S'hi han de destinar tots els esforços possibles, i no s'ha d'estalviar ni un recurs per aclarir, i com més aviat millor, les causes de la tragèdia d'ahir. Hem d'exigir celeritat, seriositat i una investigació exhaustiva que aporti llum sobre el que ha passat. Hi abocaran tots els esforços i tots els recursos possibles, segur. Però no ens enganyem, no hi ha consol possible.
Quan la vida de desenes de persones s'estronca d'aquesta manera tan terrible, tan bèstia, no hi ha consol possible. Perquè això és el que va passar ahir. Vides estroncades. Una mare de família que anava a veure els seus dos fills que estan fent un Erasmus a Alemanya i que no hi podrà parlar mai més; setze alumnes d'ESO que avui no podran tornar a classe i que no podran explicar als seus companys com els havia anat l'estada a Catalunya; una mestra que no podrà tornar a corregir exàmens; un home que esperava la seva dona a l'aeroport d'arribada i que no la veurà mai baixar per les escales de l'avió; un pare que ja no veurà néixer el seu fill, i treballadors i directius d'empreses que no només no arribaran a veure mai les novetats de la fira que pretenien visitar sinó que no podran veure els seus pares o els seus fills. I així anar fent fins a 150 casos. 150 drames.
No hi pot haver consol. Només dol i dolor. En un país petit com el nostre, en què ens coneixem tots, ahir tots vam saber d'algun cas que ens toca de prop. Perquè l'havíem conegut personalment, perquè hi havíem tingut contacte en alguna ocasió o perquè sabíem d'ell o d'ella per algun conegut. Ahir tots ens vam sentir impotents. Perquè, si és que hi ha morts que toquen i morts que no toquen, les d'ahir eren, segur, de les que no toquen. No ens consola saber que la vida és una loteria, i a hores d'ara no consolaria ni saber del cert que va ser un accident i que d'accidents n'hi ha cada dia; i no ens consola saber allò que tots som a la fila de la mort sense saber quina posició ocupem. No ens consola, simplement, perquè no hi ha consol possible.
Xevi Xirgo és director d'El Punt Avui.
