“Com que la suspensió temporal té efectes retroactius a 24 de setembre, les 895 famílies, que existeixen i que s'havien acollit a les ofertes del decret, tornen a quedar exposades a talls en cas d'impagament. Per tant, s'hauran d'escalfar de qualsevol manera, amb qualsevol llibre que tinguin. Ho poden anar tirant en un bidonet i fer-se una mena d'estufa. I és que la cosa va anar així: l'executiu de Rajoy va recórrer contra el decret el 26 de setembre al·legant que generava ‘discriminació positiva' per als consumidors catalans i que envaïa les seves competències en matèria de règim energètic. Discriminació positiva? Discriminació positiva respecte a qui? Respecte als consumidors catalans que sí que podem pagar la llum i la calefacció?
Diria que no, perquè els consumidors catalans que sí que podem pagar la llum i la calefacció estem d'acord que els nostres impostos garanteixin llum i calefacció a famílies que no poden, i que deuen tenir nens, com els nostres. I si hi ha un consumidor català que trobi que no ha de ser així, segur que ens ho dirà. Discriminació positiva vol dir discriminació positiva respecte als pobres espanyols perquè podrien fer ells un decret de pobresa energètica que no discriminés els pobres espanyols. Però no ho fan. Per tant, el que estan és impedint que els pobres catalans en tinguin. És a dir, jo bereno i tu no berenes. I en lloc d'intentar que berenem tots dos, el que fan és declarar el meu berenar inconstitucional. Ara bé, el silenci també és còmplice.
Si tu ets polític (Inés Arrimadas, Lluís Rabell, Xavier García-Albiol) estàs permetent que aquestes 895 famílies no tinguin ni llum ni calefacció. I els que no dieu res heu de pensar què és més important per vosaltres, si trobar bé qualsevol cosa que prohibeixi el tribunal aquest que vetlla per la Constitució o si per una vegada a la vida s'ha de pensar en persones concretes que s'haurien pogut escalfar. Tots els polítics del Parlament tenen llum i calefacció. Voldria saber què en pensen, d'aquesta nova sentència del Tribunal que vetlla per la Constitució. I que no em diguin que és qüestió de forma, és qüestió d'urgència. Espanya no farà res per ells.”
