Quim Torra, d'on ve i a on va més enllà de les seves paraules

Quim Torra, el nou president de la Generalitat de Catalunya, no és feixista, tot i que tal com diuen els que «no són racistes però»... sí, no és feixista, però... Deixem-ho en el fet que pensa el feixisme i el protofeixisme com a un part de la política del catalanisme i no a banda, que és el que jo penso que hauria de ser. I això sol ja em sembla ben perillós. El catalanisme ha de ser, ha estat, és i serà, si tot va bé, profundament antifeixista.

Des de molt diversos àmbits s'han aixecat crítiques contra el nou president, crítiques que jo comparteix en la seva majoria. Fet aquest advertiment, també tinc clar que l'actual moment del procés no és el més idoni i hi ha respostes ben mesurades per totes les bandes que cal argumentar, contextualitzar i no deixar d'explicar en cap moment. Aquí no hi ha "això que tu ja saps".

Sí, és veritat que qui ja és president de la Generalitat va participar en un homenatge als germans Badia, rebentacaps i ronyons de moltíssims obrers que participaven en vagues i estaven enquadrats en la CNT i que rebien la violència dels 'escamots' no per no ser d'origen català sinó per ser decididament defensors de la seva classe que era i és base del món, d'aquelles que vivim del nostre treball i no de l'explotació d'altres.

Torres, tot i que és clar que admira, donava i, segurament, donarà suport als germans Badia, és cert que ha participat en altres homenatges: a Peiró o a Ferrer i Guàrdia, per exemple, i va promoure, des de la junta de l'Òmnium, un homenatge a Puig Antich. Per tant, millor que no ens fixem en qui homenatja perquè ideològicament ens perdríem. Ell ho explica dient que fa homenatges a tots els corrents del catalanisme. I va bé, però, un corrent del catalanisme és el feixisme? Penso que no, i això ens diferencia dels nacionalistes espanyols, sense cap mena de dubte.

Els tuits etnicistes ja els coneixeu perquè l'Arrimades va anunciar que els traduiria a l'anglès i això els faria universals. Quin menyspreu pel castellà! En tot cas, el que contenen mostra un cap situat en el món a partir dels seus prejudicis, la qual cosa, evidentment, no el deixa en bona situació per esdevenir president de res que no sigui d'ell mateix. En tot cas, potser allò que fa més mal i el dibuixa com a patètic són els articles contra el 15-M, a qui acusa de colpista tal com Tejero.

Quins fàstics si ho sumem tot, malgrat que això sol ja hagués donat per a un «no» en la investidura. I, malgrat tot això, la CUP, els guardians de les essències independentistes revolucionàries, s'han abstingut en la votació que podia permetre (o no) que esdevingués president. Ell, molt hàbil, després de citar Anna Gabriel i Txrango (la reducció dels referents provoca monstres...) en la primera volta, ha passat a ser investit president de la Generalitat (no en recordo el número fals que sovint esdevé part de la crònica parlamentària quan del que es tracta és de triar un nou amo) de les quatre províncies. I com a editor què en podem dir?

Doncs que 'A contracorrent' és una manera de parlar del passat que no parla de totes i tots sinó només d'un segment. Ara bé, dins d'aquest segment hi ha Xammar (per qui ell sent reverència i jo gairebé també) i Roc Llop, anarquista català tancat a un camp d'extermini i que en va aconseguir sobreviure escrivint. Contra 'A contracorrent' i la seva tria de periodistes i columnistes que segons ell calia reeditar, en algun moment, alguns vam pensar la col·lecció La Corbella de Lo Diable Gros, i no ens en vam sortir però potser tampoc calia.

Caldrà, això sí. I a nivell de militància la cosa està clara, dreta i més dreta, per tant allunyat com de la pesta de la justícia social, dels drets col·lectius més enllà del d'autodeterminació, de la sanitat i l'educació públiques i de tot allò que les esquerres d'aquest tros de país han defensat en els darrers quaranta anys. D'Unió a Reagrupament i d'aquesta cosa a gairebé cap de llista dels de Junqueras per Girona; i ara, per tancar el cercle, candidat elegit de Junts per Catalunya al Parlament.

Ara, doncs, és a la 'llista del president' que uneix gent de tot tipus i alguns absolutament seguidors del que hagués hagut de ser president de Catalunya si s'haguessin tirat endavant els resultats de l'1-O. Però, com que no ha estat així i cal recordar-ho, no ho ha esdevingut. Què en podem dir com a valoració del personatge? Doncs res que no siguin tòpics d'un i altre (i altre) costat.

Res del que fins ara Torra ha dit i repetit pot tenir a veure amb allò que ell ha fet o haurà de fer d'ara en endavant, o sí. Si és fidel al que ha promès en el discurs d'investidura, és clar que li cal avançar cap a la república i el camí és a partir d'eixamplar la base social atorgant més drets als més desafavorits, recursos que vagin encaminats a l'abolició de la pobresa. I, segons sembla, a cada pas que se n'aparti es trobarà el fuet de la CUP dient-li que aquell no és el camí. Permeteu-me que en dubti però, de moment, va bé.

En tot cas, és clar que caldrà estar atents a allò que passi (i que faci) per veure la realitat com es construeix (a partir dels fets) i com es prepara (a partir de les paraules), perquè serà l'única manera de dir o veure si aquest nou president és com els altres anteriors o és tota una altra cosa. Sigui el que sigui, des d'ara cal tenir clar que mani qui mani la llibertat, la igualtat i la solidaritat són nostres i el seu màxim eixamplament inclou tothom, ara i adés, avui i demà, parli com parli i tingui el color de pell que calgui.

Jordi Martí Font és periodista i escriptor.