Cookie control
Diumenge, 18 d'Agost de 2019

Paraula de Dolors Miquel

22 d'Abril de 2016, per Mercè Prunera

Hi ha qui té un concepte unilateral de la tolerància. Això és que hi ha qui exigeix respecte rigorós pels seus símbols, però no aplica el mateix criteri quan les creences són les dels altres. Se’ls coneixen com moralistes. Els distingits amb la fórmula que separa el bé del mal. En el seu paradigma, les famoses publicacions de la francesa Charlie Hebdo sobre la figura de Mahoma són una demostració de societat avançada, amb sentit de l’humor i tolerant.

En canvi, que la revista 'El Jueve's, a l'Estat espanyol, publiqui vinyetes parodiant la figura del Sant Crist o la del Papa és considerat una falta de respecte. Passa el mateix en el cas que ens ocupa. Que Dolors Miquel recités el seu poema 'Mare Nostra' als Premis Ciutat de Barcelona ha estat considerat blasfem. Un atemptat intolerable contra la fe. Els guardians de la moral se serveixen de la fe per recordar, sempre que l’ocasió es presenta, que el seu ordre de valors és universal, intocable i que ningú no el pot qüestionar.

I així anem fent, tot reproduint els mateixos errors i ensopegant, segle rere segle, amb la mateixa pedra. La pedra. La lectura del poema de la Dolors Miquel va provocar una indignació ben sobreactuada entre el públic més reaccionari. El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, es va aixecar a mig recital i va abandonar l’acte. Del Saló de Cent, els escarafalls van saltar a la premsa i d’allà als jutjats.

L’Associació Espanyola d’Advocats Cristians ha interposat una denúncia contra Dolors Miquel davant la Fiscalia. Els dignataris de la moral, des de la seva tribuna, poden dir barbaritats com que les dones llueixen més si van nues, poden cridar “maricona vieja” a Antonio Gala, sentenciar que no es pot omplir el parlament de "pollosos" o aconsellar a l’Alcaldessa de Barcelona que es dediqui a fregar escales. Però senten un vers que enalteix el “cony” i el porten davant d’un jutge.

Es comença per criminalitzar un poema. Després, es passa a veure l’expressió artística com un acte pervers i no pas com quelcom provocador i sa. Els nus i els renecs escandalitzen. Es modifica la definició de cultura. En poc temps, l’art es considera degenerat. S’assenyalen els artistes dissidents. S’intal·la tonada oficial. I el monòlit. Si comencem privant de paraula els poetes, després no ens queixem de com acaba la història.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. C. O.  22 d'Abril de 2016

Això de les religions...

Si els defensors de les causes ideològiques perdudes donessin un repàs a la història podrien donar-se'n que les pitjors bestieses s'han fet i es fan en nom de determinades creences teològiques que no practiquen ni els seus defensors. No més cal seguir les noticies. Per més 'inri', quants personatges viuen de les bones paraules, gràcies als diners de l'estat i de molts.