Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Per no ser com Espanya

24 de Desembre de 2015, per Luis Virgos

Com a poble subjugat que hem sigut durant segles, és altament probable que la nostra mentalitat col·lectiva hagi sigut influenciada per la mentalitat dels nostres subjugadors. Aquest es un procés natural històric que s’observa en tots els casos dels pobles dominats. Ara que estem a punt d’alliberar-nos, però, i ens toca construir el nostre propi estat, hem de ser especialment curosos per a que aquestes possibles traces subconscients de mentalitat colonialista, autoritària i antidemocràtica espanyola no es transfereixin involuntàriament a la forma que hem de donar a l’Estat català.  Si no volem que acabi semblant-se a l’actual Estat espanyol, el futur Estat català haurà de fer unes polítiques diametralment oposades a les d’aquell, sobretot en les tres àrees en les que l’Estat espanyol és catastròfic: solidaritat interterritorial, reconeixement de les minories nacionals i diàleg polític.

Per evitar que a l’Estat català algunes comarques siguin espoliades fiscalment per Barcelona, com Madrid fa avui en dia amb Catalunya, s’haurà de posar un article a la constitució que obligui l’Estat a revertir íntegrament els impostos que generi cada comarca en la comarca mateixa. En un principi això podrà provocar desigualtat entre catalans segons la seva comarca de naixement, però a la llarga serà beneficiós pel conjunt de l’Estat perquè així cadascuna de les comarques haurà d’aprendre a generar els seus propis recursos.

Per a que les minories nacionals que visquin al futur Estat català no hagin de patir el que ha hagut de patir la nació catalana dins l’Estat espanyol, aquestes minories hauran de tenir els seus drets nacionals reconeguts. Com que no seran minories oprimides, ja que els seus membres pel fet de tenir la nacionalitat catalana gaudiran de tots els drets democràtics (dret a l’associació, dret a la llibertat d’expressió, dret a escollir els seus representats polítics, etc. etc.), aquestes minories no compliran els requisits per a que se’ls pugui reconèixer el dret a l’autodeterminació. En conseqüència el dret nacional que se’ls haurà de reconèixer haurà de ser un altre, per exemple el dret a decidir.

Per a que a l’Estat català hi regni un clima de tolerància i entesa política que ajudi a cohesionar la societat, la voluntat de diàleg haurà de ser un dels valors fonamentals del futur Estat. Construir aquest clima serà fàcil. Només caldrà prosseguir amb el clima de concòrdia entre adversaris polítics que s’està vivint durant l’inici del procés de construcció del nou Estat. En aquest sentit, un exemple modèlic d’actitud dialogant el trobem en la insistència per part dels representants polítics independentistes en intentar consensuar amb els representants unionistes, mitjançant propostes de diàleg respectuós, obert i franc, les maneres de separar-se de l’Estat espanyol.

Un altre aspecte en el que l’Estat espanyol és catastròfic és el de la corrupció. En aquest aspecte, no obstant, no farà falta fer polítiques diametralment oposades perquè a Catalunya aquest problema és comparativament menor. Com podem observar en la història catalana recent, a Catalunya amb prou feines hi ha nepotisme, ni tampoc partits populistes, ni polítics corruptes, ni empresaris corruptes, ni funcionaris corruptes, ni metges corruptes, etc. etc. i tothom paga joliu els impostos que li toca.

Si no volem que Catalunya acabi sent una Espanya petita, doncs, hem d’aprofitar el moment històric per trencar amb el passat. Catalunya ha de ser la imatge inversa a la decadent i demofòbica Espanya. Si no defallim, si ens esforcem, si concentrem les nostres voluntats provocarem un terratrèmol democràtic a Catalunya i de les ruïnes del passat emergirà un Estat fort, despert, pròsper, civilitzat, i vertaderament democràtic.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Paco  28 de Desembre de 2015

inocentada

Una buena inocentada publicada antes de tiempo!!

Álvaro  28 de Desembre de 2015

Inocentada!

Luís, conociéndote, nos has gastado una buena inocentada! Feliz Navidad!

J. A. Carricondo  25 de Desembre de 2015

Repassem les hemeroteques!

És molt fàcil parlar peró si volem fer comparacions a dreta i esquerra podem recordar els centenars de casos a la Comunitat pepera valenciana, a Ses illes peperes, a la castella pepera, al Madrid pepero i a d'altres dotzenes d'indrets, tot amb presumpció i sense imputats definitius que, sumant, ens ofereix un import multiplicat per més de mil. Justicia i veritats.

José  25 de Desembre de 2015

El paradís

Evidenment que Espanya té molts problemes i moltes mancances que urgeixen una àmplia reforma. Però llegint aquest article, diría que Catalunya és, o millor dit pot ser, -u paradís.
Posaré 2 exempl-es breus: els ciutadans catalans -maltractats per l'estat en molts aspectes- tenim encara el dret de reunió, associació etc.
Però el més curiós és el tema de la corrució. No crec que els casos Pujol, innova, palau, o l'escàndol de l'ajuntament de Sabadell durant el govern de Bustos siguen aliens a Catalunya. I per si no n'hi ha prou, la seu d'un dels principals partits catalans està embargada.
Si tot això no és corrupció, si no tenim partits o empresaris corruptes, si tothom paguem aquí els impostos de manera exemplar, "que venga Dios y lo vea".

ivan  25 de Desembre de 2015

delirante

Un texto delirante lleno de mentiras, victimismo, tópicos y comparaciones infantiles. Cataluña ha contribuido, y mucho, a tener la España que hoy tenemos .. Subyugado me encuentro yo al leer semejantes barbaridades , falta de la realidad y falta de respeto hacia los que somos y además nos sentimos españoles.