Cookie control
Dissabte, 17 d'Agost de 2019

Rosa Novell: classe i distinció

01 d'Abril de 2015, per Xavier Filella

Fa unes setmanes, el 27 de febrer, ens va deixar una gran actriu i una persona estimada: Rosa Novell Clausells. La Rosa (1953) va ser una persona admirable, magnífica, d’aquelles que sempre les tens al cap. Des de Reus vam compartir amb ella molts projectes en comú, alguns es van poder materialitzar i altres els vam poder seguir a Barcelona. Després de debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides l’havíem vist, entre d’altres, en muntatges com ara El balcó (1980) de Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Beckett, Restauració (1990) de l’Eduardo Mendoza, Plaça dels Herois (2000) de Bernhard amb una interpretació memorable de la senyora Zittel, una d’aquelles actuacions que justifiquen per si mateixes una carrera, o La noche de Molly Bloom (2001) monòleg dramatitzat per José Sanchis Sinisterra a partir del final de l'Ulisses de James Joyce. Alguns d’aquests espectacles havien passat pels teatres reusencs.

L'any 1988 va rebre el Premi Nacional d'Interpretació, l'any 1989 el Premi Margarida Xirgu i el 1995 el Premi de la Crítica pel seu paper a La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda. També va treballar com a actriu a Memorias de Adriano (1998), de Marguerite Yourcenar.

En la primera dècada del segle la seva relació amb Reus va ser continuada i fructífera, considerava Reus una destacada plaça teatral i així ho va fer constar al llibre de dedicatòries del Centre quan el 2003 amb motiu de formar part del jurat del segon Festival Europeu de curtmetratges, va escriure: “Per a tots els lectors de Reus que en sou tants -espero- com amants al teatre. Vosaltres que teniu la passió per la lectura, l’amor als llibres, un regal que només els déus atorguen a algunes persones. Aquest amor als llibres el Centre de Lectura l’ha donat a tota la ciutat. Gràcies.  15 febrer de 2003.” En el anys successius, va venir a Reus no només per representar o dirigir nous espectacles (Greus qüestions d’Eduardo Mendoza (2004), Vells temps de Pinter (2006) o Fedra de Jean Racine (2007) sinó també per tal d’implicar-se en la creació i  producció d’espectacles del Centre d’Arts Escèniques de Reus. Van ser els anys que els teatres de Reus van deixar de ser només un mer receptor de bon teatre sinó que van esdevenir la cuina, el motor, participant en la gènesi d’espectacles nacionals de primera línea.

L’estiu de 2005 dirigí al Teatre Bartrina la producció Final de partida de Beckett, traduïda per Joan Cavallé i interpretada per Jordi Bosch i Jordi Boixaderes. Una coproducció amb el Grec 2005 i la Sala Muntaner de Barcelona.

Memorable va ser la seva interpretació a l’espectacle inaugural del CAER  Casa i Jardí, que es va representar simultàniament als teatres Fortuny i Bartrina i que va aplegar més de vuit mil espectadors, l’espectacle teatral més vist a Reus en tota la història. El crític Marcos Ordoñez ho recordava el 9 de març al seu article al diari El País «Rosa Novell, allà arriba»: “La recuerdo graciosísima, sulfúrica y más británica que nunca, en Casa y jardín, aquella doble joya de Alan Ayckbourn que montó Madico en Reus i me vuelven destellos de sus trabajos con Lavaudant en el TNC i el Grec”. I és que es difícil oblidar l’elegància, la classe, la categoria que demostrava la Rosa en totes les seves interpretacions, donant el to a la companyia, al costat seu la resta del repartiment reeixia brillantment.

L’any 2007 va participar en una altra coproducció del Centre d’Arts Escèniques de Reus: Mòbil, que va dirigir el reusenc Lluís Pasqual, un espectacle estrenat al Teatre Bartrina i que després va fer gira a la seu dels altres coproductors: Teatre Lliure, Teatre Arriaga de Bilbao, Piccolo Teatro de Milano.

El mes de març de 2010 va protagonitzar La dona justa de Sandor Marai, una adaptació d’Eduardo Mendoza que Fernando Bernués va dirigir pel Centre d’Arts Escèniques de Reus, en una de les darreres produccions de l’enyorat centre productor teatral de Reus. L’espectacle, que es va coproduir amb Tantakka Teatroa, va fer una llarga gira per Barcelona i tota Catalunya com havien fet moltes de les produccions reusenques.

A partir del 2011, després de l’etapa de coincidències amb Reus, el seus teatres i el CAER, vam poder tornar a veure a la Rosa en muntatges com Un fràgil equilibri, d’Edward Albee, que Mario Gas va dirigir al Teatre Lliure. Un muntatge elegant en el qual l’actriu barcelonina sobresortia de manera esplèndida. Abans de posar-se malalta encara va representar i dirigir el 2012 Els missatgers no arriben mai de Biel Mesquida al Teatre Joan Brossa.

També vam poder veure-la i escoltar-la com recitava els poemes del reusenc Gabriel Ferrater al documental «Metrònom Ferrater» (2011) que va produir Enric Juste.

Després de la seva malaltia no vam gosar assistir a les representacions que l’octubre de 2014 va fer al Teatre Romea de L'última trobada, l’adaptació de la novel·la de Sándor Márai que va dirigir Abel Folch. Ella, ja cega, va fer una demostració de pundonor i de valor que a alguns de nosaltres ens sobrepassava.

Vam coincidir, ella ja malalta i acompanyada per l’Eduardo Mendoza, l’octubre de 2013 al Saló del Tinell de Barcelona, en el  lliurament del Premi Nacional de Cultura 2013 que se li va donar al Centre de Lectura. Ens fa fer molta il·lusió la seva presència.

Ens agrada recordar-la com a una persona molt culta, que es feia estimar, que li agradava donar classes a la universitat a Barcelona, amb la que feia goig sentir-la parlar dels seus nous projectes i que va formar un equip magnífic amb Eduardo Mendoza. Sempre em recordaré de la seva mirada estupefacta un dia a Cambrils, quan sortint de dinar amb Jordi Bosch i Fernando Bernués, la Dolors Juanpere i l’Eduardo Mendoza es van posar a cantar l’himne del Congrès Eucarístic de 1953.

Tot passa però hi ha persones que queden a la memòria, la Rosa sempre estarà entre nosaltres.

Xavier Filella Fargas és president del Centre de Lectura.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Dionisia   02 d'Abril de 2015

gràcies!

Per aquesta recordança i aquest article tan il·lustratiu i entranyable de la Rosa Novell, que a la vegada serveix per constatar que a Reus la cultura s'escriu amb majúscules, com sempre!