Dissabte, 20 d'Abril de 2024
És molt curiós que els temes que han costat una fortuna a tots els espanyols vagin quedant sense responsabilitats assumides, ni les demostrades, i vagin cremant etapes i dies sense cap indici que faci creure que la justícia arribi a tot arreu i les persegueixi, ni que els mitjans de comunicació en facin un tema important, ho esbombin i en facin safareig, com ho fan en altres afers.
Efectivament, els molts casos relacionats amb el PP, i en especial tots els que pengen dels papers de Bárcenas, estan passant sense cap mena de pressa, com si no tinguessin cap rellevància. En aquest cas, sembla que la fiscalia vagi en una altra marxa que la que s'observa, per exemple, en el judici del procés català, en què no s'ha deixat fora res que es mogui. Sembla que no hi ha prou fiscalia per entrar a dilucidar com pot ser que el gran supervisor del sistema bancari espanyol, que és el Banc d'Espanya, i el CNMV, puguin fugir d'estudi i no reconeguin cap culpa en el cas Bankia. O per depurar les responsabilitats del desastre del cas Castor, a part de donar per bo el fer pagar als contribuents les milionàries conseqüències de les clàusules d'un contracte signat per algú.
La ciutadania ha d'exigir responsabilitats, i no ha de ser excusa l'esgotament anímic i psicològic de tanta precampanya electoral i elecció seguida, que tan sols és més del mateix, o de la sobredosi de judici que ens han regalat, inútil, i que es podria estalviar pel que s'ha pogut veure. Uns es glorien de país democràtic i que la justícia és igual per a tots, i per als altres tot plegat serà una farsa i una vergonya que entomaran amb una decència que ja voldríem veure en d'altres. El mandat rebut a unes urnes que, si es vol -i llavors es podria discutir-, podria ser invalidat, però en cap cas hauria de ser susceptible de prohibició. I, molt menys, motiu d'una presó, com els criminals més perillosos i repudiables.
Com també, algun dia, s'haurà de veure assumir responsabilitats els qui s'han sobrepassat en les reaccions autoritàries, intransigents o violentes. Així com el succeït el desembre del 2017, per com es van convocar i permetre unes conteses presentades, desenvolupades i executades sota la violació i prostitució de tots els drets civils i legals, havent-ho d'acceptar tot plegat dintre de la més completa normalitat quotidiana, electoral i democràtica. O fins on pot ser lícit judicialitzar una opció política democràtica, i criminalitzar i perseguir els seus resultats obtinguts a les urnes. O quina relació té la legalitat amb una llista electoral presentada.
Veient fins on es pot estirar la presumpció del delicte d'odi, també ens hauríem de plantejar fins on pot arribar el greuge moral i ètic. Tant és que siguin municipals com europees, com autonòmiques d'aquí o de qualsevol altre comunitat, han estat presidides per Catalunya i els catalans, com a tema central de debat per a veure qui la diu més grossa, sense estalviar-se mentides i insults per muntar els seus discursos de campanya.
Oriol Pujol
¿Esto lo ha escrito usted o Oriol Pujol? Cuando habla de corrupción , ¿Le prohíben poner la palabra Cataluña, o Reus, por ejemplo? Cuando habla de fortunas , ¿Esta usted seguro que solo están en "Madrit"? Es lamentable en nivel de sumisión a los que algunos están dispuestos a asumir a cambio de sentirse superiores o diferentes.
