Cookie control
Dilluns, 16 de Setembre de 2019

Oblidar

05 de Març de 2015, per Vicent Partal

Que la gent oblida és una experiència contrastada. Cap jutge del planeta s'atreviria a discutir això. Tots oblidem coses. Fins i tot llengües. Quan deixes de practicar-les se't perden. Fa trenta anys, per exemple, jo era capaç de llegir l'alfabet ciríl·lic i de dir quatre paraules en rus. Avui tot això se m'ha oblidat a còpia de no fer-ho servir. Com no recorde gran cosa del grec clàssic que vaig estudiar.

Això ve al cas de la polèmica que va encetar Joan Laporta l'altre dia als jutjats. Evidentment que ens podem barallar exigint la igualtat de les dues llengües teòricament cooficials. Hem fet això des de fa quaranta anys amb resultats diversos però en alguns àmbits escassos. És el que Laporta va exigir. Però imaginem, per exemple, que de sobte se'ns oblida el castellà, com si fos el rus o el grec clàssic. Un oblit evidentment selectiu. L'oblidem quan ens n'adonem que l'hem oblidat.

Imaginem que de sobte centenars de milers de ciutadans reaccionem a una de les habituals imposicions del castellà dient que no el sabem i no l'entenem. Què podrien fer davant això? Políticament la Constitució Espanyola diu que només hem de saber castellà. Però què faran si centenars de milers de catalans deixen de saber-lo? Com s'imposa una llengua si no la saben?

Comercialment, però, funciona de meravella. Fa setmanes que ho prove i és fantàstic. A casa no paren de cridar pel telèfon fix empreses que em volen vendre coses. Sistemàticament en castellà. Però quan reaccione dient que no els entenc passen dues coses: o que deixen de trucar, uf!, o em crida immediatament algú que parla català. Així de senzill. Així de fàcil i còmode.

Vicent Partal és periodista.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics