Dijous, 28 de Març de 2024

Reus sense cinema

14 de Febrer de 2017, per Salvador Sainz

Ja és oficial. En unes setmanes, l'històric Cinema Palace de Reus abaixarà el teló per última vegada. Com passa a la famosa 'L'última pel·lícula' (1971), de Peter Bogdanovich, el cinema de la meva ex ciutat es mor. Jo em vaig anticipar a aquesta mort, perquè fa 11 mesos que vaig fer les maletes i me'n vaig anar a una ciutat més cinèfila, amb sales millors i més agradables.

Trobo irònic, però, que a Reus alguns presumeixin d'una escola de cinema amb un curt premiat als Goya i a Cannes quan a l'horitzó s'hi perfila un futur sense sales per veure-hi estrenes. L'únic recurs que tindrem serà el dels cineclub o les cada vegada més pobres prestatgeries de DVD als centres comercials. Després n'hi ha que es queixen de la pirateria i de les pel·lícules baixades per Internet. De cinema autòcton mai en tenim, ni sabem que existeixi.

A mi no em sorprèn gens, el que ha passat. Als nostres polítics no els interessa el cinema si no és per exhibir somriures als festivals, com ara l'actual Memorimatge o l'efímer Reus Cinema International, que vaig organitzar el 1989 i que va ser un desastre. Se'm va prometre una subvenció fantasma que no va arribar, tot deixant-me endeutat en un moment en què era a l'atur.

El 1970 va morir el meu pare, funcionari d'una entitat bancària que em va oferir una beca d'estudis, tot pagat, per estudiar una carrera universitària. Com que jo volia ingressar a l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid, la quantitat d'insults que vaig rebre haurien pogut estar recopilats en el millor dels diccionaris de la grolleria. La família no em va deixar marxar i allò em va doldre. Sempre he anat coix des de llavors i no va ser fins a 1984 que vaig poder introduir-me en la indústria mitjançant el meritoriatge.

Quin suport he tingut quan vaig rodar 'Cendres sota el mar'? Cap. He vist morir a tots els cinemes de la meva ciutat. Els Monterrosa, Kursaal, Avinguda, Orfeó Reusenc, Sala Reus... El Bartrina no va morir perquè el va adquirir el Centre de Lectura, i el Fortuny es va quedar com un dels millors teatres europeus. Els Cosmos i els Lauren, més recents, van tenir vida efímera. En fi, no cal que segueixi. Que els nostres polítics segueixin amb el seu circ, tot rebent visites de la Guàrdia Civil. Jo, com més lluny, millor. Cinema Reus Palace, requiescat in pace.

Salvador Sainz és cineasta.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Antonio Zaragoza Mercade  15 de Febrer de 2017

Salvador Sainz

Com ja saps ,era molt amic del teu Germa, Jose Antonio i sobre el cine de Reus, tens tota la raó.Pero resulta que el Cine Palace, de moment la empresa que ha comprat l'mmobles, no ha mogut fitxa, o sigui, que la operacio esta en suspens, pero l'important es fer colar cohets. Pero rsulta que l'Ajuntament de Reus, ja cioses que no tenen explicacio, tenim el mas de Iglesias on ja depositat molt de material fotografic i a la vegad, en el arxiu municipal, museu,etc, pasa lo mateix i, aquesat situacio es dificil de entendrela.Diria que es u n REINO DE TAIFAS, i cadasqu va per ell.Amb la exusa de que no ja mitjans economics, la cosa esta enquilosada,Ejemple, el magatzem de Museu Municipal ja una cantitat de material que la gent desconeix i es la "nostre "historia. Vol dir que cap regidonria no pren interes en coordinar aquesta disbauxa.Per altra banda la suposada "oposicio municipal·es deica a proposar rucades que no treuen cap a res, per poguer sortir a les paginas de la premsa cercan rotagonisme, pero culturalment parlar, estan "sota cero".La crisi o tapa tot pero queden moltes cose per fer, molt mes de las de rotula en 3o idiomes, queixarse de en materai sanitaria i "cuatre rucades" mes.La Cultura en general "sota cero". Res mes un cordial saludo per la teva gtasca cinematografica i a preocupacio pewr la mateixa.