Cookie control
Dimarts, 19 de Novembre de 2019

Pressions i amenaces, les eines d'una mala política

Estem vivint uns moments complexos, amb unes actuacions preventives per part de la judicatura de difícil explicació i amb la sensibilitat d'uns i altres, a flor de pell. Resulta, a hores d'ara difícil poder establir un camp d'actuació en qualsevol faceta de la vida quotidiana que no estigui, o pugui estar, afectada directament o indirectament per les actuacions policials i/o jurídiques i sempre embolcallades i impregnades (a vegades massa) de la política. Els dirigents que semblen un ésser absent a l'hora d'afrontar els problemes, hi són a la vegada molt presents en el moment d'intentar treure profit de les seves conseqüències.

Fa temps vàrem parlar en aquest mateix mitjà, que els partits polítics en les seves actuacions, moltes vegades erràtiques, es movien en funció de l'escenari d'una partida múltiple d'escacs en la que les jugades s'establien amb una visió a llarg termini i sovint amb l'objectiu d'obligar (o confondre) al contrari, i que aquest faci un moviment concret. Aquesta partida no s'ha acabat, és més, sembla que no es tracta, per part d'algú dels que estan el tauler de joc, d'arribar al final, de fer un "escac i mat" i acabar-ho, sinó per part de qui té el poder, d'anar a poc a poc deixant sense peces al contrari, perquè quan arribi el final de la partida (si arriba), aquest no tingui cap capacitat de maniobra. Sembla no haver-hi prou en intentar imposar el seu criteri i guanyar, es tracta de menystenir-ho i deixar al contrincant en una situació que li resulti difícil, sinó impossible poder tornar a intentar seure a la taula.

Aquesta percepció d'una voluntat de suprimir al contrari s'està impregnant de tota l'activitat política, no tan sols en la partida que s'està jugant per establir el govern de l'estat. Aquest es manté amb una provisionalitat, quasi des del primer de Juny de 2018 (18 mesos a les dates de les pròximes eleccions). Es veu també quasi diàriament com sorgeix una nova jugada, que per si mateixa pot semblar aïllada, però que conflueixen en el que sembla un objectiu confluent. Callar les veus dissidents, amb diferents mitjans i actuacions intentant-los silenciar, ja siguin del mateix grup, ja siguin dels considerats contraris als seus interessos o tan sols amb visions diferents.

Al mateix temps hem vist com la correcció política ha desaparegut dels hemicicles per part d'alguns grups polítics, pot ser amb la creença, esperem que equivocada, que cridant més, es fa callar a l'altra part. La provocació ha pres carta de naturalesa com argument per intentar deslegitimar a qui no segueix el camí que, com si fos un mantra, es va repetint, una vegada i una altra, que la llei és la llei i per sobre no hi ha res, que la voluntat del poble, que és qui vota, no té gens d'importància. Ja s'ha sentit veus, de dirigents polítics que diuen que per coses importants, com ara un referèndum, és millor no preguntar-ho als votants. Han de ser els polítics qui ho han de decidir, fent en certa manera seva la teoria de "El Leviatan" de Thomas Hobbes quan deia que el governant era qui havia de prendre les decisions, pel bé del poble.

En tant a l'escenari general les jugades d'escacs, s'encadenen en diferents àmbits del poder, aquest va generant actuacions d'una manera que sembla pretendre trencar qualsevol harmonia o crear un ambient predelictiu. La gent té la sensació, a vegades confirmada amb fets, que s'està perseguint la dissidència, la discrepància, sigui política o social, que s'està criminalitzant actuacions, en altres moments assumides en una societat moderna. Generant d'una manera molt epidèrmica, una certa autocensura en la mateixa quotidianitat, tot i que a la vegada s'obliden qui ho genera, el que va succeir en altres temps de la història recent, es va demostrar que a més repressió, es generava més suport social. Mentrestant, els advocats d'un costat i l'altre preparen (esmolen) els seus escrits i arguments, com un reflex de la modernitat de la lluita política, que actualment es desenvolupa als jutjats, en lloc del seu lloc original, el parlament, i el ciutadà, el poble, observa i segueixen mobilitzant-se per no ser mai més les peces del joc d'escacs.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics