Catalunya ha estat colpejada pels grups gihadistes que han deixat una seqüela de dolor pels morts i ferits, i d'angoixa pel que implica la ruptura de la seva convivència. Es denuncia l'odi i la irracionalitat dels terroristes. Però no abunden les reflexions que procurin respostes a l'interrogant de 'Per què ens maten?' que es plantegen molts ciutadans. Potser és temps de revisar el suport explícit dels governs europeus, l'espanyol inclòs, a les invasions i operacions militars en diversos països com l'Iraq, Afganistan, Líbia, Sudan, Somàlia, Iemen, Síria...
En nom de la llibertat i la democràcia, van bombardejar, van provocar milers de morts, van destruir infraestructures, i van deixar estats fallits, devastats i en mans de bandes o grups sectaris. Tot aquest caos "importat", i regions claus convertides en objectius de control geoestratègic. Les aliances amb dictadures autocràtiques àrabs que oprimeixen als seus propis pobles, com Aràbia Saudita, Turquia o Egipte deslegitimen els arguments que esgrimeixen els països 'desenvolupats'.
Ells són els principals fabricants d'armes amb les quals diàriament s'exterminen milers de persones en els diversos conflictes actius. Per a ells les morts alienes simplement són part del negoci. Una dada a tenir en compte: el 80% de les víctimes dels atemptats del Daesh a tot el món, corresponen a països amb població majoritàriament musulmana.
La tolerància i suport a l'ocupació israeliana dels territoris palestins, les agressions i humiliacions que pateix quotidianament aquest poble, la presó a "cel obert" en la qual mantenen a més d'un milió i mitjà de persones a Gaza, gens tenen a veure amb els principis que governs europeus o Estats Units diuen defensar.
Un altre greu càrrec contra els veritables fabricadors d'odi, és el tracte inhumà cap als refugiats, víctimes al seu torn de conflictes o fams moltes vegades generats per la intervenció estrangera. Europa tanca fronteres i externalitza la contenció dels refugiats al dictador Erdogan o a les bandes criminals que operen a Líbia. Abandona els seus principis fundacionals sobre la defensa dels drets humans.
Quina resposta donaríem si els milions de damnificats per les causes enumerades es fessin la pregunta que ens formulàvem al principi: 'Per què ens maten?'
Potser aquest exercici de consciència ens allunyaria respostes tan fàcils com inútils, com adjudicar als altres bogeria o irracionalitat per entendre les seves accions. Potser aquestes reflexions ens ajudarien a construir col·lectivament un món de convivència en pau, de veritable cooperació i solidaritat entre els éssers humans.
Sona utòpic, però estem parlant, simplement, de justícia.
Carlos Iaquinandi és periodista.
