Dijous, 13 de Desembre de 2018

Prim: '¿Los catalanes son o no son españoles?’

En els darrers dies ha saltat la notícia que una tal Asociación Cataluña por España i la Plataforma por Tabarnia, han decidit organitzar una ofrena floral als peus del monument del general Prim, per tal de destacar el seu patriotisme espanyol i català alhora, com si això fos realment possible. Com el lector sap perfectament, aquesta darrera entitat no és altra cosa que un increïble artefacte creat pels sectors més sarcàstics de l’unionisme espanyolista, la cara més coneguda de la qual és la d’Albert Boadella i, per tant, no cal fer més comentaris.

El motiu polític de fons és, com en altres iniciatives per l’estil, sembrar dubtes sobre determinades figures polítiques catalanes, per exemple Rafael de Casanova, per afeblir la seva importància en relació a la història del país. Suposo que encara estan ancorats en la visió que Casanova defensava els catalans i renegava dels espanyols, quan a hores d’ara tothom té assumit que el que estava en joc era la manera de governar dels Borbons i l’enfocament confederal dels austriacistes.

Doncs bé, aquesta visió perdura en la manera de plasmar la història per part dels promotors de l’acte. En el segle XIX ningú es plantejava la secessió, tothom assumia la monarquia, almenys fins a la I República. Després, en el període de la restauració borbònica, les coses es complicaren més.

Diferents Memorials de greuges, la Solidaritat catalana, a principis del segle XX comencen a trencar l’imaginari de pervivència de Catalunya en el conjunt d’Espanya. Penseu que l’òrgan oficial dels regionalistes s’anomenava 'La España Regional'. La plenitud política, almenys pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya, del posicionament del general Prim es remunta abans del bienni progressista, o sigui, abans de la conscienciació de la via, que ara anomenaríem 'sobiranista' de Catalunya. Per a mostra, un botó.

Prengueu-ho com una addenda al llibre 'Bicentenario de Prim 2014'. El 'Diario de Sesiones de las Cortes' reflecteix un debat sobre l’aixecament de l’estat d’excepció a Catalunya, i Prim hi afirma: “Y contrayéndome a la misma Cataluña, ¿no es aquel país laborioso, trabajador, inteligente y honrado? No lo podéis negar. Pues entonces, ¿por qué los mandáis como a un país de salvajes o de vagabundos? [...] ¿Qué necesidad de ese estado de sitio permanente en Cataluña, pues hace ocho años, señores, que está allí rigiendo este sistema con muy pocas excepciones? ¿Qué necesidad hay de ese estado de permanente de sitio? [...] Ya han oído los señores diputados el gran número de catalanes que han sido fusilados sin sentencia legal, sin formación de causa. Pues son también muchos los que juzgados por la misma legislación han sido deportados, unos a Filipinas, otros a las Islas Canarias, otros a provincias del interior [...] ¿Han podido creer S.S. que los catalanes tienen la condición de perro que lame la mano que le castiga? Si tal han creído, se equivocan; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata. ¿Hasta cuándo hemos de morder el freno?, decían unos. ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos? ¿Somos o no somos españoles?, decían todos. Ministros de España: ¿los catalanes son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo; amarradles a la mesa el cuchillo, como lo hizo aquel rey; encerradlos en un círculo de bronce; y si esto no basta sea Cataluña talada y destruida y sembradla de sal como la Ciudad maldita; por qué así, y solo así, doblaréis nuestra cerviz, porque así y solo venceréis nuestra altivez; así, y solamente así, domaréis nuestra fiereza.”

Déu n’hi do. Qui vulgui fer una farsa basada en la volatilitat del sentiment de defensa de Catalunya, per part d’un dirigent com Prim que sí, és veritat, va ésser el primer i, per ara, l’únic, president del Consell de Ministres d’Espanya, d’origen català, també és cert que va morir assassinat a Madrid; s’equivoca del tot.

Per als qui vulguin trobar paral·lelismes entre l’Espanya del 1851 i la de 2018, us donem aquestes referències: ‘Diario de las Sesiones de Córtes, Congreso de los Diputados, núm. 64 , jueves 27 de novembre de 1.851 ps. 1764-1770.’. També el llibre de Pere Anguera ‘El general Prim. Biografia d’un conspirador’, (Edhasa, 2003). També són dignes de consulta els articles de Jaume Massó, a Reusdigital.cat, durant el període d’activitats del bicentenari de Prim, a Reus.

