Agraïment i represa. Vet aquí els dos moments de la darrera reunió general de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Reus, que va tenir lloc a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de la capital del Baix Camp (adherida al Pacte Nacional pel Dret de Decidir), el passat dimecres, 4 de febrer, d'aquest any post-Tricentenari, amb la sala plena de socis de l'entitat independentista i també de representants de les entitats cíviques (Òmnium Baix Camp, Casal Despertaferro...) i dels partits polítics que comparteixen la feina per assolir aquest objectiu nacional.
El Pere Borràs hi plegava com a coordinador perquè així ho estableixen els Estatuts de l'ANC: tres anys i prou, ben lluny, doncs, d'eternes permanències en presidències i càrrecs massa ben remunerats. Al Pere, que, emocionat, va repassar els seus tres anys de gestió al capdavant de Reus per la Independència (que és com també es va batejar l'ANC a Reus), li hem d'agrair no només la seva excel·lent i generosa tasca durant aquest temps en aquesta màxima responsabilitat, sinó també molts anys més de lluita intensa i de treball discret d'ençà que el 2009 va impulsar les consultes populars sobre la independència de Catalunya a la comarca, començant per Almoster Decideix. El Pere hi va fer una feinada -sense cobrar ni un euro, és clar, ni aleshores ni ara- establint contactes amb grups impulsors de totes les viles del Baix Camp perquè s'animessin a fer-hi la consulta, enraonant amb alcaldes i regidors perquè posicionessin els Ajuntaments a favor del procés i, més recentment, perquè s'adherissin a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). En puc donar fe perquè a Òmnium Baix Camp ho vam viure de ben a prop gràcies a la col·laboració del rapitenc Ramon Elias i del reusenc Pau Gort... Per tot això, Pere, moltes gràcies, una abraçada i a reveure.
Ara, després que el procés sobiranista s'hagi encarrilat políticament de manera prou adient, la represa de les accions des de la societat civil organitzada haurien de prendre un nou caire. Perquè, ultra els grans actes en espais emblemàtics, previstos al Pavelló Olímpic Municipal l'Onze de Setembre vinent o amb la segona edició de la Festa de la Independència, crec que s'imposa l'èmfasi en la divulgació dels arguments més convincents per demostrar la bondat i la necessitat de l'emancipació social i nacional. George Steiner ho deia l'any 2004 a Tilburg en relació amb Europa: "Els parallamps han d'estar connectats a terra. Fins i tot les idees més abstractes i especulatives han d'estar ancorades en la realitat, en la substància de les coses". Talment per a Catalunya ens cal, doncs, que penetrin a la societat els arguments concrets i també les realitzacions tangibles en l'acció de govern, als Ajuntaments i a la Generalitat, per abordar els reptes de l'agenda social i vincular-ne la millora a la resolució de la qüestió nacional: l'estat del benestar (sanitat, ensenyament i serveis socials), la generació de riquesa i d'ocupació a l'empresa i l'extirpació de la corrupció. I, quant als partits sobiranistes de Reus, si us plau, coherència amb els postulats nacionals, modulació per convergir i acords per evitar guirigalls interns. I tots plegats, els vells i els nous sobiranistes, a sumar.
Si certs noms dels carrers i les places, de les escoles i els instituts, de la ciutat ens recorden els qui van contribuir a l'alliberament social i nacional des de perspectives ben diverses (del romàntic Joaquim Rubió i Ors, el primer literat burgès sobiranista, a l'avantguardista Joan Salvat-Papasseit, el primer poeta proletari independentista); que la feina, el rigor i el convenciment facin vibrar, de bell nou, les ànimes i ens permetin culminar satisfactòriament el procés. Necessitem ara més que mai parallamps ben ancorats.
Biel Ferrer és filòleg
