Cookie control
Dimarts, 19 de Novembre de 2019

No és violència, és autodefensa

28 d'Octubre de 2019, per Mariona Quadrada

Durant aquests anys compresos entre octubres, se sentia a dir molt la frase, “on són els joves”. En infinites ocasions he manifestat que els joves hi són quan cal, quan se senten motivats, quan hi ha moments punta on cal realment lluitar més enllà de concentracions multitudinàries, manifestos o actes simbòlics. Sense desmerèixer en absolut qualsevol tipus de manifestació i com més millor, la joventut és combativa per naturalesa i més, quan sap que no té ni present ni futur.

Amb uns governs que no només no vetllen per ells, sinó que, quan es mobilitzen per reivindicar drets o combatre la repressió, els atonyinen, els identifiquen, els empresonen, els torturen, els falsegen els atestats, els vexen i els deixen sols davant les forces policials i la injustícia de la justícia, amb la vida esquerdada. Joves que pertanyen a una generació preparada, que ja no reconeix l’amo, sigui quin sigui i això, aquesta actitud els converteix en una onada de rebel·lia i un capgirament del marc mental, de la perspectiva, de l’angle de visió, digueu-ne com vulgueu.

Perquè a l’amo se’l desafia, se’l combat, sigui del color que sigui i enlairi la bandera que enlairi. Per això no podem tolerar que se’ls titlli de violents, que Rufián digui: “fascistas con estelada”, Artur Mas: “la policia no són monjos” o' TV3', que per a molts ja no és “la nostra”, digui la paraula “violència” a cada frase que emet, que parli de “netejar carrers” per part de la policia. Per no parlar de la magnificació dels cordons de “gent pacífica” que es comporta com l’amo de forma paternalista perquè alguna cosa dintre seu els deu fer pensar que la seva és la manera de fer per excel·lència com si no n’hi hagués cap altra.

Deu ser gent que no s’ha plantejat realment on és la violència: a les policies, totes, als estats i als governs insensibles que no estan al servei de les persones, que desnonen mares amb criatures amb violència policial, a girar-se d’esquena a les persones que resisteixen al Mediterrani, als gèneres diversos i a les dones, a la degradació del medi ambient, a la destrucció del sistema universal de salut, de l’educació, dels serveis a la gent gran, amb contractes milionaris a empreses de l’Ibex 35, cosa que s’executa tant des del govern com des dels Ajuntaments.

Això és regalar les sobiranies a potències a qui mai importaran les persones. Això no és fer cap República. I qui no ho vulgui veure que es faci l’orni, però que no ens enganyi. Tanmateix i per fi, cada vegada hi ha més persones capaces de sortir de la zona de confort, de les idees que han sostingut potser durant anys en relació a la posició que hem de tenir la ciutadania en el conflicte d’ara i aquí. Cada dia som més que no compartim cap estratègia de criminalització que vagi en contra de les dissidències polítiques.

Anem sumant en el rebuig i la fugida d’aquest Status quo caduc i ranci i això sí que és ampliar, és fer gran la unitat popular, les lluites compartides, al carrer, a les places, des de terra.

Mariona Quadrada és la número 1 de la llista de la CUP per Tarragona a les eleccions del 10-N.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ganxet  31 d'Octubre de 2019

Mariona

jajajajajajajajajajajajaja de veritat creus las mentides que dius? Si es axi cuidat.