Dilluns, 04 de Setembre de 2017

Per què no volen que participem?

31 d'Agost de 2017, per Lluís Gibert

Fa un parell de mesos, des del col·lectiu denouReus, vam demanar al Ple del nostre Ajuntament que se’ns donés una explicació sobre per què no s’havia donat compliment amb el compromís de plantejar un pressupost mínimament participatiu per l'any 2018. No vam obtenir cap resposta més enllà d’amagar-se en disquisicions tècniques que poc tenien a veure amb el nostre suggeriment.

Ja sabem que és molt habitual, en general, i per part del govern reusenc en particular, amb especial èmfasi, no complir mai la paraula política donada, però poques vegades un compromís tant clar i evident amb la ciutadania ha estat tan descaradament incomplert pel nostre alcalde. El problema, òbviament, és que no creuen gaire en això de la participació i, per tant, els fa nosa. Com exemple evident tenim que després d’un procés participatiu minso i anèmic, el famós Reglament de Participació Ciutadana de Reus està desaparegut en combat. Vostès creuen que després de més de dos anys en el mandat, a hores d’ara encara no tinguem una cosa tant reclamada com establir mecanismes nous i eficaços per tal que la gent pugui participar en el dia a dia de les decisions que ens afecten? Doncs no, encara no el tenim. Òbviament, estan esperant a què el mandat avanci una mica més i presentar-lo més endavant, per tal de rendibilitzar-lo com a obra de govern. Però no es tracta d’això, senyors, no es tracta de fer un reglament per tal que l’apliquin els altres, sinó que el seu compromís era fer-lo i facilitar la participació ara, i no l’any 2019. En tot cas, aquesta és la política del Sr. Pellicer i els seus adlàters, deixar-ho tot pel darrer any confiant en que la memòria dels ciutadans serà curta

Però això de votar cada quatre anys i callar comença a patir l’obsolescència dels nous temps. La mateixa obsolescència d’una ciutat insegura sense ordre ni concert que aquest estiu ha traslluït en la seva forma més violenta i radical. Crema de cotxes de veïns, ocupacions d'habitatges sense necessitats socials o actes de vandalisme arreu ens posen davant del mirall que "l’ordre" que predica el Sr. Pellicer només existeix a l’hora de fer aparèixer la policia als Plens municipals quan intervenen els Cupaires. Poc rèdit per una ciutat que vol ser capital, però que deixa alguns dels seus ciutadans desemparats amb aquella excusa tan pobra del “no hi podem fer més” o “això no és cosa nostra”.

Però no tot són males notícies. La ciutat darrerament ha demostrat que no necessita a ningú per superar els seus traumes mentre la seva màxima autoritat no interromp les seves vacances per tal d’ estar al capdavant d’una crisi en moments tràgics i convulsos. Els reusencs hem constatat que podem superar tranquil·lament aquesta dependència d’alcaldes antiquats que entenen la política com un exercici de paternalisme més enllà de situar-la en la gestió dels recursos amb eficàcia i amb l’objectiu del bé comú. Reus ha d’entendre que per evolucionar ha de matar el pare i aquest agost ha estat un bon moment per adonar se’n. Ja som grandets per deixar-nos de la mà de polítics que només pensen en guanyar eleccions. Ja som prou madurs per canviar el sistema. Per això volem participar i per això no ens deixen.

Lluís Gibert és membre de la plataforma DenouReus. 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (5)

Comentaris

Tap  04 de Setembre de 2017

Parti

Participar a Reus? Això es una utopía, se els acabaria el chiringuito que tenen montat, una vegada estan apoltronats no volen que ningú els digui el que es necesari o té prioritat. Se pujan el sou apartir de ahí res mes els importa al pelli i als seus socis: ara, erc, pp, psc. Ara entrarà els podemitas que van fen lloc o el cs que també volen mamella. I als ganxets solament ens queda reçaa sant Pere o encomanarse a la Verge de Misericordia.

Fina  03 de Setembre de 2017

Narciso

Reus si es una ciudad sin gobierno sin politicas de participacion, sin alcalde que gobierne y aplique leyes de convivencia y de papel mojado, lo peor es que no hay oposicion, lo peor es que no hay ningun partido de fiar y el futuro es incierto segun nos acercamos a las elecciones . Reus es un caos y a nadie parece importarle los ciudadanos mudos y sordos que no se echan a la calle a reclamar. Estamos anestesiados. Y los de arriba cobrando un paston por nada. En el pais de los ciegos el tuerto es el rey.

