Divendres, 29 de Març de 2024

Prou, si us plau

29 de Març de 2019, per Xavier Guarque

Definitivament, s'ha perdut el seny. Qualsevol accident, incident, gest, mirada, paraula, color, pot ser objecte de les més aberrants i desmesurades reaccions, no només entre persones, també ho podem veure en les mes altes instàncies. Les denúncies i querelles estan a l'ordre del dia, pel motiu més inversemblant.

En aquest mateix sentit, es pot veure com la discussió política parlamentària i la negociació s'han vist superades per la bronca i la confrontació personal, per l'insult i la desqualificació de l'oponent sense miraments, ni escrúpols, ni ètica. I això, si ocorre on es troba la més alta representació de la ciutadania, no fa més que evidenciar l'existència de dues societats -una, amb una fam continguda o ques'aferra on es pot per enfrontar-se- solidificades i, potser ja, irreconciliables.

L'absència de valors s'està imposant i el sentit de convivència ja no significa el mateix per a tothom, utilitzant-se aquests conceptes sense cap rigor ni respecte pel seu significat. La llibertat, la justícia, la família, són termes degradats que s'utilitzen amb massa lleugeresa i molt gratuïtament.

I, per acabar-ho de reblar, estem assistint a un judici que, pel que sembla que s'hi tracta, hauria de ser del més alt rigor i seriositat, que el que faria és despertar, si no fos perquè comporta que nou persones restin a la presó, les ganes de riure. Vam començar amb "la trampa del Fairy" com una de les violències que van sofrir els cossos de seguretat de l'Estat. Després hem hagut sentit dir, amb tot l'èmfasi i seguretat, que la violència va ser dels qui estaven asseguts a terra amb les mans enlaire, i que de càrregues policials, el que es diu càrregues policials, no n'hi van haver.

Però és que la carta blanca per a les respostes i preguntes per part de les acusacions i el retallar continu en el seu torn a les defenses queda petit davant de l'últim numeret vist fins al moment, que ja sobrepassa el nivell assolit. Després d'haver vist els "no me acuerdo", "no me consta", o descaradament, sent els màxims responsables, passar el mort a l'altre, dels testimonis polítics del començament, ara resulta que qui es mereix l'amenaça d'entrar en delicte d'"escórrer el bulto" és un funcionari, cap de departament, de la Generalitat.

Prou, si us plau, que ens esgotaran les reserves del riure per a les coses que fan només gràcia de veritat. Com diuen al circ i a la màgia: "Increïble, però cert". Si no està ja tot decidit d’antuvi, de veritat que sembla que ho estigui. Aquest és el primer comentari, que no anàlisi, pel que un servidor no es creu preparat, en un tema que, malauradament, dona molt de si.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics