Deia Ortega i Gasset: “L’home i les seves circumstàncies”. Acceptem-ho. Després em permetré opinar sobre la seva ideologia. Jo vaig néixer a la República catalana (i espanyola). Al meu avui matern, pagès de Poboleda, el van enviar a Puerto Rico. Suposo que a fer una retirada no gaire honrosa. El pare era ebenista., fill de Reus, i la meva mare, sastressa de Constantí. El meu pare va anar a la Guerra per la República; el meu tiet matern va complir els 18 anys a la Batalla l’Ebre (la Quinta del Biberó), on va ser ferit, el van curar a Barcelona i va tornar al front i ajudant a cobrir la retirada d’un company malferit, el van fer presoner. Cap d’ells pertanyia a cap partit polític. A l’institut, era o un noiet de 10-12 any. Senyor Santana, la Dictadura de Franco va ser l’ocupació d’un país per les armes. Vam ser tractats simplement com a derrotats de tota manera, braços en alt, a cantar el ‘Cara el sol’. Muntanyes nevades. Tot a la força.
Un delegat de política volia que anéssim el nostre curs de l’institut a destrossar una església protestant. Ens hi negàrem. El 90-95% del poble sols parlava català; prohibició total parlar-lo entre classe i classe, i als professors els havíem de parlar en castellà, quan la majoria eren represàlies a Reus per la Dictadura. Ens vam negar a vestir l’uniforme del Frente de Juventudes i de la Falange. No va manar a campaments (de la Riba) ni excursions a Penyíscola, disfressats; ens donàven camises, pantalons, botes i mitjons, durant els set anys de batxillerat. Ens hi vam negar.
Els llibres. De la literatura catalana d’abans del 36 ni se’n parlava. Volien fer desaparèixer el país, tal com ara ho està fent el PP. Acabo (la llista és llarguíssima), no vull parlar de vostè, no em toca, sigui sincer. Vostè va ser la Dictadura, i ara és del PP. No li critico, és lliure, perquè nosaltres volem viure en llibertat i respectem totes les ideologies.
Li faré un petit recordatori: Redondela (2 morts), Sofico Matesa, Cooperativa d’Úbeda… La corruptela va començar amb Dictadura franquista. I un aclariment, a l'edat de quinze anys jo ja no em sentia espanyol.
Jordi Escoda i Vila, antic diputat, exsenador i antic empresari.
