Cookie control
Diumenge, 25 d'Agost de 2019

Sempre s'ha pogut

22 de Juliol de 2019, per Ángel Juárez

Poques persones saben que el barri de l'Albada de Tarragona és la demostració palpable que sí, que es pot, des de fa molts anys abans que el partit lila proclamés aquest lema. En aquests darrers dies, he descobert que fins i tot molts polítics locals desconeixen la història de l'Albada. Casualitats de la vida, el meu gran amic i col·laborador Ángel Moreno -el 'Angelillo'- és el pregoner de les festes del barri, així que aprofito aquesta complicitat de l'atzar per reivindicar la lluita veïnal que el va fer possible. 

Situem-nos quasi 40 anys enrere. Els fills que havien crescut al barri de Riuclar -aquells barris socials sorgits en ple franquisme- no volien abandonar el seu entorn, però aspiraven a unes millors condicions de vida i més dignes. Aquest va ser l'embrió d'un projecte apassionant que l'associació de veïns, que aleshores jo presidia, va coordinar i va defensar fins a aconseguir un barri nou.

Es tractava de tot un projecte social en règim cooperativista, fet al gust dels veïns, amb àmplies zones verdes, amb cases boniques i un espai fet quasi a mesura per a les famílies. Fins i tot vam pintar la rambla de vermell perquè fos vistosa i transmetés força i energia.

Carregat d'aspiracions, i amb els avals de 130 veïns interessats a comprar les seves cases allà, vaig visitar personalment promotors i constructors del cinturó roig de Barcelona i, maó a maó, il·lusió a il·lusió i treball a treball, vam alçar el nou barri. I vam demostrar que es podia, tot i l'escàs suport de l'alcalde, Joan Miquel Nadal, i fins i tot d'alguns veïns, que el van anomenar durant un temps la Floresta. 

Mediterrània també va néixer a Riuclar com a vocalia de medi ambient de la federació veïnal. El nom d'Albada es va elegir a les oficines de Mediterrània per votació, i no significa 'aurora', com molts pensen equivocadament per analogia amb l'alba, sinó que l'albada és una planta mediterrània molt típica de Tarragona. L'escut del barri també el vam dissenyar en seu de Mediterània.

Molts desconeixen que la glorieta de la plaça de Catalunya està inspirada en unes que vam anar a visitar a Navarra, tot i que l'aplanadora antiga, instal·lada com a decoració urbana, la vam portar des de Salou, on l'havia abandonada una constructora, amb el suport del conseller responsable de les brigades municipals, Manuel del Amo. Els veïns la vam pintar de groc per protegir-la i embellir-la. Molt a prop, també llueix una arada antiga procedent d'una casa vella que van derribar i que és una dotació meva per a personalitzar aquest espai urbà. 

Una altra curiositat que paga la pena d'explicar és que molts dels arbres de Riuclar van ser plantats pels veïns, i porten el nom dels qui aleshores eren nens i, avui dia, ja tenen els seus respectius fills.

És la història d'un barri que, si no s'explica, es perdrà. Això també és memòria històrica local que mereix que es doni a conèixer. Si s'oblida que sí que es pot, arribarà un dia en què no es podrà. 

Ángel Juárez Almendros és president de Mare Terra Fundació Mediterrània, de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona i de la Red de Escritores por la Tierra.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges