la majoria, s’ha anat creient que no hi ha cap solució, i això és el que han volgut que es cregui. Lògicament, ser capaç de presentar postures contradictòries amb el sistema és molt difícil, i molt dur mantenir-les, i per aquest motiu fan del poble el que volen.

Un dels exemples és el que està succeint aquí, a casa meva, a Catalunya, on uns, per a tapar les seves vergonyes (cas Palau, cas Pretòria, cas Pujol, etc.), s’han embolicat amb la bandera, i els altres són capaços de vendre la majoria dels temes socials (privatització de l’ensenyament, sanitat, dependència) i aprovar uns pressupostos antisocials per una independència a la qual volen que s’arribi de la forma que sigui, encara que sigui unilateralment, ja que no els interessa res més. I jo pregunto a aquests últims: això és ser d’esquerres?

Jo crec que no, ja que prioritzen els interessos d’uns per sobre dels de la majoria. I perquè no em diguin que ho fan perquè Espanya ens roba, diré que hi ha moltes maneres de robar, i qui se senti lliure de culpes, que ho digui, ja que des d’aquí també se’ns ha robat de diferent manera. Els que sí que ho han fet han estat els primers a privatitzar la sanitat i l’ensenyament, i mentre el govern central del moment ho insinuava, aquí ja s’aplicava.

El tema de la independència s’està tirant endavant amb una sola postura, perquè els que diuen que hi estan en contra només han sabut dir que estaven pel referèndum, pel dret a decidir o per l’autodeterminació. O sigui, que han estat navegant entre diferents aigües, com si tinguessin por de dir que pensen diferent. Per tant, no han estat capaços de donar cap resposta plausible enfront de l’asserviment i menyspreu mediàtic d’algunes de les institucions catalanes i dels partits que les sustenten.

Ara venen temps difícils; no s’ha volgut o sabut donar cap més opció que l’oficialista, i això em fa veure una vegada més que no tinc ningú que em representi. Quantes persones es troben en la mateixa situació?

Jo aconsello als qui no estan per la independència o per aquest fals referèndum que aquell dia no vagin a votar, ja que el que volen els del sí és mesurar-se amb els qui no hi estem d’acord; no a votar, però sí amb la forma en què s’ha dut i es porta endavant el procés; per tant, votant fas el joc als qui han organitzat aquest referèndum unilateral. Això, lògicament, no vol dir que s’estigui d’acord amb el que es fa des del govern estatal; ben bé al contrari, vol dir que no, ja que ni uns ni altres ens han de manipular.

Per tant, si no et sents representat, l’1-O no vagis a votar. Jo no hi aniré.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (12)

Comentaris

josep risueño graqnda  08 de Setembre de 2017

oportunisme

Era entre el 1976 i 1977...estava al PSUC, vaig llegir molt i vaig estudiar materialisme científic....en les assables desprès de plantejar questions politiques...alguns em van aconsellar anar a CCOO, entre aquests algúns hi havia persones que fa poc temps han abra´çat la dèria del independentisme. Per tant la Clara, també es refereix a que dins del PSUC, no tothom mantenia els principis i, si en el fons estava inscrit al PSUC, era potser, solament per la trajectòria del Partit amb un fons de alres ideals. Ara, fa un temps que veiem que, la deriva es evident. Una Confederació d'Estats on Catalunya si pugui trobar respectada, és un projecte clar i que te raó d'èsser desde la prespectiva d'un Estat Confederal Espanyol. El Republicanisme no és pot guanyar dins d'un Principat que vol impossar una Repú
blica Independent dins d'una Monarquia Parlamentaria. L'esforç ha d'è``sser unitari: Catalunya i Espanya.

Clara Rivas  08 de Setembre de 2017

per A. Baiges

Abans de penjar una noticia comprobar a que tenen del PSUC, hi ha gent que en un moment es van apuntar al PSUC, i estan alli a on estan, pensa que haber ser del PSUC o dir--ho dona una cierta imatge, per aixo qualsevol si va apuntar o si apunta

A.Baiges  06 de Setembre de 2017

Perdó, ara sí...

http://www.elbaix.cat/2017/09/05/exalcaldes-i-regidors-del-psc-i-icv-al-baix-llobregat-defensen-les-urnes-de-l1-o/

A.Baiges  06 de Setembre de 2017

Regidors d'IC - PSUC a favor del Referèndum d'Autodeterminació

http://www.elbaix.cat/2017/09/05/exalcaldes-i-regidors-del-psc-i-icv-al-baix-llobregat-defensen-les-urnes-de-l1-o/mentari

Ganxet  06 de Setembre de 2017

Millones?