Joan Anton Carricondo Oyonate  02 de Setembre de 2017

No hi ha cap igualtat!

Si tots som iguals de la llei com es pot entendre les abismals diferències de tota mena que existeixen entre les diferents comunitats o pobles? Quina explicació es pot donar per les diferències de salaris, de pensions, de drets, d'obligacions, de lleis, etc? Això és un campi qui pugui, sense cap mena de lògica! Resulta evident que cada racó de la pell de brau apedaçada és un punt i apart.

Cromwell  02 de Setembre de 2017

No me convence Sr. Lluis....!

La Crisis económica da paso al Independentismo...El llamado bienestar social, se ha desmoronado y con ello los grandes sueños de miles y millones de personas. Y por si fuera poco, en estos días el yihadismo ha pegado duro en Cataluña y España. El sábado 26 de agosto, la tensión política era manifiesta en la protesta antiterrorista. ¿Qué hacemos con la inmigración? Qué hacemos con la independencia?
A raíz de estos hechos, viene la reacción de las personas que han padecido la crisis y hace posible que aflore una argumentada y gran acción social por parte de la ciudadanía y de la clase independentista, para querer construir una nueva nación, como alternativa a las frustraciones acumuladas en el pasado, y los grandes fracasos económicos mundiales del presente, pero con el fracaso por medio de sus actuales dirigentes. No son capaces de dar soluciones al problema real de la sociedad: paro; recortes; saqueo por tramas políticas de todo tipo y color, etc.. Emerge con fuerza el sentimiento separatista para salvar las desilusiones colectivas, que quieren un cambio, pero un cambio sin rumbo. No saben, o quieren ver una realidad que es lo que el pueblo necesita.
Porque las soluciones que se tienen que tomar, deben empezar primero por la parte de arriba, o sea, la clase política. La igualdad de los españoles en derechos y deberes, actualmente no se cumple según la Constitución. Hay grandes diferencias entre la clase política actual (privilegios/plebiscitos de todo tipo, salarios, pensiones…), y en unas autonomías más que en otras, que son imposibles de mantener. ¿Quién pone los sueldos a los políticos? Son ellos los que hacen y deshacen. Debería regularse por Ley. Y el pobre trabajador asalariado mileurista con dolores de espalda producidos por el trabajo diario para poder mantener a estos acólitos. España y sus Autonomías, deben enderezar el rumbo ajustando los flujos económicos de las entradas y las salidas de dinero a las arcas nacionales. Un país que tiene una deuda aproximadamente del casi 100 % de su PIB, que cada día tiene que pagar mucho dinero para amortizar la deuda, no puede ir vendiendo humo, hay que ser coherente y ajustarse a la realidad, que esta aunque nos cueste decirlo es muy dura. ¡¡Mucho CHORIZO para poco pan!!

CHODES  02 de Setembre de 2017

Porque de Guatemala nos vamos a Guatepeor...!!!

No se trata de votar, es una decisión mucho más amplia, pues las preguntas existen, y las dudas también: ¿Cómo se va reducir el paro? Qué políticas se emplearán para suprimir la pobreza? Qué clase de bienestar social se va hacer, y con qué personas? Qué estructura de Estado se quiere tener? Qué constitución catalana es la que nos va a implantar? Qué sistema monetario…? donde los ingresos serán menor que las entradas, incremento en los impuestos? Y porqué no hablar de pensiones, de su futuro, de su sostenibilidad, el pensionista del 2007 al año 2013 habrá perdido un poder adquisitivo del 23 %, para que vengan diciendo que hay que hacer más sacrificios…, el milagro de los panes y peces ya pasó, es muy fácil airear frases que son estudiadas y escogidas para que afloren los sentimientos humanos, pero antes de dar el salto se presta a un debate político y social al electorado en esas materias.
No sé por qué motivo, un nacionalista quiere creerse cosas a base de repetirlas y no escuchar ni hacer caso a lo evidente. Y no se confundan, querer quedarse en España no significa ni mucho menos no querer reformarla, y querer reformarla no tiene nada que ver con identidades. Uno es libre de sentirse lo que quiera, a nadie le coaccionan, pero tampoco que coaccionen al otro. Un estado no se hace porque queremos la independencia. Hay que explicar cómo se pagará la deuda contraída, etc. Por eso, los que nos venden no es más de lo que tenemos. Sensated para la toma de decisiones Sr. Lluís, este es mi argumento, los suyos no me convencen.

Reportatges