Divendres, 23 de Juny de 2017

Relats fets d'ungla i carn a tocar

23 de Juny de 2017, per Biel Ferrer

No cal anar gaire lluny. A tocar de la plana hi ha la vila que ens ofereix de tot i més. El lector se n'adonarà tot passejant per les 29 històries que la noia de cal Ritu ens ha escrit per a gaudi del lector àvid de textos interessants. Metgessa i escriptora talment Chekhof, Bertrana, Mata, Gomis, la fisioterapeuta apareix entre les nombroses figures femenines del collage, sí, però farà bé el bon lector de no preguntar-se mai fins on ha pouat l'autora en la pròpia experiència: un bon lector no li ha d'interessar gens ni mica d'endinsar-se en la biografia privada de qui escriu (JD Salinger ja ho va deixar clar al seu editor i per això li va prohibir que hi hagués cap dada personal seva als llibres que li publicava). Deixem això per als programes televisius de safareig malaltís que escampen porqueries diverses sobre les misèries íntimes dels contertulians estúpids. A L'ungla i la sang (Valls: Cossetània edicions, 2016: http://www.cossetania.com/laoungla-i-la-carn-1988, d'Isabel Salvat, hi trobem una veu narrativa potentíssima, independent, madura ja en aquesta opera prima que esperem que no sigui, si us plau, la darrera.

El lector farà bé, doncs, de centrar-se en els dramatis personae com a tals: la Milagros que explica a la Nati la seva teoria de l'estètica dels collons, l'esquerpa senyoreta Nacher, el Vadó que fa de barber a tocar de la fonda de ca la Narra, el Saquiel Valent que és client fix del Vadó, la Rita i l'Amparín que són amigues i s'ho expliquen tot, la tieta Assumpció i fins a 25 personatges mal comptats, que van apareixent, desapareixent i reapareixent en els contes. La ficció narrativa no és literatura del jo, no és assaig memorialístic, i, doncs, és en l'estil i en la invenció on cal que hi trobem l'interès dels relats, que són autònoms però que, en aquest cas, poden llegir-se com a trams discontinus d'una novel·la, capítols dibuixats amb un detallisme de fets que permet al lector actiu i atent d'acabar de construir els pensaments i els sentiments que hi ha atrapats a la història perquè el narrador ha tingut la gentilesa de no dir-nos-ho pas tot. I els indicis i les fites hi són per a això: perquè en descobrim el darrer mot que el narrador no ens acaba de dir del tot. I això és molt d'agrair. Que hi hagi implícits. Que hi hagi fantasma, com diria Calders. Qui són, per exemple, els culpables dels assassinats que s'hi expliquen? Doncs espavil, lectors: que la recerca és ben vostra.

Fa cent anys, l'autora hauria hagut de fer com la senyora Caterina Albert: amagar-se darrere d'un pseudònim nostrat i masculí per raó de la duresa i la força dels textos. Gràcies als milers de dones (i homes) que ens han anat desempallegant d'aquest llast de prejudicis masclistes i morals, Isabel Salvat pot presentar-se avui amb la cara descoberta com a escriptora responsable d'explicar-nos misèries econòmiques i morals, violències ferotges i tendreses extremes també, conflictes familiars i altres turbulències socials entre pagesos, hippies, pares, cosins i germans, però també les delícies d'un sexe madur, que contrasta amb la terrible violació de la Teresa Anguera Gebellí, la noia del pou que no volia home, la vida humil al passat en què s'esborrava el quadern d'estudi amb la molla de pa, en què hom usava expressions tribals com "Refunedo!" o s'anava a les sessions de cinema a la sala del poble per sublimar repressions i mancances diverses, tot plegat en un petit indret d'una comarca d'aquest país, un Macondo d'aquí, una Mequinensa propera (la toponímia major abraça Mascabrers, l'Aleixar o Reus; la menor, l'hort del Cartxot, les Darreres, una biblioteca Gabriel Ferrater) durant uns cent anys i escaig: de mitjan segle XIX fins al 2013.

París pot esperar, doncs. Mentrestant, ¿per què no prenem una carretera secundària i ens arribem fins a aquest magnífic recull de relats, que ens trasbalsarà, ens il·luminarà, ens farà gaudir d'una Alice Munro nostrada i emergent? Bona lectura d'estiu, doncs (i de tostemps), i bona tertúlia compartida a propòsit d'aquesta feliç sorpresa literària aquesta tardor vinent al club de lectura en català d'Òmnium Baix Camp i Bravium Teatre talment la trobada que van tenir amb ella els meus alumnes lectors de primer curs de Batxillerat que van triar de llegir-la i van quedar-ne fascinats!

Biel Ferrer Puig és filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Josep Tapiró de Reus.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)

Reportatges