Millons de catalans, jajajaja, se d esqurres segons voste es votar JUNTS PER SI? Visca el pensament unic

Ramon Salvat - Reus  06 de Setembre de 2017

¿Que s'empatolla?

Senyor Bages ,que s’empatolla?. Amb tots els respectes, vostè com molts altres viu en una realitat virtual o post-veritat. Miri, la Clara Rivas no te res a veure amb les “revolucionaries” permanents cupaires aliades de tots vostès, ni en tot aquest personal d’al•luvió instal•lats en el contra tot, o sigui la pretesa esquerra que li va de conya a la dreta . El PSUC, en els seus 81 anys d’existència no ha predicat mai “revolucions” permanents cap al no res , i molt menys, com en el cas que ens ocupa “revolucions “ cap a l’estat nació petit-burges, classista i supremacista. Si algú d’aquesta tradició política a ara s’apunta al carro del procesisme, és realment un problema per a ell, per la seva memòria i potser en el futur per la seva consciencia política i de classe . Però no crec, sincerament, que en trobi masses; passa que els pocs que surten tenen molta mes projecció en els aparells de propaganda i agitació –pagats entre tots, per cert- independentista , que els qui continuen on han estat sempre.

jaume  05 de Setembre de 2017

i ser d'esquerres és fer costat al PP oi?

Lamentable escrit... davant d'un debat políticen el que hi ha milions de catalans que volen la independència, la sol•lució de la sra Ribas és posar-se del costat del PP, C's i del PSOE... això sí... ella és la que és d'esquerres de debó i va repartint carnets.

Ganxet  05 de Setembre de 2017

Sr. Baiges

Per una Catalunya justa i lliure?, lliure dels que volen engayar, suposo que vol dir?, hem refereixo al que fan las lleis a la seva mida, no respectan no ya la Constitución per no ofendre al nacionalSSecesionisme, es que no respecten ni l Estatut que es el que varen votar els catalans, li podría donar mes motius pero no vull que tingui un atac de nervis, que es el que els agafe als del pensament unic cuan no dieuen el que volen sentir ells. Per cert, casi de que él seu somni feos realitat, cosa que dupto, espero que posan l article que permet a la part que vulgues separar de la Catalunya idílica que vostes diuen, se se problemas ¿o no el pensen posar els más demócratas del univers, clar está el seu univers.

Anton Baiges Gras  05 de Setembre de 2017

Per una Catalunya justa i lliure, votarem!

Em sorprèn i entristeix molt que una històrica militant del PSUC exhorti a no votar en el Referèndum d'autodeterminació que una majoria democràtica del Parlament de Catalunya ha tirat endavant. Em sorprèn perquè des de les esquerres 'pures' sempre s'han donat lliçons morals de com s'ha de fer la 'revolució'; em sorprèn perquè aquestes 'esquerres', sempre tan revolucionàries, quan l'independentisme era minoritari, sempre deien: "En absència de violència i quan hi hagi una majoria social, es pot parlar de tot...". Més aviat se'n reien, dels independentistes, amb cert aire de suficiència intel·lectual. Doncs ara, som aquí, tot just. Una majoria democràtica -interclassista- ha dit prou, i precisament des d'una esquerra transformadora s'hi hauria de donar ple suport per, després, discutir i elegir quina República Catalana volem. Per`o, ves per on, ara resulta que no: hem de 'caber a la Constitució espanyola', tant si volem com si no, sinó no tenim legitimitat. Quins 'revolucionaris!'... Sort que molts militants del PSUC, Iniciativa, Esquerra Unida i Podem aniran a votar responsablement l'1 d'Octubre. Per Catalunya i el canvi social!

JOSEP RISUEÑO GRANDA  05 de Setembre de 2017

lògica

Es un fet evident que, la reflexió sobre el error d'aquest referéndum, te un espai de considerar-lo un desfici politic, amb poc marge de rectificació. Hi ha moltes Clares Rivas, que parlen clar no solamnent per "ella", sinó per molts homes i dones que ara, amb l'edat que correspongui, veuen la llum de anar per altres ca-
mins. Molta gent, no es manifesta, parla en privat, si és en col.lectius i sense dabats...Quan escoltes, és vol impossar "una ra´ó" la del "pensament únic"...n'hi dieun de vegades "ES QUE ARA TOCA" ...... Hi ha realitats que no es veuran fins d'aqui uns anys. Ningú faci llicó de democràcia creient que la desobediència i el cinisme` pot arrebassar els principis de la democràcia de les classes obreres, intel.lectuals i els lliures pensadors que creixen poc a poc i que de segur estan al canto de segurde el poble.

L'escrit és valent, però responsable.... sel fem de molts I moltes. Salut i Visca Catalunya.. l