Divendres, 20 d'Octubre de 2017

Reflexions sobre l’1-O a 499 quilòmetres de Reus

05 d'Octubre de 2017, per Guillermo Munguet

El proppassat diumenge te’n vas a dormir després d’haver vist dotze hores de televisió amb ansietat, ràbia i desesperació, i amb una pregunta al cap: ningú no s’adona que el que ha passat a Catalunya és immoral i que no passa ni al Kurdistan?

Quan t’atures a repassar el tractament que fa la premsa madrilenya del que has vist amb els teus propis ulls t’esfereeixes. No puc dir que em sorprengui, ja que des dels anys vuitanta el matrimoni entre el PSOE i el Grupo PRISA va obrir la veda a l’ètica periodística, i aquesta, “cautiva y desarmada”, ha reduït la premsa escrita a simples portaveus d’una postura o altra. A hores d’ara veiem com les portades i els continguts d’El País, El Mundo, ABC, La Razón, El Confidencial, Expansión o fins i tot Público ometen fets i notícies rellevants per a contextualitzar la repercussió del que va passar a Catalunya l’1-O.

La premsa madrilenya ha obviat fets importants com l’informe del grup d’observadors internacionals o el rebuig d’importants dirigents europeus a la repressió policial, com el primer ministre belga, Jeremy Corbyn (Regne Unit), Nicola Sturgeon (Escòcia), Jean-Luc Mélenchon i Benoît Hammon (França), Martin Schulz (Alemanya) o Miro Cerar (Eslovènia), entre d’altres. En canvi, les seves portades han inclòs el “no hubo referéndum” o “los socios europeos apoyan al gobierno de España”. Curiosament, cap mitjà no planteja el debat sobre la definició d’actuació proporcional, tal com es descriu a la Llei 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

Davant d’aquesta ignomínia, no et deixes de preguntar pels objectius reals d’aquestes publicacions. Una vegada descartada la presentació objectiva dels fets des de diferents punts de vista, veus que ens trobem davant un bombardeig massiu que du, fins i tot persones de profundes conviccions democràtiques, a adherir-se a postures més pròpies d’èpoques passades que no pas a les de l’actual sensibilitat internacional.

No pretenc revelar al lector l’ús partidari dels mitjans escrits madrilenys, cosa que, arribats a aquest punt, seria com descobrir la roda, però sí que vull cridar l’atenció sobre la bonhomia de la gent que sols ha comès el pecat d’haver consumit aquesta “droga”. Una “droga” en forma de propaganda goebbeliana que fa bona aquella cèlebre frase que diu que “és bona tota la propaganda que condueix a l’èxit”.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)

Comentaris

ep  07 d'Octubre de 2017

1O a 0 kilometros de Reus

Mucho ruido, pocas nueces. Mientras los medios locales, comarcales, provinciales y autonómicos nombran a Reus como si Reus se manifiestase entera, como si Reus quiesiera votar en su totalidad , que si Reus tal y cual, fotos de la plaza mercadal llena de gente haciendo ruido , caceroladas, esteladas, etc etc , la realidad es bien distinta. Si los resultados de este referendum ilegal y sin garantias , aun así fuesen ciertos, resulta que en Reus, de 70482 personas con derecho a voto , fueron a "votar" 25715, de los cuales 1659 optaron por el NO y 23521 por el SI. Harían un gran favor a su ciudad si a 46961 habitantes no les metiese en una casilla de la cual no forman parte. Y estoy nombrando directamente a los medios catalanes , no madrileños, o mejor dicho, estatales.

Ganxet  06 d'Octubre de 2017

Partidari

Sols per que él poble ens enterem, i aquíns partit pertanyen el Sres. observadors? Qui va paga l estada? Gracies, efectivament la violencia va sobrar, pero parlan d ignominias, la actuacio del mossos el 13 de març, regalan roses que li va semblar, gentes que estaban sentats a Pl. Catalunya, i van reabre tant o mes, aixo si, els i pegaren en catala.