Dimarts, 19 de Març de 2019

Parlant de vies

12 de Desembre de 2018, per Xavier Guarque

És evident que no és dona el cas, i tenint per segur que aquí seria d'il·lusos pensar que un procés tipus Txecoslovàquia és totalment impensable, s'ha de centrar la possible solució al problema en trobar la via idònia, però ni la quebequesa, ni l'escocesa, ni l'eslovena. La nostra via és la catalana, per si mateixa, però també perquè les circumstàncies, situacions i postures de les parts són ben diferents. Per alguna cosa diuen que "cada casa és un món".

Sense entrar en com han estat els altres processos de separació o d'independència, el nostre és pacífic, cívic, transversal, negociador i, a més, festiu i alegre... No gratuïtament, algú el va batejar com "la revolució dels somriures". Aquesta via, la nostra, és el reflex d'una manera de ser, d'una cultura ni millor ni pitjor però que xoca de ple amb la que de la violència animal en diu art, amb la que es deixa distreure amb el xafardeig i el morbo de celebritats amb peus de fang (només cal observar quins són els canals i programes més vistos de TV, a nivell estatal). Amb la que odia qui pensa diferent. Amb la que del fanatisme en fa religió. La que mataria i moriria per una "unitat" que es vol imposar passant per damunt de tot i de tothom…

La que exigeix la uniformitat com a única manera de ser a Espanya... La que critica amb la boca petita, però que en realitat accepta uns règims forals diferents del comú, o un PER que discrimina els treballadors d'unes terres dels de les altres. Veurem què passa en un futur, més o menys proper, perquè si del que es tracta és de seguir en aquest intent, i el diàleg no es possible (encara que, després d'exposar-ho i parlar-ne, sigui per dir que no), alguna cosa s'haurà de visualitzar, perquè per als ciutadans convençuts no cal gaire cosa més, però la postura de molts altres depèn d'actes concrets, que en les circumstàncies actuals, en el suposat que hi siguin, ha de ser molt difícil deixar veure.

L'enfrontament és tan cru i tan desigual que no es pot endevinar una sortida racional i assenyada, en la qual ningú es pugui sentir perjudicat perquè l'altre en pugui sortir beneficiat. Si aquest ha de ser el resum, d'això se'n diu orgull, i si ens hem d'atenir a la seva expressió més primitiva, podem estar segurs que tenim totes les de perdre.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)

Comentaris

Josep Sierra Roca  15 de Desembre de 2018

"FERITS DE MORT"

Bon anàlisis del Xavier Guarque respecte del problema real:
quant una de les parts és “... pacífic, cívic, transversal, negociador i, a més, festiu i alegre...”, i rebutja amb contundència polítiques, i polítics, que propicien o donen suport a actes contraris a aquestes actituds socials, mitjançant la seva violència de tot tipus, tant la física o psíquica, per la força bruta però també per la subtilesa manipuladora d’institucions i organitzacions estatals, com ara la Justícia, de mitjans de comunicació, de cultures i d’altres afins, el Diàleg, la Pau Social i, en definitiva, el Benestar de la gent, són “ferits de mort”..., no hi ha altre camí que allunyar-se d’aquesta toxicitat i violència.

Ganxet  14 de Desembre de 2018

Yo

no le haga ni caso, se cree que por mentir constantemente, se convertirá en realidad, els lo que les pasa a los abducidos por el Huido.

Yo  12 de Desembre de 2018

debe vivir en otro mundo

"xoca de ple amb la que de la violència animal en diu art" -------- Ni se acuerda que en cataluña se llenaban las plazas de toros, ni se acuerda de los correbous.

"el morbo de celebritats amb peus de fang (només cal observar quins són els canals i programes més vistos de TV, a nivell estatal)" .----- Ni se ha preocupado de ver el ranking de canales y programas mas vistos en Cataluña....

La religion "La que mataria i moriria per una "unitat" ------- Se ve que para ud. la religión es cosa de Aspaña y la unidad de Cataluña es tan moldeable como la plastilina, me froto los ojos

Lo de la revolución de las sonrisas es de carcajada, ¿pero ud. pone las noticias?

Lo demás es una paja mezclada con victimismo y un intento de morir de esfuerzo por no parecerse ni en el blanco de los ojos a el vecino.

Reportatges