Aleix Gonzàlez i Lluís Miquel Pérez són historiadors.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)

Comentaris

Anton Joan Carricondo  12 d'Abril de 2018

Comentari adequat!

Si eliminem els anònims i les sortides de to sense aportacions reals el text aporta quelcom de positiu. Llegir i consultar documentació hauria de ser una tasca voluntària imprescindible per participar. No es poden controlar els anònims? Les normes més elementals ho accepten!

Ramon Salvat - Reus  09 d'Abril de 2018

No t'enfadis, Josep

No t’enfadis, Josep, ja és conegut que alguns historiadors a l’adoptar la “nova fe “ , aprofiten la historia per ressaltar el que mes els hi enteresa , un hom suposa que per “fer mèrits”. De fet, ja se sap que en Prim, fou un aferrissat defensor dels drets d’autodeterminació dels pobles, com –clarament- va demostrar en la seva actuació com a Capità General a Puerto Rico, cosa que, també, explica la molt bona biografia d’en Pere Anguera.... ¿o no?

josep risueño granda  08 d'Abril de 2018

s'ha de analitzar més sobre el que fou el General Prim.

Fer prtidisme sobre el personatge de Juan Prim i Prats,...te com a resultat la parcial opinió del que escriu: La tendencia de fer "patriota català" al General
Prim , és un recurs "opurtunista"....Prim, va voler pagar una factura amb el reialme Isabelí, fent costat als fets de Tetuan i Castillejos....El voluntaris catalans sempre han estat en un costat o amb un altre....Prim, per aconseguir un millor tracte i potser certs "previlegis" pels catalans comerciants o industrials, la
va servir-se de la guerra d'Africa... era una medalla per fer possible aquest millor tracte.....El millor estadista i de dues cares: oprtunista i efectiu: es deia Joan Prim i Prats. Aara els nous patrriotes "alguns" fan seu la trajectòria d'en Prim. L'escrit de Lluis Miquel Pérez, és del tot parcial i repetitiu... Les noves medalles
per els que voldrien moure altra vegada les cireres, cerquen motivacions patriòtiques, fent servir un home que per la seva carrera militar i politica va ser
ajudat de valent i no cal criticar aquest fet, sinó les diverses "cares" del militar i politic , el mateix que li va costar la vida deixar de comptar amb la nisaga
dels borbons i triar no sense oposició al Rei de Amadeu de Savoia.

La lógica...deix marge per interpretar a Prim,...però el escrit no fa justícia al personatge.

Ajo-arriero  08 d'Abril de 2018

Prim y Casanovas, más Puigdemont tres patas para un banco.

Exactamente no se a donde quiere llegar. Los tiempos y personajes en cada momento tienen su validez, aquí en su escrito si quiere decir que el Sr. Prim es un Casanovas más, pues allá con su interés. En el tiempo actual es que un 50 % de las personas catalanas quieren manipular al otro 50 %, y eso no va a ninguna parte, estamos en un proceso, que nos llevará a escribir muchos capítulos, y lógicamente TABARNIA, es una realidad del momento actual de Cataluña, manifiesta lo que es nuestra payasada de unos políticos que no sirven más que para llevarse el dinero público sin más... Saludos

Ramon B.  07 d'Abril de 2018

No hi estic d'acord

Comparar aquests fets històrics és absurd ,tendenciós i manipula realitats no assimilables.

Jaume Ollé  07 d'Abril de 2018

Gran article

Un molt bon article. Els que ja coneixem la biografia de Prim no serem enganyats per cap brètol inculte, però pels que han arribat de grans i/o no han tingut interès en les coses de la ciutat i la seva gent, o fins i tot les volen ( o més aviat les voldrien) canviar, això els permet conèixer la veritat i posa les coses al seu lloc.

ep1  07 d'Abril de 2018

no entiendo donde quiere llegar

En 2018, los catalanes que asumimos la "cruda realidad" de que somos españoles y europeos ¿somos catalanes? No sé si tengo que preguntarle al Cid Campeador , a Cesar Augusto, o a Gilfredo el peloso. No sé si se ha enterado que Tabarnia, no es mas que el espejo cómico de los que defendéis la independencia ,o como los que como ud vive del cuento del postureo para no ser marcado por el lazo amarillo (y cobrando del estado español). Un cobarde político que por no coincidir en algo con pp co cs hace regates al estilo messi, por cierto , incapaz de pronunciar una palabra en catalán. No sé que necesidad tiene ud. de escribir estas tonterías .

Reportatges