Dijous, 28 de Març de 2024

Ramon Ferran, local i universal

20 de Gener de 2015, per Josep Poblet

Els qui estimem la cultura ens sentim orfes cada cop que desapareix un artista. Tanmateix, les seves creacions esdevenen immortals, com si d'aquesta manera intentessin compensar el buit cultural que deixa l'autor. En el cas de Ramon Ferran, la seva obra ja era immortal molt abans de la seva mort. Fortament arrelat a la història recent de la seva ciutat, Reus, el reconegut escultor i gravador és un exemple clar de la fina línia que separa el que és local i el que és universal, tan fina que sovint acaba confonent tots dos mons en un de sol, la sàvia dualitat a què va referir-se Joan Miró. L'obra de Ferran no només va entrar de ple en la universalitat, sinó que s'hi va instal·lar de manera permanent, per sempre més. Per això, continua vigent malgrat el pas dels anys o les diferències culturals i geogràfiques dels països que han pogut admirar-la.

Els qui vam tenir el privilegi de conèixer Ferran vam poder endinsar-nos també en la seva faceta més personal i humana. La senzillesa i la generositat van ser dos dels seus trets més destacats, dues característiques que ens ajuden a entendre la magnificència del seu art, més enllà de la dimensió física de les seves obres escultòriques, algunes de les quals són certament gegantines. L'autor va estar vinculat a la Diputació de Tarragona en diferents moments de la seva vida: de jove va ser becat per la institució, i anys més tard, el 1979, va ocupar el càrrec de director de l'Escola Taller d'Art de Reus –avui Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus–, la qual va contribuir a crear. Així mateix, a principi de la dècada dels vuitanta va ser nomenat director de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona.

La contribució de Ramon Ferran al món cultural i social va anar encara molt més enllà: la seva etapa com a regidor de Cultura de l'ajuntament reusenc va representar l'obertura de noves portes i formes d'expressió cultural que contribuirien a refermar el caire de la ciutat com a focus artístic de primer ordre. D'altra banda, el seu compromís amb Reus i amb el conjunt del territori va continuar ferm amb el pas dels anys, en què va realitzar obres urbanes tan emblemàtiques com el Monument a la Sardana, La Dona Treballadora, El Llapis, o diverses parelles de gegants reusencs, referents d'aquesta tradició arreu de Catalunya. Una de les seves creacions més recents va ser la medalla commemorativa de l'Any Prim, esdeveniment en el qual la Diputació també ha estat vinculada.

La innovació i la recerca cap a noves formes d'art va ser una altra característica destacada de Ramon Ferran, el qual va dotar les seves peces d'un estil molt personal que les fa inconfusibles. Petites o de grans dimensions, particulars o públiques, en sales d'art o a cel obert, les seves obres obsequien la vista i el cor de qui les contempla, sense que hi hagi espai per a la indiferència. Només els més grans aconsegueixen la plena comunió entre l'art i el seu espectador. Creador, mestre, humanista, amant de la seva terra... Ferran va ser, és i serà un dels grans. És així com ha de ser recordat, i sobretot, reivindicat.

Josep Poblet és president de la Diputació de Tarragona.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics