Cookie control
Dijous, 14 de Novembre de 2019

A punt, tot i les 'traïcions'

26 d'Agost de 2016, per Diana Vizán

Trista i paradoxal coincidència de la mort del filòleg i històric dirigent independentista Jordi Carbonell amb les crítiques a Ada Colau per part d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) per haver-se manifestat públicament favorable a assistir a la manifestació de la Diada de l'Onze de Setembre. És comprensible que PP i Ciutadans no vegin amb bons ulls les paraules de suport a la Diada Nacional de Catalunya de l'alcaldessa de Barcelona. Ara bé, que el portaveu de Catalunya Sí que es Pot i dirigent d'ICV –Joan Coscubiela– critiqui les declaracions d'Ada Colau i manifesti que la "immensa majoria" dels seus votants no volen participar en la manifestació de l'Onze de Setembre perquè "aposta per un full de ruta unilateral i per donar un suport claríssim al president Puigdemont", és incomprensible. Sembla que des de fa un temps ICV renega de la defensa de la unitat que va fer, amb fermesa, el PSUC durant els primers anys de la Transició. Per a alguns membres d'aquesta formació política, Raül Romeva és vist com un traïdor, mentre que per a moltes persones independentistes la traïció es pot pintar de color verd.

Seria interessant de realitzar un estudi sobre allò que al 2016 pensen els assistents–molts d'ells simpatitzants i votants del PSUC– al famós acte unitari de l'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi, on Joan Carbonell, en representació de l'Assemblea de Catalunya, va pronunciar la cèlebre frase dirigida a la classe política, "que la prudència no ens faci traïdors". Potser, molts dels assistents a aquella manifestació –alguns d'ells infants ara convertits en persones adultes– són ara independentistes i tenen molt clar que assistiran, com ho han fet en anteriors convocatòries, a la manifestació de l'Onze de Setembre, malgrat allò que digui Joan Coscubiela. Sembla que aquest és el cas de molts membres de Súmate. Per a algunes persones independentistes, gaudir de la música de Paco Ibáñez i anar a la manifestació de l'Onze de Setembre –per posar un exemple– són dues activitats perfectament compatibles.

Hi ha persones que han entès que la llibertat d'un país és un afer important pel qual cal mobilitzar-se i que aquesta causa és compatible amb d'altres, com són voler acabar amb la pobresa, construir ciutats sostenibles o la defensa d'una educació i d'una sanitat públiques de qualitat. Per què unes reivindicacions han d'excloure unes altres?

Ara, Catalunya està a punt d'esdevenir un país nou i, un cop ho sigui, ja es debatrà quines polítiques es fan. I és probable que, com a qualsevol democràcia del món, uns anys governin les esquerres i d'altres les dretes, per fer servir una terminologia clàssica. Una cosa està clara, tot el temps que inverteix ara la majoria de la classe política i la ciutadania catalana a reivindicar un tracte just i respectuós per part de l'Estat espanyol es podrà dedicar a fer un país millor que l'actual, perquè Catalunya ja serà independent i lliure. Potser, per tot això, perquè com ha dit l'alcaldessa de Barcelona, "hi ha més motius per anar-hi que per no fer-ho", un any més, molta gent assistirà –malgrat que els pesi a les formacions polítiques unionistes i als que reneguen de la unitat– a la mobilització descentralitzada en cinc ciutats catalanes, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l'Òmnium, l'Onze de Setembre, amb el lema "A punt".

Diana Vizán Aguado és periodista i politòloga.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Carmen Ortiz Vaquero  29 d'Agost de 2016

M'agra i molt, el seu article !!

Sra. Vizán, el seu article, m'agrada i molt......i jo, si he votat al PSUC, encara que entenc, benvolgut Ramón, els teus sentiments, però......, hem d'anar cap endevant.

Diana Vizán Aguado  26 d'Agost de 2016

Resposta al prec de Ramon Salvat

Apreciat senyor, tal i com em recomana he llegit la sèrie de tres articles sota el nom de "La Inòpia Nacional" de Xavier Montanyà a Vilaweb. Res de nou. Una opinió que respecto, tot i que al meu entendre confon independència amb revolució social. Dues qüestons diferents. En la meva opinió ara es tracta de fer un país nou, una nació lliure, que no depengui d'un Estat que la menysprea. Un procés que en sí mateix ja és prou ropturista i engrescador. Això sí és un canvi diferent al d'una revolució social. Moltes gràcies per llegir l'article!

Ramon Salvat-Reus  26 d'Agost de 2016

Un prec

Apreciada senyora, molt d’agrair seria que abans de escriure les seves diatribes contra els qui no combreguem amb la gran roda de molí del “pruses”, l’ANC , la “nova republicà catalana” i tota l’enorme comèdia dels darrers anys, és prengués la molèstia de llegir dos recents, i instructius, articles publicats a un mitja tant poc “unionista” com és Vilaweb , fets per un enorme PERIODISTA -així, amb majúscules- que respon al nom de Xavier Montanyà, i deixin ja , si us plau, de manipular el nom del PSUC, fent-ne esment nomes pel que els hi convé i –damunt- manipulant el sentit, la historia i la realitat del qui ha estat, és, i serà el partit de molts comunistes catalans.