El passat 20 de febrer, Reus es va proclamar oficialment ciutat feminista amb una declaració aprovada per la majoria de l’Ajuntament de Reus. No és una declaració supèrflua. Declarar Reus com a ciutat feminista és reconèixer i agrair a centenars de dones reusenques que durant dècades han denunciat les desigualtats socials, personals i econòmiques que les dones pateixen i han treballat per anar-les reduint. Declarar Reus com a ciutat feminista és proclamar que continuem lluitant contra aquestes desigualtats. I ho fem com a teixit social, econòmic i institucional, amb desenes de projectes que l’Ajuntament, entitats, col·lectius i institucions impulsen colze a colze.
Reus és una ciutat feminista perquè la comunitat educativa impulsa projectes de coeducació per tal que de les escoles i instituts de la ciutat no en surtin princeses i guerrers, sinó persones amb criteri propi i llibertat d’elegir la seva trajectòria personal, la seva professió i el seu futur. I ho fan a través de figures com les i els referents d’igualtat, que fan reflexionar la resta d’alumnat sobre com configuren la seva vida de joves. Reus és una ciutat feminista perquè el teixit empresarial comença a formar-se per suprimir la bretxa salarial, aprenent que si les dones es queden enrere en la carrera professional no és mai una decisió casual aïllada, i que l’empresa té per endavant un compromís imprescindible perquè els horaris laborals no descartin automàticament les dones de certes responsabilitats.
Reus és una ciutat feminista perquè ha apostat per un ampli mapa d’escoles bressol públiques, i cal que hi continuï treballant per facilitar-hi l’accés, per tal que cap dona es vegi obligada a abandonar la seva vida laboral per cuidar la canalla, si no ho desitja. Reus és una ciutat feminista perquè es planteja que l’esport femení ha de tenir més espais i visibilitat. Els equips de rugbi i roller derby, entre altres, són la llavor d’una presència que ha d’augmentar en el futur.
Reus és una ciutat feminista perquè ha sabut construir uns aparcaments municipals segurs i ben il·luminats, i ara es planteja revisar l’urbanisme i la mobilitat en clau de gènere. I Reus és una ciutat feminista, entre molts altres exemples, perquè compta amb un equipament, el Casal de les dones, que és referent al territori. Un equipament que està a punt de complir 15 anys i on el 2019 van ser ateses 380 dones, tant per a consultes jurídiques (sobre pensions, custòdia de canalla, situacions personals…) com psicològiques i d’atenció a la violència de gènere. A més dels grups de dones que l’utilitzen com a espai de trobada, reflexió i lleure, i dels tallers quadrimestrals d’empoderament personal que organitza.
Reus és una ciutat feminista perquè les entitats i col·lectius feministes són vius i actius, i compten amb el suport de l’Ajuntament en l’organització dels seus actes, quan ho proposen. En definitiva, Reus és feminista perquè Ajuntament i agents socials institucionals de la ciutat estem convençuts que cal seguir treballant en xarxa per millorar la vida de les dones de la ciutat i suprimir les desigualtats. Mentre les dones i els homes no tinguem igualtat plena de drets, Reus ha de seguir sent una ciutat feminista. Perquè l’alternativa és acceptar les desigualtats, i això és inassumible.
Montserrat Flores Juanpere és la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l'Ajuntament de Reus.
