Dissabte, 20 d'Abril de 2024
Aristòtil al segle IV aC ja era un gran cronista de la política. No tenia por d'afirmar que l'ésser humà és un animal racional polític que viu en un món de relacions entre l'individu i la comunitat. Pel filòsof la finalitat de la política és l'organització de l'Estat que ha de garantir les condicions necessàries perquè l'individu sigui feliç. Així doncs, cal un govern recte, responsable de la formació moral dels ciutadans. El governant ha de dirigir el seu fi - jo m'atreveixo a dir, l' únic fi - al bé comú.
El polític ha de ser una persona escollida o anomenada de manera legítima per representar el ciutadà i exercir el poder. Però aquesta potestat no es pot desvirtuar sinó que l'ha d'encarrilar cap a la compensació més gran personal: el servei a la societat.
El bon polític és aquell que renuncia al seu Ego perquè ha estat escollit o anomenat per representar al poble. Saber escoltar és una gran virtut política que predisposa al governant a enriquir-se de fonts "no contaminades".
Un bon polític ha de saber combinar l'apassionament amb la realitat perquè és aquí, on es troba la balança de la seva responsabilitat. No cal embellir el discurs amb paraules, amb promeses i amb tons encisadors de cants de sirenes. No cal crear ídols que omplin teatres, mercats i places.
La mentida i l'engany són malauradament les armes del suïcidi polític. Les falses promeses són les males llavors caigudes que desperten falses esperances en tots aquells que han dipositat confiança en el seu governant. Cal servir i no servir-se del poder que se li ha atorgat.
La Justícia constitueix l'essència del bon govern que posa la base d'una societat que se sent protegida. No sé si sóc aristotèlica, però sí que crec i confio en la capacitat i bona voluntat de la persona humana de buscar el bé comú.
Montserrat Duch és vicesecretària sectorial provincial del PP de Tarragona.
De difícil aplicació
Tal i com està el pati caldria esborrar de les llistes a centenars de noms. Evidentment no tots els que viuen de la política són iguals però davant les mostres d'aquells que remeneu les cireres la cosa no està gens clara i, pràcticament, no sembla que es faci res per restituir els bitllets de 500 que s'han perdut.
