En el ple del passat dilluns, 17 de setembre, l’equip de govern, amb la inestimable ajuda dels, en altres moments, enemics irreconciliables PP i Ciutadans, va tirar enrere una moció de la CUP, que va comptar amb el suport d’ERC i PSC, amb algunes esmenes, sobre el futur del terreny de l’antiga Sedera al passeig de Misericòrdia. Una derrota, 14 a 13, que podria portar a pensar que la reivindicació sobre aquest punt de la ciutat tan sensible a l’opinió pública s’ha acabat. Res més lluny de la realitat.
La derrota al ple també té unes lectures positives i els veïns del passeig les sabrem interpretar clarament. La primera lectura positiva no és altra que saber qui està per la defensa del passeig, del seu entorn, de la participació dels ciutadans, de la planificació de la ciutat i del comerç sostenible, i qui està per la defensa dels interessos de les grans corporacions. Aviso que no em serveix l’argument del respecte a la legalitat, a la propietat privada, a l’acord entre particulars. L’ajuntament tenia i té l’obligació de fer una planificació de la ciutat, mitjançant el POUM, que no ha fet, després d’anys i panys de parlar sobre aquest tema. Però arribat aquest moment, en el que sembla que la propietat privada és un dret inalienable, també l’ajuntament gaudeix d’instruments més que suficients per dirigir les propostes, per fer la tasca que no s’ha fet des del POUM.
La primera de les preguntes que em faig és si aquest dret a la propietat privada, si aquest acord entre particulars, seria ben vist per la majoria de dilluns passat al ple, si, enlloc d’un supermercat, el negoci fos un prostíbul. Pensarien igual? No importaria tenir el major prostíbul de la província al passeig de Misericòrdia? Em fa pensar que alguna cosa canviaria. La segona, i de moment darrera pregunta que em faig, és si hi ha alguna cosa més darrera d’aquesta aposta de l’equip de govern. No em faré ressò dels rumors que corren per la ciutat sobre acords, contraprestacions, ofertes de treball, de locals, etcètera, però sí que hem de tenir clar que a Reus, més tard o més aviat, tot se sap. I les municipals són a pocs mesos. Els veïns del passeig tindrem present qui ha votat què.
La segona lectura positiva de la derrota de dilluns és haver obert el debat sobre la necessitat d’aprofundir en la participació ciutadana en la presa de decisions. No s’hi val omplir-se la boca de participació, d’anar pels barris prometent, de rebre en els despatxos els amiguets de sempre per veure què podem fer per acontentar a tal o qual president d’associació. La participació és més que tot això. I el camí iniciat dilluns és el principi d’una nova realitat. Crec que així ho van entendre des d’ERC, que amb valentia i coherència van votar a favor de la proposta, i des del PSC, que sembla que comença a aprendre dels errors del passat, afegint-se tots dos a la proposta de la CUP. Això no s’ha acabat. Continuarem defensant el passeig, continuarem defensant l’interès general de la nostra ciutat, dels seus veïns i veïnes. S’ha perdut una batalla, però no la guerra.
