Els floristes no han tingut de clients els que regalen roses a la feina, els llibreters encara fan càlculs i avaluacions i n'hi ha d'indecisos, però els ciutadans normals i corrents estem entusiasmats amb el fet que Sant Jordi hagi caigut aquest any en diumenge. Regalar o rebre roses a la feina fa molt bonic i aprofitar aquells cinc o deu minuts de l'horari de l'empresa per sortir a comprar un llibre fa molt català o fa, i és el mateix, molt benedictí perquè és l'expressió de l'ora et labora, però comptat i debatut no hi ha res com disposar de tot el dia per visitar els carrers guarnits de roses i de llibres. La “festa social” i “convivencial” que tothom aprecia en Sant Jordi s'accentua. Jo vaig sortir al carrer i hi vaig trobar tothom qui hi havia de trobar. Altres anys, els horaris feiners no ens feien coincidents. Els coneixedors de la meva situació laboral em recordaran que com que estic jubilat per a mi tots els Sant Jordi són festius. Per a mi sí, però no per a molts amics i coneguts que encara estan lligats a la feina i que diumenge feien molt bona cara i eren més comunicatius que mai. Hi parlava, els observava consultant les parades de llibres, i no hi havia ningú que els reclamés ni mòbil que els sonés. Això últim sembla fruit de la meva imaginació i que no pugui ser, però em poden ben creure.
Vol dir que Sant Jordi hauria de ser decretat festiu, com molta gent reclama? Sant Jordi té molta força, segons vam comprovar diumenge, però ningú no ens assegura que si estigués pintat de vermell i ballés entre setmana no fos l'excusa perquè la gent se l'agafés de pont, ara que són els dies primaverals d'aprofitar les últimes neus i de fer les primeres incursions a les platges. Som d'arrel benedictina, però tendim a l'hedonisme així que en veiem l'oportunitat. L'hedonisme no hauria creat Europa ni Catalunya ni Sant Jordi, com van fer, en canvi, els scriptorium dels seguidors de Benet de Núrsia i els horts adjacents als monestirs.
Podríem fer com aquells països que per evitar els ponts desplacen les festes a un altre dia. Nosaltres situaríem Sant Jordi en diumenge, caigués quan caigués, ara que la coincidència ens ha agradat tant. O més val no tocar-ho.
No calen tantes elucubracions ni aportacions d'idees: Sant Jordi és també, i principalment, una operació comercial, i seguirà el model que els floristes, els llibreters i els editors dictin. Un amic em comentava: “Altres anys sortia de la feina amb una esgarrapada i comprava el llibre que tocava, que vol dir el que havia obtingut un premi o aquell amb el qual els mitjans de comunicació i les editorials m'havien inflat el cap; avui he pogut triar amb calma.” El llibre que duia a la mà no figurava a la nit en la llista dels més venuts, ni de lluny. No sé com ho veu el Grupo Planeta...
